Anar al contingut

Foliación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Foliación (geologia).

En matemàtiques, una foliación és una partició en subvariedades diferenciables d'una atra varietat diferenciable (de tal modo que totes les subvariedades que conformen la foliación són de la mateixa dimensió m, sent m menor que la dimensió de la varietat original).

Intuitivamente una foliación és com un conjunt de corts o lonchas fines de la varietat original en peces de la mateixa dimensió. Per eixemple es pot foliar espai euclídeo tridimensional considerant que es tracta d'un apilamiento d'infinits plans euclídeos un damunt d'un atre. Quan una varietat admet una foliación llavors localment té una estructura topològica de varietat producte.

Definició

[editar | editar còdic]

Més formalment, una foliación F de dimensió p o foliación p-dimensional d'una varietat M és un recobriment topològic, format per conjunts Oi i equipat ademés en aplicacions:

ϕi:Uin


tal que en els solapes UiUj les funcions φij:nn definides per mig de:

φij=ϕjϕi1


tenen la forma:

φij(x,y)=(φij1(x),φij2(x,y))


A on x denota les primeres np coordenades, i y denota les últimes p coordenades. És dir,

φij1:npnp

i

φij2:np.


Definició: Una foliación p-dimensional, d'una varietat M n-dimensional és una descomposició de M en l'unió de subvariedades disjuntas Lα, cridades fulls de la foliación, en la següent propietat: cada punt en M té un entorn obert U en coordenades locals (x1,,xn):U, tal que, per a cada full Lα es té ULα={xU:xp+1=constante,,xn=constante}.[1]

Sean M i N varietats de dimensions n i q, respectivament, en qn, i f:MN una submersión. Pel Teorema de la funció implícita se seguix que f induïx una foliación en M de dimensió nq, a on els fulls de la foliación vénen definides per f1(x) per a cada xN.[1]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Espai euclídeo

[editar | editar còdic]

Considerem un espai n-dimensional i la foliación formada pel producte de subespacios formats pels punts que les seues np primeres coordenades són constants. És dir, :n=np×p i els fulls són els espais p-dimensionals enumerats pels distints valors possibles de les np primeres coordenades.

Per eixemple, per a n=3 i p=2, s'obté la descomposició de 3 en els fulls {x}×2, sent x un número real.

Submersiones

[editar | editar còdic]

Considerem M=3{(0,0,0)}. La funció f:M,f(x,y,z)=2x2+3y2+4z2 és una submersión.

Llavors hi ha una foliación en M induïda per f, els fulls de la qual són Lλ={(x,y,z)3:f(x,y,z)=λ}, en λ.

Un atre eixemple de foliación, a partir d'una submersión, molt conegut és la Fibración de Hopf.

Cobertes

[editar | editar còdic]

Si MN és una aplicació contínua i exhaustiva entre varietats i F és una foliación sobre N, llavors l'aplicació anterior induïx una foliación sobre M(pull-back de l'aplicació anterior).

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bulletin of the American Mathematical Society.80(3)
    369–419.ISSN 0002-9904.doi:10.1090/S0002-9904-1974-13432-4.Consultat el 2023-01-31.

Referències

[editar | editar còdic]
369–418.ISSN 0002-9904.doi:10.1090/S0002-9904-1974-13432-4.


Referències

[editar | editar còdic]