Food Not Bombs

Food Not Bombs (en espanyol "Menjar No Bombes") és una ret de colectius independents que servixen gratuïtament menjar vegana i vegetariana a atres persones. Estan ubicats en varis llocs del món, principalment en occident. L'ideologia de Food Not Bombs proclama que gran número de les prioritats de les corporacions i dels governs són economicistas i els seus resultats són la persistència del fam en mig de l'abundància. Per a demostrar açò (i reduir despeses), una gran cantitat de l'aliment servit pel grup és el sobrant de supermercats, forns i mercats que d'una atra manera aniria al fem.

Principis

logotip de Food Not Bombs

Food Not Bombs servix menjar vegetarià.

Food Not Bombs és una iniciativa per a alimentar a tota persona que tinga fam. Cada grup arreplega de supermercats, forns i mercats l'aliment sobrer que d'una atra manera aniria al fem, després ho prepara en menjadors comunitaris i són servides debades a aquells que tenen fam. Les idees centrals del grup són:

• Si els governs i corporacions del món sancer gastaren tant temps i energia en l'alimentació de la gent com ho fan en la guerra, ningú passaria fam.
• Hi ha prou aliment en el món per a alimentar a tots, pero molt d'això va al fem innecessàriament, com un resultat directe de capitalisme i militarisme.
• El menjar vegana és tan sana com no violenta.

Food Not Bombs també tracta de cridar l'atenció sobre la pobrea i les persones sense llar, compartint l'aliment en llocs públics i facilitant les reunions de persones pobres, sense llar i atres persones marginades. Hi ha quatre principis en la filosofia de Food Not Bombs:

• Reciclage d'aliment, freeganisme.
• Pren de decisions per consens.
• No violència.
• Vegetarianismo.

Si algú vol cuinar pot cuinar, i si algú vol menjar pot menjar. Food Not Bombs s'esforça en incloure a totes les persones.

Història

Food Not Bombs servix menjar en un parc.

Food Not Bombs va escomençar a principis dels anys huitanta en Cambridge (Massachusetts, EE. UU.), una ciutat adjacent a Boston, quan un grup d'activistes antinuclears, que protestaven per la central nuclear de Seabrook, va escomençar a pintar en spray el lema "Diners per a l'aliment, no per a bombes" per tota la ciutat. El lema va ser acurtat a "Aliment, No Bombes", i açò es va acabar convertint en el nom del seu grup. Poc despuix, varen decidir posar el seu lema en pràctica. En una reunió de rics eixecutius bancaris que finançaven proyectes nuclears, el grup va eixir a la llum i va escomençar a repartir aliment debades en l'exterior a una flota de trescentes persones sense llar. L'acció va tindre tant èxit que el grup va escomençar a fer-ho regularment, arreplegant l'aliment sobrer de supermercats i preparant-ho en menjars.

A finals dels anys 1980, un segon grup de Food Not Bombs es va formar en Sant Francisco. Este grup va entrar pronte en tensió en la policia i va tindre problemes en els alcaldes de la ciutat, Art Agnos i Frank Jordan. Agnos va iniciar la primera confrontació usant la policia antidisturbis per a tancar un repartiment d'aliment de Food Not Bombs. El grup era persistent, i a pesar de ser detinguts centenars de voltes, va conseguir seguir servint l'aliment en el carrer. El seu us de la cobertura dels mijos de comunicació en els altercats els va servir per a guanyar el respal de comunitat. L'alcalde conservador Jordan va guanyar a Agnos i la tensió va continuar entre Food Not Bombs i l'Oficina de l'alcalde. Els membres del grup eren rutinariament colpejats i detinguts per la policia. Al mateix temps, no obstant, el grup s'havia ampliat. En centenars de persones en cada repartiment d'aliment, l'acció de policia era difícil. Els membres de Food Not Bombs varen escomençar a gravar en vídeo les accions de policia i usar el sistema judicial per a intentar parar l'abús policial.

Durant els anys 1990 el grup de Boston de Food Not Bombs també va afrontar alguna oposició de la policia local. No obstant, despuix de manifestacions i mostres de solidaritat d'iglésies locals, la potencial mala publicitat va fer esta oposició poc pràctica.

En l'elecció de Sant Francisco de 1995, el candidat Willie Brown va prometre parar els atacs sobre el Food Not Bombs. Willie Brown va guanyar l'elecció.

En part per l'atenció que els mijos de comunicació varen prestar al Food Not Bombs durant les seues lluites en Sant Francisco, varen escomençar a aparéixer grups en tot lo món. Els Food Not Bombs varen seguir creixent a lo llarc dels anys noranta, i varen sostindre quatre reunions internacionals: en Sant Francisco en 1992 i 1995, en Atlanta en 1996, i en Filadèlfia en 2005. Els grups de Food Not Bombs varen estar implicats en el sorgiment del moviment antiglobalisació a finals dels anys noranta, conduint la resistència a l'APEC en Vancouver en 1997; el 18 de juny de 1999 en el "Carnestoltes Internacional Contra Capitalisme" i la Batalla de Seattle a finals d'eixe mateix any, que tanca les reunions de l'Organisació Mundial del Comerç.

Food Not Bombs també ha estat fortament implicat en el moviment pacifiste que va sorgir en 2002-2003 per a opondre's l'invasió d'Iraq en 2003.

Durant una presentació en l'Universitat de Texas en Austin en 2006, un funcionari de contraterrorisme del FBI va etiquetar a Food not Bombs i a Indymedia com a organisacions en possibles conexions en terroristes.

Hui, hi ha prop de 200 grups de Food Not Bombs en tot lo món, la majoria d'ells concentrats en Norteamérica. Food Not Bombs té una estructura molt laxa; tots els grups de Food Not Bombs abracen uns principis bàsics, i porten a terme el mateix tipo de l'acció, pero cada grup és lliure de prendre les seues pròpies decisions, basades en les necessitats de la seua comunitat. De la mateixa manera, cada grup de Food Not Bombs funciona per consens; tot lo món treballa a parts iguals i té igual importància en la presa de decisions. Ademés de la recollida i la distribució d'aliment debades, la major part de grups de Food Not Bombs estan implicades també en comunitats antipobreza i organisacions pacifistes i a favor d'immigrant, aixina com moltes atres causes polítiques. Com la major part dels grups de Food Not Bombs compartixen els mateixos valors i funcionen en una manera generalment anarquiste, el Food Not Bombs és a voltes conegut com "una organisació franquiciada anarquista".

Vore també

• Fes-ho tu mateixa
• Ajuda mútua
• Acció directa
• Vegetarianismo
• Menjador social
• Persona sense llar