Forces de gestió ambiental
Forces de Gestió Ambiental fa referència a aquelles iniciatives que d'alguna manera espenten a fer Gestió Ambiental en forma obligatòria o lliure, directa o indirectament.
El ser humà a través de l'història ha fet gestió ambiental encara que potser inconscientment. Per eixemple, en l'Edat Mija, una volta alterats els entorns ambientals per activitats d'agricultura més tecnificada, es varen escomençar a implementar pràctiques per a contrarrestar desequilibris, tal és el cas de la rotació de cultius per a reduir o controlar poblacions de plagues d'insectes o de malalties; tal pràctica no necessàriament responia a un conte cap al mig ambient sino més be una decisió tècnica i econòmica per a millorar els rendiments en agricultura. En un ambient ya alterat per la neonato frontera agrícola, l'home indirectament va escomençar a prendre iniciatives per a fer Gestió Ambiental encara que inconscientment.
Les Forces de gestió ambiental, es classifiquen en tres grans categories que poden comprendre diferents modalitats o mescla d'elles: Força Polític-Llegal, Força Econòmica-Empresarial i Força Voluntat Pròpia.
Història
[editar | editar còdic]Ha succeït tot un procés per al naiximent de lo que hui coneixem com les Forces de gestió ambiental. baix els contexts actuals de globalisació, les tres forces varen poder haver tingut un orige potser casi simultàneu pero en una llògica ordenada conseqüent.
Moltes societats varen alvançar en els sigles XIX i XX gràcies a bestreta científiques i industrials. Des de l'any 1800 es té registre que la riquea i la renda per càpita es va multiplicar de manera considerable, com mai en l'història,[1] puix fins a llavors el PIB per càpita s'havia mantingut pràcticament estancat durant sigles.[2] Estes bestreta varen ser develando poc a poc les implicacions de les activitats antropològiques en l'entorn ambiental mai abans vistes ni vixcudes.
Un cas molt emblemàtic és la formació de pluja àcida. La pluja àcida va ser descoberta en Londres a principis d'el XIX. Els londinencs varen escomençar a sentir una espècie d'ardor en la pell quan plovia. En 1852, Robert Angus Smith va ser el primer en demostrar la relació entre la pluja àcida i la contaminació atmosfèrica en Mánchester, Anglaterra. El terme pluja àcida va ser falcat en 1872 per Robert Angus Smith.[3] Els científics d'aquella época varen analisar la precipitació pluvial, trobant una gran cantitat d'ions sulfat (BAIX4-). Varen aplegar a concloure que dits ions es varen formar a partir de bióxidos de sofre emesos per les fàbriques de carbó que s'ubicaven en les afores de la ciutat.
Este tipo d'events que deterioraven l'entorn de vida del ser humà o els ecosistemes entorn, varen anar els detonants de la creació d'alguna forma de regulació de les activitats humanes.
Provablement la Força de gestió ambiental més antiga va ser l'Econòmica-Empresarial en a on indirectament o per accident es prenien mides per al conte de l'ambient sense que això fora el principal objectiu. Per un atre costat, la Força de gestió ambiental Polític-Llegal és sense lloc a dubtes la primera força que va sorgir al moment de reconéixer tècnica i científicament que les activitats humanes generen canvis o alteracions importants en els ecosistemes, ya que en això varen nàixer les regulacions.
La Força de gestió ambiental de Voluntat Pròpia podria dir-se llavors que és l'última força en sorgir ya que l'home l'ha adoptat prenent com a base el desenroll històric i científic que l'home li ha donat a les Ciències Ambientals.
Interpretació de les FGA
[editar | editar còdic]Força Polític Llegal
[editar | editar còdic]Provablement siga la força que més predomina a nivell mundial per a fer gestió ambiental. Es referix a totes aquelles normes governamentals o privades que orienten a fer gestió ambiental. És interessant observar cóm els governants de diferents països al voltant del món regulen alguna activitat per mig d'una norma específica. Dites normes solen ser molt semblants d'un país a un atre. Un eixemple pot ser una Llei Forestal que intenta regular l'aprofitament d'arbres dins d'un país preveent la sostenibilitat, maneig i conservació de les masses boscoses. Un atre eixemple pot ser alguna norma que regule les descàrregues d'aigües residuals a cossos receptors.
És de destacar que hui en dia existixen moltes normes promulgades discrecionalmente per governants i que en nom del conte ambiental, llunt de cuidar o preservar l'ambient, promouen interessos personals o privilegis cap a certs sectors industrials o empresarials provocant lo opost al conte ambiental. Aixina que en cada país existirà un paquet de normes que obliguen, promouen o incentiven a fer gestió ambiental.
La Força Polític Llegal deu ser implementada de tal forma que es prenga en conte el desenroll econòmic sostenible d'una nació o societat. És important no perdre de vista que la norma que prohibix totalment realisar alguna activitat econòmica no és una FGA posat que la prohibició elimina l'activitat humana i en conseqüència no existix gestió ambiental. Un atre punt molt important de la Força Polític Llegal és que impon estàndarts, multes o gravàmens de gestió ambientalque aumenten els costs de producció de les companyies lo que moltes voltes fa inoperants els proyectes. No obstant també pot propondre incentius o subsidis per a aquelles companyies que acaten la norma.
Les normes privades són adoptades lliure i voluntàriament. D'esta forma una companyia pren la decisió de complir en un paquet de regulacions i estàndarts de tal sòrt que dins dels seus processos s'implemente gestió ambiental, com per eixemple el concepte de "Producció Més Neta".
Una atra senya important és que segons l'estabilitat polític-llegal i la certea jurídica d'un país aixina també serà l'aplicació de les normes relacionades en l'ambient. Generalment en països desenrollats les normes són més respectades lloc que existix certea de castic per als que no les complixquen, pero en països en vies de desenroll a pesar de que poden existir normes ambientals la seua aplicació queda llunt dels resultats que estes pretenen.
En conclusió la FGA Polític Llegal quan és d'orige governamental és comú que obligue a les empreses a implementar estàndarts ambientals aixina estiga d'acort o no el responsable o responsables de l'activitat humana.
Força Econòmic-Empresarial
[editar | editar còdic]És una FGA en a on es fa gestió ambiental no necessàriament perque una norma ho està obligant sino perque fer gestió ambiental implica un aument de la rendabilitat de l'empresa i accidental o conseqüentment es cuida de l'ambient. Per eixemple en una granja de porcs, en tractar les aigües residuals es poden obtindre subproductes que la mateixa empresa pot reutilisar en atres processos com el rec de cultius, per lo tant l'empresa tracta les aigües perque té un interés econòmic en fer-ho i no perque necessàriament desija cuidar de l'ambient encara que això en la pràctica és un benefici ambiental indirecte.
Un atre eixemple pot ser una companyia que està adoptant mingitorios automàtics o que no utilisen aigua, precisament per a baixar els costs associats en la compra d'aigua. La raó de fondo d'esta decisió és que l'empresa desija ser més eficient i aforrar recursos pero indirectament es cuida de l'ambient en fer menys us d'aigua potable.
Un atre eixemple pot ser la companyia que tracta i reutilisa les seues aigües en els seus processos ya que no fer-ho implicaria comprar molta aigua. La decisió de tractar l'aigua va ser econòmica pero indirectament s'està fent gestió ambiental en evitar per eixemple descarregar aigües residuals a un cos receptor.
Un eixemple més podria ser el desenroll de vehículs que són molt eficients en el consum de combustible. Les persones busquen estos vehículs perque els costs associats de transport podrien ser molt elevats per a una persona que usa un vehícul d'alt consum de combustible. La decisió va ser econòmica pero accidentalment o indirectament s'està fent gestió ambiental en reduir emissions atmosfèriques.
En el tema de reciclat, hi ha persones que es dediquen a la recolecció de plàstics en els carrers. Estes persones no són obligades per una norma a arreplegar eixos plàstics en els carrers, ni tampoc ho fan perque estan preocupats del paisage o ambient, ho fan perque dita activitat implica un ingrés econòmic que a la seua volta indirectament propon un conte cap a l'ambient.
Un cas bàsic pot ser un llaurador que decidix fer tècniques de conservació de sols en els seus terrenys ya que d'una atra forma perdria el seu sol fèrtil i en això la capacitat de produir. Dita decisió no va ser presa perque li preocupa que el sol contamine la corrent superficial d'aigua més propenca sino que la seua principal motivació és econòmica.
Hui en dia existixen moltes empreses que el seu principal gir de negocis és fer gestió ambiental i obtindre rendes d'això. Per eixemple hi ha empreses que es dediquen completament al desenroll de tecnologies o processos més nets i eficients obtenint rendes a partir d'això.
En conclusió la FGA Econòmic Empresarial generalment implica el fer gestió ambiental de forma indirecta en el principal objectiu de millorar la rendabilitat de les operacions d'una empresa. És curiós observar que encara que no existixca una norma que obliga a fer gestió ambiental, les empreses o persones podrien implementar-la.
Força Voluntat Pròpia
[editar | editar còdic]Esta força es pot categorizar com la menys comuna encara que poden existir excepcions. Es referix als processos en a on l'home fa gestió ambiental, no perque necessàriament existix una norma que ho obliga o perque és rendable. En moltes ocasions es té absència de normes ambientals i fer gestió ambientalpuede implicar un alt cost econòmic no obstant les persones decidixen lliurement cuidar de l'ambient.
Un eixemple senzill pot ser algun ciutadà d'un país que decidix classificar els seus rebujos en casa abans de presentar-els al tren de netea de la seua ciutat. No necessàriament existirà una norma que obliga a que cada ciutadà en la seua llar faça classificació de rebujos, ni tampoc necessàriament el ciutadà percebrà algun ingrés econòmic per fer-ho; no obstant ho fa lliure i voluntàriament per consciència pròpia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lucas (2003). The Industrial Revolution Past and Future.
- ↑ Lucas (2003). The Industrial Revolution, Federal Reserve Bank of Minneapolis, pp. it is fairly clear that up to 1800 or maybe 1750, no society had experienced sustained growth in per capita income. (Eighteenth century population growth also averaged one-third of 1 percent, the same as production growth.) That is, up to about two centuries ago, per capita incomes in all societies were stagnated at around 400 $ to 800 $ per year.
- ↑ wikipedia. org/wiki/Acid_rain
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerzas de gestión ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.