Anar al contingut

Formació Farellones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chile bus ride.jpg
Formació Farellones

La formació Farellones és una formació geològica de l'edat del Mioceno, en els Vages Centrals de Chile, composta casi en la seua totalitat de roques volcàniques i volcaniclásticas. En alguns llocs alcança gruixa superiors als 3000 metros (9800 peus). Se superpon a la formació Avente a través d'una discordança diacrònica, entre els 32–35° de latitut sur.[1] La delimitació entre abdós formacions ha segut objecte de diferents interpretacions des de la década de 1960.[2]

Es diu que la millor exposició de la formació es troba en l'estació d'esquí de Farellones, a l'est de la ciutat de Santiago, de la qual pren el seu nom.[3] Des de la latitut de Santiago fins a Rancagua, la base de la formació es fa progressivament més jove i aflora de manera més escassa.[2][3] En dites latitut, la formació ha segut deformada per una inversió tectónica diacrònica que va produir falles inverses i va destruir la conca sedimentaria extensional a on es varen depositar les roques i varen contribuir al alçament dels Vages en el Mioceno tardà.[2]

Rivano i colaboradors definixen dos subunidades de la formació: un membre inferior compost per ignimbrita riolítica prou meteorizada i toba, i un membre superior compost per lava de composició basáltica i andesítica.[4] Les roques volcàniques de la Formació Farellones tenen en la seua majoria un caràcter calcoalcalino que contrasta en la Formació Avente, en la seua majoria tirolítica.[2]

Jorge Muñoz Cristi va ser en 1957 el primer en definir les roques de Farellones com una unitat distinta i no com una facies com es pensava anteriorment. Posteriorment, Carlos Klohn va establir l'unitat Farellones pròpiament com una formació en 1960.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Memòria per a optar al títul de geólogo.Universitat de Chile.Consultat el 19 de febrer de 2018.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Revista de l'Associació Geològica Argentina.69(4)
    570-577.Consultat el 19 de febrer de 2018.
  3. 3,0 3,1 Revista de l'Associació Geològica Argentina.XXXIV(1)
    42-52.Consultat el 19 de febrer de 2018.
  4. 4,0 4,1 Revista Geològica de Chile.17(2)
    205-214.Consultat el 19 de febrer de 2018.