Font Barmaley
La Font Barmaley o Barmalí (en rus: фонтан Бармалей)[1] també coneguda com la "Ronda dels chiquets" (en rus: Детский хоровод) és un conjunt escultòric dissenyat per l'escultora russa Olga Nikolajewna Kudryavtseva (Ольга Николаевна Кудрявцева) en 1935, en el que tres chiquets i tres chiquetes ballen al voltant d'un cocodril.[2] Instalat originalment en Jarkov, després es varen colocar successives rèpliques en vàries ciutats soviètiques, entre elles la llavors ciutat de Stalingrado (hui Volgogrado). Esta última rèplica es va fer célebre per la fotografia presa per Emmanuel Ievzerikhine el 23 d'agost de 1942, instants en acabant de que la ciutat fora bombardejada pels alemans, durant la Batalla de Stalingrado. La font original va ser desmantellada en 1951.
En l'any 2013 es varen realisar dos rèpliques similars a l'original:
- una va ser realisada per Alexander Burganov i instalada en el mateix lloc, en alguns canvis en l'altura dels chiquets i del pedestal, per raons de simetria paisagística;
- l'atra va ser realisada per Pavel Mishanin i Ilya Mishanin i instalada front al Molino de Gerhardt, també en Volgogrado. En este cas la rèplica va respectar les dimensions i l'estat del monument en 1942.
Tema
La font està inspirada en els personages dels célebres contes per a chiquets russos de Kornéi Chukovski. Els chiquets ballen al voltant del cocodril que acaba de menjar-se a Barmaleí (o Barmalí), un malvat pirata que menjava chiquets, el nom dels quals era usat per a esglayar als chiquets.
El poema que inspira el monument es titula "Barmeleí". El poema li advertix als chiquets que per res del món vagen a Àfrica, perque allí viu Barmalí, un malvat vilà que es menja als chiquets. Pero els pares de Tania i Vania es queden dormits i els dos chiquets s'escapen a Àfrica. Allí gogen, juguen en els animals i inclús auyentan al taburó i dominen a l'hipopótam fent-li cosquillas en la panza. Llavors, l'hipopótam humiliat va cridar a Barmalí, que estava darrere de les piràmides. Al vore-ho Tania i Vania varen entrar en pànic, li varen suplicar que no els menjara i varen prometre mai més desobedir als seus pares. Pero el caníbal va respondre "¡No!" En això aplega en avió el Dr. Aibolit (un personage de Chukovski que parla en els animals), a salvar als chiquets, pero Barmalí ho tira al fòc. Quan sembla que l'ogre va a menjar-se als chiquets, aplega el gorila per el Nilo, duent al cocodril. Aibolit li demana llavors al cocodril que es menge a Barmalí, per a que no es menge a Tania i Vania. El passage reflectit en el monument diu:
Pero Barmalí s'arrepenedix en la panza del cocodril i promet ser amable i amar als chiquets. Tania i Vania es apiadan i li demanen al cocodril que ho deixe eixir per a dur-li-ho de regrés a Leningrado. Barnalí ix i canta de felicitat que amarà als chiquets i que els farà galletes i pastiços.[3]
En la cultura popular
El grup escultòric apareix en vàries películes, com La taronja mecànica (Kubrick, 1971), Stalingrado. Film 2 (Yuri Ozerov, 1989), Enemic a les portes (Annaud, 2001), V for Vendetta (McTeigue, 2005) i Stalingrado (Bondarchuk, 2013). També apareix en jocs de computadora com Commandos 3: Destination Berlin, Ret Orchestra 2: Heroes of Stalingrado, Stalingrado, Call of Duty: World at War, Enlisted i Company of Heroes 2.
Referències
- ↑ «Font Barmaley» (en francés). Consultat el 30 de novembre de 2013.
- ↑ Соловьев В.О. (2014). Харьков. Энциклопедический словарь, Б.и., p. 1021.
- ↑ «Barmaley». Ru Verses. Korney Chukovsky. Consultat el 21 de decembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente Barmaley» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.