Fondachelli-Fantina
Fondachelli-Fantina (Canneto en l'antiguetat, Fondaco topónimo del lloc, Funnacheddi en siciliano, Funnaghellu en dialecte galoitálico de Sicilia) és un municipi (comune) menut de la Província de Mesina en la regió italiana de Sicília, ubicat aproximadament a 160 km a l'est de Palermo i al voltant de 40 km al suroest de Mesina en les montanyes Peloritani. A l'1 de giner de 2009, la seua població era de 1143 habitants (552 hòmens i 591 dònes) i la seua superfície de 41 km².[1] És un dels últims Comuni di Sicilia en a on es parla la llengua galo-sícula.[1]
Fondachelli-Fantina llimita en els següents municipis o comuni: Novara di Sicilia a l'oest, Antillo a l'est, Francavilla di Sicilia al sur i Rodì Milici al nort.
Toponimia
El nom del municipi deriva de la paraula fondaci (del árabe funduq: tendes o almagasens) i de la paraula fantinia (del latín infans: chiquet).
Història
El centre estava format en l'antiguetat per varis caserius dispersos, pertanyents a la família Palazzi i posteriorment a la de Gioieni de Novara. Durant la dominació normanda algunes poblacions del nort de Italia es varen assentar en el lloc i les chafades del seu pas es poden trobar en el dialecte galo-sículo, que encara es parla en la regió. Fondachelli-Fantina és hui un important reducte, des d'un punt de vista històric, per la presència d'este dialecto, que encara es conserva en atres sèt llocs en Sicília. Provablement, quan Roger I de Sicilia va aplegar a l'illa va dur en si soldats de Llombardia i Liguria, que, despuix de l'expulsió dels àraps, els varen ser concedides terres i varen permanéixer en l'illa, fusionant-se en la població local. En el pas del temps el galo-sículo ha segut objecte d'una reorganisació de la seua original fonologia, puix el dialecte té menuts canvis d'una regió a una atra, pero és precisament la fracció de Fantina que, a causa del seu secular aïllament, millor conserva l'antic dialecte.
Geografia
El municipi de Fondachelli-Fantina es troba en la Província de Mesina, a uns 604 m sobre el nivell de la mar entre Novara di Sicilia i Francavilla di Sicilia, en el llímit de les montanyes Peloritani, a on tendixen a fondre's en l'mar. Les montanyes que rodegen la ciutat formen una gran conca que s'obri en l'interior del llit del río Patrì, a lo llarc dels quals es troben disperses les diverses fraccions del municipi. Per un costat està la cadena dels Peloritani, composta geològicament per esquistos cristalins, en montanyes prou altes, com el Monte Bonavita de 1232 m i el Pizzo Polo de 959 m; per un atre costat s'alça en posició travessera el grup de pedra calcàrea denominat Rocca Salvatesta en el seu 1340 m i Rocche de 1209 m d'altitut prop del lloc prehistòric de Pizzo Vento a on s'observen els equinoccios,[2] que pertanyen a la cadena de Nebrodi. Per lo tant Fondachelli-Fantina es troba just en mig de dos cadenes montanyoses. Des de Rocca Salvatesta es pot observar un ampli paisage: el Santuario de Tindari, les Islas Eolias, Cabo Milazzo, Calàbria, el Estrecho de Mesina i l'imponent Etna. Als peus de la Rocca Salvatesta s'estén un dens bosc de pins, cridat el bosc per la població local i protegides per guàrdies i els treballadors del bosc.
Trefontane, Acquamenta i Cugno Merro són noms de les montanyes i els tres principals afluents del río Patrì, aquells que durant més d'un sigle han dut durant les inundacions aigües avall, tota la terra per a pastures i cultius herbáceos. Prop de la fracció de Fantina, a uns 7 km de Fondachelli a on la vall s'estretix, el Monte Baratta, en el seu 1032 m des d'a on naix el riu del mateix nom, té vistes els districtes de Pernina, Baghigno Dodaro, Masseria i Raiù, totes deshabitades despuix de les inundacions de 1973. Els districtes de Carnale, Giarra i Fantina passar per alt Pizzo Rossa i Monte Guggitto mentres que darrere de Ruzzolino i Serro s'alcen els monts Serro Vento i Buon Riposo.
Inundaciones
El territori del municipi ha travessat profunts canvis, a causa de les contínues inundacions, que a sovint han tingut conseqüències tràgiques i devastadores. En l'inundació de 1880, despuix de tretze dies de pluja continua, varen desaparéixer fraccions sanceres, i ya per llavors es comprén que l'únic remei és la reforestació. La situació va empijorar cada volta més, en la successió d'atres inundacions, fins a l'arribada de l'autonomia administrativa de Novara di Sicilia, que va tindre lloc el 20 de juny de 1950. Les fraccions de Fondachelli i Fantina varen tindre l'oportunitat de fer us de les facultats llegislatives i mijos financers, i inclús de dispondre en l'ajuda de diners en efectiu per al sur de la regió, per a posar un fre a la degradación de la tierra, en obres de contenció i reforestació, i la posada en marcha i la realisació de diverses obres públiques. Greus danys en el territori varen ser causats per les activitats mineres desenrollades entre 1720 i 1880, que varen originar la construcció de vintissís mines que s'havien estés en tot el territori de Fondachelli i Fantina. Les mines que requerixen molt respal de fusta per a les voltes de les galeries, constituïxen túnels subterràneus que també debiliten l'estabilitat del sol. A mida que més montanyes eren erosionades, s'aumentava el perill del río Patrì. Molt s'havia fet abans, pero per la magnitut de la destrucció del mig ambient, les intervencions encara resulten insuficients. Varen ser els anys de la década de 1950 de renaixença i despertar despuix de varis anys d'abandó i la pobrea. D'ahí varen sorgir carreteres per a posar en comunicació els distints districtes, es varen construir cases i aqüeductes. La població va aplegar a uns 3700 habitants, pero ya en 1951 una inundació havia danyat bastions, jardins i cases, i una atra en 1958 va enterrar també un molí i algunes cases en Ruzzolino, prop del torrent del riu. La fúria de la corrent i la tormenta va colpejar de nou despuix de vint anys en l'inundació de 1973, quan una remugada d'aigua, fanc, enrunes i grans pedres, varen trencar els dics, cases, que en quatre morts va provocar el terror i l'èxodo de prop de sis centenars de persones i el complet despoblació de la fracció de Raiù, la zona més afectada. Les esmonyides de terra han segut sempre tan imprevisible en els diferents llocs de la vall que ara han segut abandonades moltes fraccions: Pernina, Masseria, Baghigno Dodaro, Sant'Antonio, Belardo i Serro Ruzzolino.
Vías de comunicación
Fondachelli-Fantina estava molt aïllada en el passat per la falta de vies de comunicació tant a les regions de la costa del Mar Tirreno com cap als de la costa jónica. Les úniques carreteres estaven constituïdes per camins per a mules. Hui existixen carreteres, inclús en el costat cap al Tirreno, que combina Fondachelli-Fantina en Rodì Milici recolzant-se principalment sobre les màrgens del riu i que durant l'hivern solen ser danyades per la violència de les pluges que engrossen el torrent i que causen bloquejos per les esmonyides de terra. Per això a sovint són necessaris treballs d'intervenció primerenca per a desbloquejar les interrupcions de les vies de comunicació. Per un atre costat la carretera que unix al municipi en les regions de la costa jónica és llarc i tortuoso i a sovint és poc transitable per la presència de neu i boira densa. cal destacar el proyecte de construcció de la carretera d'alta velocitat entre les dos costes, que creuarà el municipi de Fondachelli-Fantina, que inclou la construcció d'un túnel en les montanyes de la regió, per a posar en comunicació la vall del río Patrì en la del río Alcantara. Est és un proyecte en una fase alvançada, en el que varen participar una vintena de municipis de la Província de Mesina, que són travessats per la famosa intervalliva. Per lo tant una atra volta més com en el passat, el río Patrì que era conegut antigament com el riu Longane (Longanus en latín) i fora escenari de batalles entre mamertinos i les forces de Siracusa al voltant de 269 a. C., seguix sent la via de comunicació entre les dos mars.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 2296 | 2490 | 2579 | 3232 | 3358 | 3530 | 3608 | 3677 | 3617 | 3271 | 2779 | 1921 | 1643 | 1235 |
Galería fotográfica
-
La fracció de Chiesa en el més de juny. satelital)
Referències
- ↑ Totes les senyes demogràfiques i estadístiques: Institut Italià d'Estadístiques ISTAT.
- ↑ https://www.wikiloc.com/hiking-trails/fondachelli-fantina-equinox-site-of-pizzo-vento-22295449