Formació Chachao
La Formació Chachao és una unitat litoestratigráfica d'edat Valanginiense (Cretácico Inferior) que aflora en la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Mendoza i Neuquén, en la Patagonia argentina. Va ser definida originalment per Groeber (1946) i posteriorment estudiada en detalle per Legarreta & Kozlowski (1981).[1] Representa una acumulació de calcàreas marines someras depositades durant una transgressió marina del Valanginiense, i constituïx un excelent eixemple de rampa carbonática de baixa pendent.[2]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Chachao» va ser proposta per Groeber (1946) per a designar els bancs calcáreos que afloren en el cerro Chachao, al sur de la província de Mendoza. Posteriorment, Legarreta & Kozlowski (1981) varen realisar un estudi estratigráfico i sedimentológico detallat, dividint l'unitat en tres membres informals (Inferior, Mig i Superior) sobre la base de les seues característiques litològiques i paleontológicas.[1]
La Formació Chachao forma partix del Grup Mendoza i es va depositar durant la Mesosecuencia Mendoza Superior (Legarreta & Gulisano, 1989), que correspon a un cicle transgresivo-regresivo de segon orde. El seu contacte basal en la Formació Vaca Morta és gradual i està marcat per un increment en el contingut de carbonat i una disminució de la matèria orgànica. El contacte superior en la Formació Agre és net, representat per l'aparició de lutitas negres i margas en ammonites.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Chachao està composta predominantment per calcàreas bioclásticas (wackestone, packstone esqueletal, grainstone oolítico i floatstone d'ostras), en intercalació subordinades de margas i lutitas negres. Les facies carbonáticas s'organisen en parasecuencias granocrecientes de gruixa mètrica a decamétrico, que reflectixen cicles de somerización.[2]
La gruixa de l'unitat és variable: en l'anticlinal de Malargüe (sur de Mendoza) alcança uns 30 m, mentres que en la vall del riu Salat (nort de Neuquén) s'incrementa fins a 76 m. Esta variació es deu a la geometria de la rampa carbonática i a la posició paleogeográfica dins de la conca.[3]
Ambient depositacional
[editar | editar còdic]La Formació Chachao es va depositar en una rampa carbonática marina somera de baixa pendent, sense barreres arrecifales pronunciades. Es reconeixen tres subambientes:[3]
- Offshore distal: lutitas negres laminadas i margas, en escassa bioturbación i fauna de ammonites i bivalvats pseudoplanctónicos, depositades per baix del nivell de base de tormentes.
- Offshore proximal (rampa externa): wackestones i packstones esqueletales en estratificació monticular (hummocky cross‑stratification, HCS), en abundants bivalvats infaunales i ostres reclinadas.
- Rampa mija a interna: grainstones oolíticos i floatstones d'ostres cementantes, en icnofacies de Skolithos i Cruziana, indicant ambients d'alta energia i aigües ben oxigenadas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Legarreta, L. & Kozlowski, E. (1981). Estratigrafia i sedimentología de la Formació Chachao, província de Mendoza. VIII Congrés Geològic Argentí, Actes 2: 521‑543.
- ↑ 2,0 2,1 Palma, R.M. & Lanés, S. (2001). Shell bed stacking patterns in the Chachao Formation (Valanginian, Early Cretaceous) of the Neuquén Basin, Argentina. Carbonates and Evaporites 16(2): 168‑180.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Doyle, P., Poiré, D.G., Spalletti, L.A., Pirrie, D., Brenchley, P. & Matheos, S.D. (2005). Relative oxygenation of the Tithonian‑Valanginian Vaca Morta‑Chachao formations of the Mendoza Shelf, Neuquén Basin, Argentina. Geological Society, London, Special Publications 252: 185‑206.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Chachao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.