Anar al contingut

Forficula auricularia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tijereta comuna (Forficula auricularia)
Femella (dalt) i mascle (avall)

La tijereta comuna (Forficula auricularia) és una espècie d'insecte dermáptero de la família dels forficúlidos.[1] Està proveïda de dos seges al final del seu abdomen. Estos seges, en recordar la forma d'una pinça o tijera, han originat els noms comuns en els que es coneix tant a esta espècie com a atres dermápteros.

Descripció

[editar | editar còdic]

El cos medix de 12 a 15 mm; els seges del mascle medixen de 4 a 8 mm i les de les femelles al voltant de 3 mm. La femella deposita una massa d'ous que cuida per a mantindre'ls nets i sans i seguix cuidant despuix del naiximent. Les nimfes són molt similars als adults. Les ales es desenrollen gradualment a través de les mudes. El número de segments de les antenes aumenta en cada muda i la forma dels seges adopta l'aspecte definitiu.[2]

Reproducció

[editar | editar còdic]
A female earwig with a pile of eggs in the dirt.
Femella en niu

Un mascle troba possibles parelles pel olfat. Després esgola el seu seges baix de l'extrem de l'abdomen de la femella per a que la seua superfície abdominal ventral i la d'ella estiguen en contacte entre sí, mentres que abdós miren en direccions opostes. Si no se'ls molesta, les parelles poden permanéixer en esta posició de apareament durant moltes hores.[3][4] Els apareamientos ocorren en freqüència entre individus agrupats, particularment en llocs que permeten que abdós s'aferren a una superfície.[3] En condicions de laboratori, la temporada de apareament alcança el seu punt màxim durant agost i setembre, i un sol event de apareament permet a les femelles depositar ous fertilizados.[4]

Les nimfes de la tijereta europea es veuen molt similars a les seues contrapartes adultes excepto que són d'un color més clar.[5] Les críes passen per quatre estadis ninfales i no abandonen el niu fins al cap de la primera muda.[6]

Les tijeretas europees hibernan a uns 5 mm per baix de la superfície del sol. La tijereta femella posa una nidada d'aproximadament 50 ous en un niu subterràneu en l'autumne. Entra en un estat latent i permaneix en el niu en els ous. La femella cuida a les seues críes movent els ous i netejant-los per a evitar el creiximent de fongos. En la primavera, els escampa en una sola capa i les críes emergixen dels ous.[7] Ella les cuida fins que alcancen la madurea despuix d'aproximadament un més. És possible que la femella pose una segona críes en una temporada i, a finals d'agost, totes les críes alcancen la madurea.[6]

Hàbitat

[editar | editar còdic]
Femella

La tijereta comuna es troba freqüentment baix les pedras i en les frutes. És la tijereta més comuna d'Europa, inclosa la península ibèrica.

Distribució

[editar | editar còdic]

L'espècie és nativa d'Europa i Àsia occidental i provablement Àfrica nort.[8][9] Forficula auricularia ha segut accidentalment introduïda a atres parts del món. Va aplegar a Norteamérica al voltant de 1910.[5] Es considera que es tracta de dos espècies germanes aïllades reproductivamente.[10] Les poblacions de climes més frets solen tindre una sola generació a l'any i constituïxen l'espècie A,[11] mentres les de climes més càlits tenen dos generacions, espècie B.[10][12] En Europa, es troben principalment en climes templats i són més actives quan les fluctuacions diàries de temperatura són moderades.[6][7]

En Norteamérica són considerades una plaga invasiva i s'han introduït dos espècies de mosques parasitoides taquínidas com controls biològics, Triarthria setipennis (Fallen) i Ocytata pallipes en la década de 1920.[2]

Agricultura

[editar | editar còdic]

Forficula auricularia causa danys a les collites, al cultiu de flors i frutales quan les seues poblacions alcancen grans números. Entre atres cultius poden ser afectats les cols, lletuga, api, remolacha, tomata, papes, dacsa, pomes, peres i atres frutales.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Forficula auricularia en l'ITIS.
  2. 2,0 2,1 Bugguide.net. Species Forficula auricularia - European Earwig
  3. 3,0 3,1 Fulton BB (1924). “The European earwig”. Station Bulletin/Oregon Agricultural College Experiment Station 207: 1–29.
  4. 4,0 4,1 Behura BK (1956). “The biology of the common earwig, Forficula auricularia”. The Annals of Zoology 1: 117–42.
  5. 5,0 5,1 «Featured Creatures: European Earwig». University of Florida Institute of Food and Agricultural Services: Department of Entomology and Nematology. Consultat el 22 de febrer de 2009.
  6. 6,0 6,1 6,2 Jacobs S. «Entomological Notes: European Earwigs». Penn State–College of Agricultural Sciences. Consultat el 22 de febrer de 2009.
  7. 7,0 7,1 7,2 Capinera, J. 2001. Handbook of Vegetable Pests. Academic Press, Sant Diego, CA.
  8. “The European earwig” (1941). Technical Bulletin United States Department of Agriculture Washington, D.C. 766: 1–76.
  9. Clausen CP (1978). «Dermaptera Forficulidae», Introduced parasites and predators of arthropod pests and weeds: A world review, Washington: O. S. Dept. Of Agriculture, pp. 15–18.
  10. 10,0 10,1 Wirth T., et al. (1998). Molecular and reproductive characterization of sibling species in the European earwig (Forficula auricularia). Evolution 52(1) 260–65.
  11. “Timing of adult mortality, oviposition, and hatching during the underground phase of Forficula auricularia (Dermaptera: Forficulidae)” (2001). The Canadian Entomologist 133 (2): 269–278. doi:10.4039/Ent133269-2.
  12. “Multiple introductions of the Forficula auricularia species complex (Dermaptera: Forficulidae) in eastern North America” (2000). The Canadian Entomologist 132 (1): 49–57. doi:10.4039/Ent13249-1.