Anar al contingut

Formació Chachao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Chachao és una unitat litoestratigráfica d'edat Valanginiense (Cretácico Inferior) que aflora en la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Mendoza i Neuquén, en la Patagonia argentina. Va ser definida originalment per Groeber (1946) i posteriorment estudiada en detalle per Legarreta & Kozlowski (1981).[1] Representa una acumulació de calcàrees marines someras depositades durant una transgressió marina del Valanginiense, i constituïx un excelent eixemple de rampa carbonática de baixa pendent.[2]

Història i nomenclatura

La denominació «Chachao» va ser proposta per Groeber (1946) per a designar els bancs calcáreos que afloren en el cerro Chachao, al sur de la província de Mendoza. Posteriorment, Legarreta & Kozlowski (1981) varen realisar un estudi estratigráfico i sedimentológico detallat, dividint l'unitat en tres membres informals (Inferior, Mig i Superior) sobre la base de les seues característiques litològiques i paleontològiques.[1]

La Formació Chachao forma partix del Grup Mendoza i es va depositar durant la Mesosecuencia Mendoza Superior (Legarreta & Gulisano, 1989), que correspon a un cicle transgresivo-regresivo de segon orde. El seu contacte basal en la Formació Vaca Morta és gradual i està marcat per un increment en el contingut de carbonat i una disminució de la matèria orgànica. El contacte superior en la Formació Agre és net, representat per l'aparició de lutites negres i margues en ammonites.[3]

Descripció

La Formació Chachao està composta predominantment per calcàrees bioclásticas (wackestone, packstone esqueletal, grainstone oolítico i floatstone d'ostres), en intercalació subordinades de margues i lutites negres. Les facies carbonáticas s'organisen en parasecuencies granocrecientes de gruixa mètrica a decamétrico, que reflectixen cicles de somerisació.[2]

La gruixa de l'unitat és variable: en l'anticlinal de Malargüe (sur de Mendoza) alcança uns 30 m, mentres que en la vall del riu Salat (nort de Neuquén) s'incrementa fins a 76 m. Esta variació es deu a la geometria de la rampa carbonática i a la posició paleogeográfica dins de la conca.[3]

Ambient depositacional

La Formació Chachao es va depositar en una rampa carbonática marina somera de baixa pendent, sense barreres arrecifales pronunciades. Es reconeixen tres subambientes:[3]

  • Offshore distal: lutitas negres laminadas i margas, en escassa bioturbación i fauna de ammonites i bivalvats pseudoplanctónicos, depositades per baix del nivell de base de tormentes.
  • Offshore proximal (rampa externa): wackestones i packstones esqueletales en estratificació monticular (hummocky cross‑stratification, HCS), en abundants bivalvats infaunales i ostres reclinadas.
  • Rampa mija a interna: grainstones oolíticos i floatstones d'ostres cementantes, en icnofacies de Skolithos i Cruziana, indicant ambients d'alta energia i aigües ben oxigenadas.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Legarreta, L. & Kozlowski, E. (1981). Estratigrafia i sedimentología de la Formació Chachao, província de Mendoza. VIII Congrés Geològic Argentí, Actes 2: 521‑543.
  2. ↑ 2,0 2,1 Palma, R.M. & Lanés, S. (2001). Shell bed stacking patterns in the Chachao Formation (Valanginian, Early Cretaceous) of the Neuquén Basin, Argentina. Carbonates and Evaporites 16(2): 168‑180.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Doyle, P., Poiré, D.G., Spalletti, L.A., Pirrie, D., Brenchley, P. & Matheos, S.D. (2005). Relative oxygenation of the Tithonian‑Valanginian Vaca Morta‑Chachao formations of the Mendoza Shelf, Neuquén Basin, Argentina. Geological Society, London, Special Publications 252: 185‑206.