Fontenay-le-Comte

Archiu:Fontenay le Comte - Hotel de ville.JPG

Fontenay-le-Comte

Fontenay-le-Comte és una població i comuna francesa, en la regió de Països del Loira, departament de Vandea, en el districte de Fontenay-le-Comte i cantón de Fontenay-le-Comte. Als seus habitants se'ls coneix en francés com Fontenaisien(ne)s que per similitut podria ser fontenaisino,-ina. Antiga capital del Baix Poitou, és una ciutat plena d'art i important patrimoni arquitectònic.

Geografia

Localisació

Fontenay-le-Comte se situa en la planura vandeana i a la vora del riu Vandea, un afluent del Sèvre Niortés.

Geologia i relleu

Al sur de la Vandea, Fontenay-le-Comte se situa en el creuament de camins de tres paisages molt diferents entre sí: a les portes del Marais poitevino, del bocage vandeano i del niortés. El riu Vandea ha esculpido el relleu local.

A pesar de la seua dèbil altitut (entre 5 i 30 metros), el relleu de Fontenay-le-Comte és relativament montanyós, llevat el barri de Loges situat en una zona molt plana.

Vies de comunicació i transportes

• Aeròdrom de Fontenay-le-Comte
• Autopista A83
• Estació de Fontenay-le-Comte (PEMU)

Toponímia

Fontenay deu el seu nom a la font reconstruïda de modo magistral en 1542 i coneguda actualment com Fontaine dones Quatre Tias.

En 1242, Alfonso de Poitiers, germà del rei Luis IX de França, rep el Poitou com infantazgo i Fontenay afig "li Comte" (el comte) al seu nom.

Durant la Revolució francesa, la comuna va dur el nom de Fontenay-li-Peuple (el poble).

Els seus habitants són coneguts com Fontenaisiens.

Història

Els primers assentaments de Fontenay-le-Comte daten de la prehistòria. Una font, vital per a la població, li donarà el nom.

Durant el periodo romà, esta ciutat, com tota la Vendée actual, pertanyia al Poitou.

Durant l'Edat Mija, la ciutat va ser enfortida pels comtes de Poitiers, que varen alçar un gran castell, propietat dels Mauléon i els Lusignan.

En 1242, baix l'autoritat d'Alfonso de Poitiers, Fontenay-le-Comte es convertix en la capital del Baix Poitou i experimenta un gran desenroll econòmic gràcies a l'indústria del cuiro i el pany. Va ser presa pels anglesos en 1361 i reconquistada onze anys més vesprada pels francesos baix el mando de Du Guesclin. No obstant, esta ciutat resulta molt afectada durant la guerra dels Cent Anys. Més vesprada es va beneficiar de la protecció real i el rei Luis XI va donar privilegis als seus habitants.

Durant la Renaixença va ser coneguda per albergar tres fires reals anuals, rebent mercaders de totes les nacionalitats. Ademés, el rei Francisco I li va donar a la ciutat el seu lema « Fontaine et source jaillissante dones Beaux Esprits » (font de la que sorgixen les bones ànimes). Va ser una época d'esplendor i de construcció d'alguns dels edificis més bonicos de la ciutat. No obstant, en tractar-se d'una ciutat protestant, va sofrir les conseqüències de les guerres de religió i els seus numerosos seges.

La revolució francesa és clau per a la ciutat. En 1790, el Baix Poitou desapareix en la creació del departament de Vendée, del com Fontenay-le-Comte és capital. A esta ciutat li la renombra com Fontenay-li-Peuple despuix del desig reformiste de fer desaparéixer tot rastre de l'antic règim. No tornarà al seu nom original fins a 1804.