Fluoropolímero

El caucho fluorado (FKM) és una goma sintètica del grup dels elastòmers termoestables. És un termopolímero de hexafluorpropileno, en fluorur de vinilideno, tetrafluoretileno i etereperfluoro-metilvinilico; destaca per la seua excelent resistència a la calor, als combustibles i als químics agressius. El seu principal us és l'extrusió de juntes tóricas

Història

El caucho fluorado va ser descobert i desenrollat per l'empresa Dupont en 1957 per a suplir el buit en els elastòmers selladores en el camp aeroespacial. En el pas dels anys el seu us s'ha anat expandiedo fins a l'automoció, els decorreguts i la química. En l'actualitat distintes empreses com poden ser 3M (Dyneon) i Solvay (Tecnoflon) produïxen les seues pròpies variants d'este material.

Comparació entre el caucho natural i el sintètic

El caucho natural que ve del làtex és en la seua majoria isopreno polimerizado en un menut percentage d'impurees. Açò llimita les propietats de les que pot dispondre el material. També, hi ha llimitacions sobre les proporcions dels dobles enllaços cis i trans resultants dels métodos de polimerisació del làtex natural. Açò també llimita el ranc de les propietats disponibles del caucho natural, encara que l'adició de sofre i la vulcanización són usades per a millorar les propietats.

El caucho sintètic pot ser fet a partir de la polimerisació d'una varietat de monòmers incloent al isopreno (2-metil-1,3-butadieno), 1,3-butadieno, cloropreno (2-clor-1,3-butadieno), i isobutileno (metilpropeno) en un menut percentage de isopreno per a la reticulación. Estos i atres monòmers poden ser mesclats en vàries proporcions desijables per a ser copolimerizados per a un ampli ranc de propietats físiques, mecàniques, i químiques. Els monòmers poden ser produïts purs, i l'adició d'impurees o aditius pot ser controlada per disseny per a brindar propietats òptimes. La polimerisació de monòmers purs pot ser millor controlada per a donar una proporció desijada de dobles enllaços cis i trans.