Forinto hongarés

Forinto hongarés

El forinto (en hongarés: forint, còdic ISO 4217: HUF) és la moneda oficial d'Hongria, país membre de l'Unió Europea. Es dividix en 100 fileres, encara que estos no estan en circulació. En ocasions, i de manera inadequada, es hispaniza com florín hongarés.

L'introducció del forinto el 1 de agost de 1946 va ser un pas crucial per a l'estabilisació de l'economia hongaresa despuix de la Segona Guerra Mundial. La moneda es va mantindre relativament estable fins a la década de 1980. La transició a una economia de mercat a principis dels anys 1990 va deteriorar el valor del forinto i l'inflació va aplegar al 35 % en 1991. Des de 2001, l'inflació solament té un dígit i el forinto s'ha declarat completament convertible. Com a membre de l'Unió Europea, la meta del govern hongarés és substituir el forinto pel euro a llarc determini.

Història

El nom del forinto ve de la ciutat de Florencia, en la que es varen falcar unes monedes d'or des de 1252 cridades fiorinos. En Hongria també es va utilisar des de 1325 una moneda d'or anomenada en llatí florentinus, que més vesprada derivaria a forint. L'artífex d'esta innovació, alcançada abandonant la penza, reformant l'economia i el sistema d'imposts va ser el rei Carlos I Roberto d'Hongria. En açò, Carlos I es va convertir en el primer monarca europeu que va introduir tot un sistema monetari basat exclusivament en l'or en el seu regne.

Entre 1868 i 1892, es va usar el nom de forint per a designar la moneda amprada en l'Imperi austrohúngaro. En alemà se li coneixia com florín austrohúngaro (Österreichisch-ungarische Gulden). Es dividia en 100 krajczár (krajcár en hongarés actual).

El forinto es reintrodujo l'1 d'agost de 1946, despuix de la hiperinflación del pengő en 1945-1946. El procés va ser gestionat pel Partit Comuniste d'Hongria, qui tenia les principals carteres ministerials. L'èxit de l'introducció va ser aprofitat per a obtindre beneficis polítics, contribuint a que els comunistes s'apoderaren del poder estatal. El florín va substituir al pengő en una taxa d'1 florín = 4x10²⁹ pengő. De fet, esta va ser una taxa de canvi imaginària, ya que la cantitat total de pengő en circulació tenia un valor molt menor que un florín en esta taxa. Una taxa més significativa va ser la d'1 forint = 200 millons d'adópengő.

Tècnicament el forínto es dividia en 100 fileres o cèntims, encara que des de 1996 ha deixat d'utilisar-se per l'inflació. El nom de filler (segons el Diccionari de l'espanyol actual Manuel Sec: húng; pronunc corrent, /fíler/; pl normal, invar, m. moneda hongaresa equivalent a la centèsima part del forinto), subdivisió des de 1925, prové de la paraula alemana (alemà modern primerenc) vierer ‘menuda moneda de quatre’.

Despuix de la seua introducció en 1946, el forinto es va mantindre estable durant varis anys, pero va escomençar a perdre el seu poder adquisitiu al mateix temps que el sistema econòmic de l'Estat socialiste perdia la seua competitivitat durant les décades dels anys 1970 i 1980. Despuix de l'arribada del capitalisme entre 1989 i 1990, el florín va experimentar una inflació anual del 35% aplicada durant tres anys. No obstant, les reformes econòmiques varen ajudar a estabilisar-ho. Des de 2000, l'alt valor relatiu del forinto (comparat en la caiguda del dólar) ha segut un obstàcul per a la forta indústria d'exportació als països de l'est que ha de competir ara en atres competidors estrangers en monedes menys valorades.

Com a part de l'integració d'Hongria en l'Unió Europea i en la seua moneda, l'euro, el forinto debiése haver desaparegut entre 2018 i 2020, depenent de la situació econòmica, no obstant l'adopció de la moneda comuna ha segut posposta. En 2005 va haver un fort desacort entre el Banc Nacional Hongarés i el govern en si es podrien mantindre els baixos nivells d'inflació i reduir el deute extern en 2010. La situació amenaça en fer que Hongria siga l'últim país dels dèu que varen entrar en l'UE en 2004 en adoptar l'euro. El forinto va estar fixat a l'euro fins a febrer de 2008.

Monedes

En 1946, es varen introduir monedes en denominacions de 2, 10, 20 fileres, 1, 2 i 5 forintos. La moneda de 5 forintos d'argent solament es va tornar a falcar a l'any següent, i més vesprada es va retirar de la circulació. Les monedes de 5 i 10 fileres es varen emetre en 1948. En 1967, es reintrodujo la moneda de 5 forintos, seguida d'una atra de 10 forintos en 1971 i 20 forintos en 1982.

En 1992, es va introduir una nova série de monedes en denominacions d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 200 forintos. La producció de monedes de 2 i 5 fileres va cessar en 1992, i totes les monedes denominades en fileres es varen retirar de la circulació en 1999. Des de 1996, es falca una moneda bimetálica de 100 forintos que va substituir a la versió en níquel-latón de 1992, ya que era massa gran i pesada i podia confondre's en la moneda de 20 forintos.

En 1998 es varen retirar de la circulació les monedes d'argent de 200 forintos degut a que el seu valor facial era molt més baix que el contingut en argent. Les monedes d'1 i 2 forintos varen permanéixer en curs llegal fins al 29 de febrer de 2008. El 15 de juny de 2009 es va introduir una nova moneda bimetálica de 200 forintos per a substituir els billets de la mateixa denominació, els quals varen deixar de circular en setembre de 2009.

Les monedes en circulació responen a les següents característiques tècniques:

Denominació	Metal		Diàmetro (mm)	Pes (g)	Vora	Anvers	Revers
	Anell	Centre
5 forintos	Cu+Ni+Zn		21,20	4,20	Pla		Erro al crear miniatura:
10 forintos	Cu+Ni		24,80	6,10	Estriado discontinu		Erro al crear miniatura:
20 forintos	Cu+Ni+Zn		26,30	6,90	Estriado		Erro al crear miniatura:
50 forintos	Cu+Ni		27,40	7,60	Pla		Erro al crear miniatura:
100 forintos	Ni+Acer	Cu+Ni+Zn	23,80	8,00	Estriado		Erro al crear miniatura:
200 forintos	Cu+Ni+Zn	Cu+Ni	28,30	9,00	Estriado discontinu		Erro al crear miniatura:

Vore també

• Ampliació de la eurozona