Forficula auricularia
.jpg)
,_Arnhem,_the_Netherlands.jpg)
La tijereta comuna (Forficula auricularia) és una espècie d'insecte dermáptero de la família dels forficúlidos.[1] Està proveïda de dos seges al final del seu abdomen. Estos seges, en recordar la forma d'una pinça o tijera, han originat els noms comuns en els que es coneix tant a esta espècie com a atres dermápteros.
Descripció
[editar | editar còdic]El cos medix de 12 a 15 mm; els seges del mascle medixen de 4 a 8 mm i les de les femelles al voltant de 3 mm. La femella deposita una massa d'ous que cuida per a mantindre'ls nets i sans i seguix cuidant despuix del naiximent. Les nimfes són molt similars als adults. Les ales es desenrollen gradualment a través de les mudes. El número de segments de les antenes aumenta en cada muda i la forma dels seges adopta l'aspecte definitiu.[2]
Reproducció
[editar | editar còdic]
Un mascle troba possibles parelles pel olfat. Després esgola el seu seges baix de l'extrem de l'abdomen de la femella per a que la seua superfície abdominal ventral i la d'ella estiguen en contacte entre sí, mentres que abdós miren en direccions opostes. Si no se'ls molesta, les parelles poden permanéixer en esta posició de apareament durant moltes hores.[3][4] Els apareamientos ocorren en freqüència entre individus agrupats, particularment en llocs que permeten que abdós s'aferren a una superfície.[3] En condicions de laboratori, la temporada de apareament alcança el seu punt màxim durant agost i setembre, i un sol event de apareament permet a les femelles depositar ous fertilizados.[4]
Les nimfes de la tijereta europea es veuen molt similars a les seues contrapartes adultes excepto que són d'un color més clar.[5] Les críes passen per quatre estadis ninfales i no abandonen el niu fins al cap de la primera muda.[6]
Les tijeretas europees hibernan a uns 5 mm per baix de la superfície del sol. La tijereta femella posa una nidada d'aproximadament 50 ous en un niu subterràneu en l'autumne. Entra en un estat latent i permaneix en el niu en els ous. La femella cuida a les seues críes movent els ous i netejant-los per a evitar el creiximent de fongos. En la primavera, els escampa en una sola capa i les críes emergixen dels ous.[7] Ella les cuida fins que alcancen la madurea despuix d'aproximadament un més. És possible que la femella pose una segona críes en una temporada i, a finals d'agost, totes les críes alcancen la madurea.[6]
Hàbitat
[editar | editar còdic]_female.jpg)
La tijereta comuna es troba freqüentment baix les pedras i en les frutes. És la tijereta més comuna d'Europa, inclosa la península ibèrica.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie és nativa d'Europa i Àsia occidental i provablement Àfrica nort.[8][9] Forficula auricularia ha segut accidentalment introduïda a atres parts del món. Va aplegar a Norteamérica al voltant de 1910.[5] Es considera que es tracta de dos espècies germanes aïllades reproductivamente.[10] Les poblacions de climes més frets solen tindre una sola generació a l'any i constituïxen l'espècie A,[11] mentres les de climes més càlits tenen dos generacions, espècie B.[10][12] En Europa, es troben principalment en climes templats i són més actives quan les fluctuacions diàries de temperatura són moderades.[6][7]
En Norteamérica són considerades una plaga invasiva i s'han introduït dos espècies de mosques parasitoides taquínidas com controls biològics, Triarthria setipennis (Fallen) i Ocytata pallipes en la década de 1920.[2]
Agricultura
[editar | editar còdic]Forficula auricularia causa danys a les collites, al cultiu de flors i frutales quan les seues poblacions alcancen grans números. Entre atres cultius poden ser afectats les cols, lletuga, api, remolacha, tomata, papes, dacsa, pomes, peres i atres frutales.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Forficula auricularia en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 Bugguide.net. Species Forficula auricularia - European Earwig
- ↑ 3,0 3,1 Fulton BB (1924). “The European earwig”. Station Bulletin/Oregon Agricultural College Experiment Station 207: 1–29.
- ↑ 4,0 4,1 Behura BK (1956). “The biology of the common earwig, Forficula auricularia”. The Annals of Zoology 1: 117–42.
- ↑ 5,0 5,1 «Featured Creatures: European Earwig». University of Florida Institute of Food and Agricultural Services: Department of Entomology and Nematology. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Jacobs S. «Entomological Notes: European Earwigs». Penn State–College of Agricultural Sciences. Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Capinera, J. 2001. Handbook of Vegetable Pests. Academic Press, Sant Diego, CA.
- ↑ “The European earwig” (1941). Technical Bulletin United States Department of Agriculture Washington, D.C. 766: 1–76.
- ↑ Clausen CP (1978). «Dermaptera Forficulidae», Introduced parasites and predators of arthropod pests and weeds: A world review, Washington: O. S. Dept. Of Agriculture, pp. 15–18.
- ↑ 10,0 10,1 Wirth T., et al. (1998). Molecular and reproductive characterization of sibling species in the European earwig (Forficula auricularia). Evolution 52(1) 260–65.
- ↑ “Timing of adult mortality, oviposition, and hatching during the underground phase of Forficula auricularia (Dermaptera: Forficulidae)” (2001). The Canadian Entomologist 133 (2): 269–278. doi:.
- ↑ “Multiple introductions of the Forficula auricularia species complex (Dermaptera: Forficulidae) in eastern North America” (2000). The Canadian Entomologist 132 (1): 49–57. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forficula auricularia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.