Anar al contingut

Fixació funcional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La fixació funcional és un biaix cognitiu que llimita l'us d'un objecte al seu us tradicional. El concepte de fixació funcional prové de la psicologia de la Gestalt, una corrent de la psicologia enfocada en el processament holístico. Karl Duncker va definir la fixació funcional com un "bloqueig mental que impedix utilisar un objecte d'una manera nova per a resoldre un problema".[1] Este "bloqueig" llimita l'habilitat de l'individu d'utilisar els components que posseïx per a realisar una tasca, ya que no pot deslligar-se del propòsit original de dits components. Per eixemple, si algú necessita un pisapapeles, pero solament té un martell, seria incapaç de vore cóm el martell podria fer de pisapapeles. La fixació funcional és l'incapacitat de vore el martell com una atra cosa que no siga una ferramenta per a martillar taches: la persona solament pot pensar en utilisar el martell de manera tradicional.

En experiments, els chiquets de 5 anys no mostren indicis de fixació funcional. Es planteja que açò ocorre perque als 5 anys d'edat tota meta que es desija alcançar en un objecte és equivalent a qualsevol atra meta. No obstant, a l'edat de 7 anys, els chiquets ya consideren que els objectes tenen un propòsit particular.[2]

Eixemples en investigació

[editar | editar còdic]

Els paradigmes experimentals sobre la fixació funcional generalment s'enfoquen en la resolució de problemes en situacions noves a on el subjecte deu utilisar un objecte conegut en un context desconegut. El participant pot conéixer l'objecte des d'abans de l'experiment o pot haver-ho conegut en alguna activitat d'est.

Problema de la vela

[editar | editar còdic]

Diagrama del problema de la vés-la El problema de la vés-la és un experiment clàssic que demostra la fixació funcional. Duncker (1945)[1] va entregar als participants una vés-la, una caixa de chinches i una caixa de fòsfors i els va demanar que adheriren la vela a la paret i l'encengueren sense que la cera caiguera sobre la taula que es trobava davall. Duncker va observar que els participants intentaven adherir directament la vela a la paret en els chinches o adherir-la a la paret derritiendo una miqueta de la cera de la vela. Molt pocs varen pensar en adherir la caixa a la paret en un chinche i utilisar-la com a contenidor per a sostindre la vela. Segons Duncker, els participants es varen quedar "fixats" en l'us tradicional de la caixa (guardar els chinches) i no la podien reconceptualizar com un element útil per a resoldre el problema. No obstant, quan els chinches es presentaven fòra de la caixa, es va duplicar la cantitat de participants que resolien el problema en comparació a aquells que rebien els chinches dins de la caixa.[3]


De manera més recent, Frank i Ramscar (2003)[4] varen realisar una versió escrita del problema de la vela en estudiants de pregrado de Stanford. El primer grup va rebre les mateixes instruccions de l'experiment original, i solament un 23% dels estudiants va ser capaç de resoldre el problema. En el segon grup estudiants, les frases nominals (per eixemple, "caixa de fòsfors") estaven subrallades en les instruccions; mentes que en el tercer grup, tots els sustantius (per eixemple, "caixa") estaven subrallats. En estos dos últims grups, un 55% i un 57% dels participants varen ser capaços de resoldre el problema efectivament. En un experiment posterior, es varen subrallar tots els sustantius llevat "caixa" i es varen obtindre resultats similars. Els autors varen concloure que el rendiment dels estudiants estava més vinculat a les seues representacions del terme lèxic "caixa" que a la modificació de les instruccions. L'habilitat per a superar la fixació funcional es relacionava en una representació flexible de la paraula "caixa". Esta flexibilitat permetia que els estudiants consideraren la caixa com un element diferenciat i útil per a la resolució del problema (adherir la vela a la paret).

Adamson (1952)[3] va replicar l'experiment de la caixa de Duncker, pero va dividir els participants en dos grups experimentals: d'us tradicional (preutilization) i sense us tradicional (no preutilization). En el grup de "us tradicional", que va rebre els materials dins de la caixa (caixa com a contenidor), els participants no tendien a donar-li un atre us a la caixa; al contrari, en el grup "sense us tradicional", que va rebre les caixes buides, els participants sí tendien a donar-li atres usos a la caixa.

Problema de les dos cuerdo

[editar | editar còdic]

Abedull i Rabinowitz (1951)[5] varen adaptar el problema de les dos cordes de Norman Maier (1930, 1931), a on els participants deuen amarrar dos cordes que es troben suspeses des del sostre, pero que estan molt llunt per a unir-se fàcilment. Ademés de les cordes, els participants solament tenen dos objectes pesats en l'habitació. La solució era nugar un dels objectes pesats a una corda, balancejar dita cuerdo com un péndola, sostindre l'atra corda, atrapar l'objecte que es balanceja i, finalment, amarrar abdós cuerdo. En l'experiment d'Abedull i Rabinowitz, els participants es varen dividir en tres grups: Grup R, que va realisar una activitat prèvia de completar un circuit elèctric per mig d'un relé; Grup S, que va completar el circuit en un switch; i el Grup C, grup de control que no va realisar l'activitat prèvia. Els participants del Grup R varen tendir a utilisar el switch com a pes, mentres el Grup S va utilisar el relé com a pes. Abdós grups no varen utilisar l'objecte assignat en la prova anterior, ya que tenia un us específic i la fixació funcional va impedir que li donaren un us diferent.

L'anècdota del barómetro

[editar | editar còdic]

L'anècdota del barómetro és un eixemple d'un disseny incorrecte de pregunta que demostra una fixació funcional i que causa un dilema moral per a l'examinador. En la versió clàssica, popularisada pel professor de disseny de proves nortamericana Alexander Calandra (1911–2006), se li pregunta a l'estudiant "¿cóm es pot determinar l'altura d'un edifici alt en l'ajuda barómetro?"[6] L'examinador estava segur de que hi havia solament una resposta correcta. No obstant, al contrari de les expectatives de l'examinador, l'estudiant va entregar un conjunt de respostes completament diferents. La resposta esperada era "l'altura de l'edifici es pot estimar per mig de la diferència entre les llectures del barómetro en la part més baixa i més alta de l'edifici"; no obstant, l'estudiant va entregar una atra resposta que també és correcta: "duga el barómetro a la part més alta de l'edifici. Amarre-ho en una corda llarga i baix el barómetro fins al carrer, després puge-ho i vaja medint l'extensió de la corda. El llarc de la corda és l'altura de l'edifici". Esta respostes també era correcta, pero no demostrava la competència de l'estudiant en l'àrea acadèmica específica que s'estava evaluant.


Calandra va presentar esta anècdota com si es tractara d'una experiència real en primera persona que hi havia va ocórrer durant la crisis del Sputnik.[7] L'ensaig de Calandra, "Àngels en un alfiler", es va publicar en 1959 en la revista Pride de la American College Public Relations Association,[8] es republicó en Current Science en 1964,[9] es va tornar a publicar en Saturday Review en 1968[10] i es va incloure en l'edició de 1969 de "L'ensenyança de les ciències i les matemàtiques elementals" de Calandra.[11] En el mateix any (1969), l'ensaig de Calandra es va transformar en un tema d'una discussió acadèmica.[12] Des de llavors, s'ha mencionat freqüentment l'ensaig[13] en diverses publicacions que van des de llibres sobre educació,[14] habilitats de redacció,[15] consultories laborals[16] i inversions en bien[17] fins a texts de l'indústria química,[18] programació informàtica[19] i disseny de circuits integrats.[20]

Pertinència conceptual actual

[editar | editar còdic]

¿La fixació funcional és universal?

[editar | editar còdic]

Els investigadors han estudiat si la cultura intervé en la fixació funcional.


Un estudi recent va tirar evidència preliminar que recolza l'universalitat de la fixació funcional.[21] El propòsit de l'estudi era medir si els individus de societats no industrialisades, especialment en una baixa exposició a ferramentes d'última tecnologia, presentaven fixació funcional. Este estudi es va portar a terme en el poble indígena shuar (caçadors-horticultores de la regió amazónica d'Equador) i en un grup de control que pertanyia a una cultura industrial.

La comunitat shuar solament coneixia una cantitat llimitada de ferramentes industrialisades, tals com a machets, astrals, cacerola, taches, escopetes i hams, totes considerades com "tecnologia bàsica" (low-tech). En els participants de l'estudi es varen evaluar dos activitats: l'activitat de la caixa, a on els participants devien construir una torre en una cantitat llimitada de materials per a reunir a dos personages d'una història fictícia; i l'activitat de la cullera, a on els participants també devien resoldre el problema d'una història fictícia basada que un conill devia creuar un riu (la situació de l'entorn es va representar en materials), ací varen rebre diversos materials, incloent una cullera. En l'activitat de la caixa, els participants varen demorar una miqueta més en seleccionar els materials que aquells del grup de control, pero no es va observar una diferència de temps en la resolució del problema. En l'activitat de la cullera, els participants varen demorar més temps en la selecció i en la realisació de l'activitat. Els resultats varen mostrar que els individus de cultures no industrialisades ("cultures tecnològicament disperses") eren propensos a la fixació funcional. Varen utilisar les ferramentes en major rapidea i sense dubtar quan la funcionalitat se'ls havia explicat prèviament. Açò va ocórrer a pesar de que els participants estaven menys exposts a ferramentes industrialisats i que les poques que ells utilisaven tenien múltiples funcionalitats sense importar el disseny.[21]

"Seguint el camí incorrecte: efectes de fixació d'eixemples ilustrats en el disseny de tasques de resolució de problemes"

[editar | editar còdic]

Els investigadors varen examinar per mig de dos experiments "si l'inclusió d'eixemples en elements inadequats, ademés de les instruccions d'un problema de disseny, produiria efectes de fixació en estudiants que no coneixien tasques de disseny".[22] Ells varen examinar l'inclusió d'eixemples d'elements inapropiats descrivint explícitament aspectes problemàtics d'un problema presentat als estudiants per mig de dissenys d'eixemple. Varen examinar a participants inexpertos baix atres condicions del problema: en una instrucció estàndar, una de fixació (en inclusió d'un disseny problemàtic) i una de no fixació (inclusió d'un disseny problemàtic i de métodos útils). Els investigadors varen poder corroborar les seues hipòtesis, ya que varen identificar que a) els eixemples de disseny problemàtics produïxen efectes de fixació significatius i b) els efectes de fixació disminuïxen quan s'utilisen instruccions de no fixació.


En "el problema de la tassa de café desechable a prova de derrames", adaptat de Janson i Smith (1991), es va solicitar als participants que conceberen tants dissenys com fora possible d'una tassa de café econòmica, desechable i a prova de derrames. Baixe la condició estàndar, els participants solament varen rebre les instruccions; baix la condició de fixació, els participants varen rebre les instruccions, un disseny i els possibles problemes que podrien enfrontar; finalment, baix la condició de no fixació, els participants varen rebre la mateixa informació que en les atres condicions, pero ademés se'ls varen entregar sugerències d'elements de disseny que devien evitar. Els atres dos problemes incloïen la construcció d'un estacionament per a bicicletes i el disseny d'un contenidor de formage crema.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Duncker, K. (1945). "On problem solving". Psychological Monographs, 58:5 (Whole No. 270).
  2. ↑ German, T.P., & Defeyter, M.A. (2000). "Immunity to functional fixedness in young children". Psychonomic Bulletin & Review, 7(4), 707-712.
  3. ↑ 3,0 3,1 Adamson, R.E. (1952). "Functional Fixedness as related to problem solving: A repetition of three experiments". Journal of Experimental Psychology, 44, 288-291.
  4. ↑ Frank, Michael C., and Michael Ramscar. "How do Presentation and Context Influence Representation for Functional Fixedness Tasks?" Proceedings of the 25th Annual Meeting of the Cognitive Science Society, 2003.
  5. ↑ Birch, H.G., & Rabinowitz, H.S. (1951). "The negative effect of previous experience on productive thinking". Journal of Experimental Psychology, 41, 121-125.
  6. ↑ «"Angels on a Pin" by Alexander Calandra, The Saturday Review, Saturday, December 21st, 1968». UNZ.org.
  7. ↑ Calandra, Alexander, "Angels on a Pin". Reproduced in Barnes et al., pp. 228-229. p. 229.
  8. ↑ Pride, volumes 3-4 (1959). American College Public Relations Association. p. 11.
  9. ↑ Attribution and dona't (Current Science (Teacher's Edition), 44 (January 6–10, 1964), pp. 1-2.) as in: Van Cleve Morris et al. (1969). Modern movements in educational philosophy. Houghton Mifflin. p. 82.
  10. ↑ Attribution and dona't (Saturday Review, Dec. 21, 1968) as in Weimer, p. 234.
  11. ↑ Attribution and year of publication ("Published in the AICHE Journal vol. 15 no. 2, 1969, p. 13. ") as in Sanders, pp. 196-197.
  12. ↑ Discussed by Calandra et al. in: Van Cleve Morris et al. (1969). Modern movements in educational philosophy. Houghton Mifflin.
  13. ↑ Reproduced in part in: Allen, pp. 12-13.
  14. ↑ Reproduced in entirety in: Muse Milton (1970). Selected readings for the introduction to the teaching profession. McCutchan Pub. Corp. ISBN 0-8211-1218-X, pp. 100-103.
  15. ↑ Reproduced in entirety in Barnes et al., pp. 228-229; paraphrased in Herson, pp. 21-22 etc.
  16. ↑ Reproduced in entirety in: Skwire, David (1994). Writing with a thesis: a rhetoric and reader. Harcourt Brace College Publishers. ISBN 0-03-079101-4. pp. 40-42.
  17. ↑ Reproduced in entirety, in German, in: Otto F. Kernberg (2005). WIR: Psychotherapeuten über sich und ihren "unmöglichen" Beruf. Schattauer Verlag. ISBN 3-7945-2466-7. pp. 318-319.
  18. ↑ Paraphrased in: Sanders, pp. 196-197.
  19. ↑ Paraphrased in Peter van der Linden (1994). Expert C programming: deep C secrets. Prentice Hall PTR. ISBN 0-13-177429-8. p. 344.
  20. ↑ Reproduced in entirety in: Jim Williams (1992). Analog Circuit Design: Art, Science and Personalities. Newnes. ISBN 0-7506-9640-0. pp. 3-4.
  21. ↑ 21,0 21,1 German, T.P., & Barrett, H.C. (2005). "Functional Fixedness in a Technologically Sparse Culture"
  22. ↑ Chrysikou, Evangelia G.; Weisberg, Robert W. "Following the Wrong Footsteps: Fixation Effects of Pictorial Examples in a Design Problem-Solving Task". Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, Vol 31(5), Sep 2005, 1134-1148. doi:10.1037/0278-7393.31.5.1134


  • Coon, D. (2004). Introduction to Psychology: Gateways to Mind and Behavior, Tenth Edition. Wadsworth/Thompson Learning. http://www.wadsworth.com
  • Mayer, R. E. (1992). Thinking, Problem Solving, Cognition. New York: W. H. Freeman and Company.
  • Pink, Donen (2009) "Donen Pink on the surprising science of motivation".


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fixació_funcional&oldid=1363074»