Fockea edulis
Fockea edulis, coneguda cumúnmente com bergbaroe o kambroo (en afrikáans), és una espècie de xara suculenta nativa d'Àfrica, pertanyent al gènero Fockea, dins de la família Apocynaceae. Esta planta és nativa[1] del sur d'Àfrica, distribuint-se concretament des del suroest i el sur de la província de la Veta fins a KwaZulu-Natal (Suràfrica).
Descripció
[editar | editar còdic]Fockea edulis is una planta semi-caducifolia perenne caudiciforme, en raïls grises grosses i retortillades. En estat selvat, el cáudice està parcial o totalment enterrat, alcançant fins a 60 cm de diàmetro. Les branques són primes, poden alcançar una llongitut de fins a 4 m i són capaces de trepar sobre qualsevol tipo de soport disponible. Els fulls són verts, sanceres i oblongas.
Les fockeas són dioicas, és dir, existixen plantes masculines i femenines, per lo que són necessàries abdós per a produir llavors. Les flors són de color vert-blancuzcas, no molt vistoses i llaugerament perfumadas. Són menudes, de 0,6 a 1,5 cm de llongitut, semblades a Mesembryanthemum i estan rodejades per un cáliz grossa semblança a una aranya. Les flors són polinizadas per mosques de la fruta. La planta produïx baïnes verda-grisáceas, en l'interior de les quals es troben les llavors.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del suroest i el sur de la província de la Veta fins a KwaZulu-Natal (Suràfrica) i creix principalment en el bioma subtropical, en àrees càlides i seques, sabanes seques i pendents rocoses.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Pergularia edulis, publicada en 1794 pel naturaliste suec Carl Peter Thunberg en el llibre Prodromus Plantarum Capensium: 38.[2]
Més vesprada, el botànic alemà Karl Moritz Schumann va traslladar l'espècie al gènero Fockea, per lo que va passar a cridar-se Fockea edulis. Va registrar estos canvis en Die Natürlichen Pflanzenfamilien Nachtr. 4 (2): 296, publicat en 1895.[3]
- Fockea: nom genèric otorgat en honor al mege i naturaliste alemà Gustav Woldemar Focke.
- edulis: epítet específic que prové del llatí edulis, que significa ‘comestible’. S'utilisa en nomenclatura botànica per a indicar que la planta o part de la planta és apta per al consum humà o animal.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Fockea edulis es cultiva principalment com planta ornamental a partir de llavors, ya que la propagació vegetativa o per esquejes és difícil o impossible. És fàcil de cultivar i és resistent quan es manté en humitat suficient per a evitar que el tubèrcul es marchite. Encara que mostra una disminució de l'activitat en el periodo de giner a abril, mai entra en latencia completa i sempre manté alguns fulls. Les plantes no poden tolerar més que gelades llaugeres ocasionals en temperatures que baixen fins a −2 °C.[5]
Un atre nom comú que se li sol donar és el de pa dels hotentotes, pel sabor lechoso llaugerament dolç de la raïl comestible que a voltes és recolectada per les comunitats de la regió. Es diu que el làtex d'esta planta pot ser venenós.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fockea edulis in Tropicos».
- ↑ «Pergularia edulis Thunb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-04.
- ↑ «Fockea edulis (Thunb.) K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-04.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, {{{nom2}}} (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Fockea edulis in Encyclopedia of Succulents».
- ↑ «Fockea edulis in Useful Tropical Plants».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fockea edulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.