Fig mosaic virus
Virus del mosaic de la higuera —FMV— és un virus ARN monocatenario negatiu, agent causal de la malaltia del mosaic de la higuera —FMD—.[1] És un membre del gènero Emaravirus, família Fimoviridae, transmés principalment pel àcar eriófido Aceria ficus.[2] Les manifestacions poden ser varíadas, i les seues conseqüències de diversa gravetat, entre elles, clorosis, deformitat i mosaics foliares, aixina com l'abort floral o la caiguda prematura del frut.[3]
Història
[editar | editar còdic]El mosaic de la higuera va ser descrit en 1933 per Condit i Horne.[4] En 2009 Jeewan Jyot Walia, Nida M. Salem, i Bryce W. Falk varen demostrar la seua etiologia vírica.[5] La malaltia està present en numerosos països a on es cultiva la higuera: Grècia, Itàlia, Espanya, Turquia, Síria, Tunis, Argèlia, Jordània, Nova Zelanda, China, Gran Bretanya, Puerto Rico, Austràlia i els Estats Units.[5]
Classificació
[editar | editar còdic]El virus FMV ha segut classificat dins del gènero Emaravirus, que es va formar prou recentment i conté atres virus vegetals. Emaravirus conté de quatre a sis segments del genoma. També són comuns en el seu modo de transmissió, que és a través de vàries espècies d'àcars eriófidos per mecanismes desconeguts, aixina com els modos mecànics de transmissió.[2] Ademés de FMV, el gènero Emaravirus també inclou el virus europeu de montanya associat a la cendra punt en anell (EMARaV), el virus roseta de la rosa (RRV) i el virus de les taques del full de la frambuesa.[2]
Estructura del Genoma
[editar | editar còdic]El genoma FMV consistix en segmentat (multipartito) de sentit negatiu, monocatenario RNA.[6] Durant molt temps es va pensar que el genoma tenia quatre segments, pero les troballes recents han respalat l'existència de sis segments del genoma de ARN.[7] Cada segment té un marc de llectura obert (ORF).[2] El primer segment, FMV vcRNA 1 (7093 nt), és comú a tots els virus del gènero Emaravirus i còdics per al virus 264 kDa RNA depenent RNA polimerasa (RdRp), que té activitat de endonucleasa prop de l'extrem N. El segon segment, vcRNA2, (2252 nt) codifica a 73 kDa glicoproteína putativa. FMV vcRNA3 (1490 nt) codifica a 35 kDa nucleocápsida (N) proteïna. FMV vcRNA4 (1472 nt) codifica a 40.5 kDa proteïna en funció encara desconeguda.[4] Els dos segments descoberts més recentment, RNA5 i RNA6, a diferència dels atres quatre segments, no estan altament conservats dins del gènero. Potser açò es dega a que estan truncats o són defectuosos, pero les funcions de les proteïnes que codifiquen encara no estan determinades.[7]
Moviment entre i dins de les cèlules (FMV-p4)
[editar | editar còdic]Com tots els virus de plantes, FMV codifica una proteïna de moviment (MP) per a permetre-li moure's entre celes, generalment aumentant els llímits d'exclusió de tamany (SEL) del plasmodesma per a permetre el pas viral.[8] FMV’s MP lo més provable és que siga p4, una inferència que està respalada per la seua localisació en la membrana plasmática pero que encara no s'ha demostrat de manera definitiva.[2]
Replicació del genoma per mig del seqüestre de la tapa
[editar | editar còdic]FMV vcRNA 1 còdics per a ARN depenent de ARN polimerasa proteïna (RdRp), que té funció de endonucleasa en la seua extrem N i està empaquetada en el virión. Una volta que el virión ha entrat en una cèlula, RdRp s'unix al ARNm de l'hoste i utilisa l'activitat de endonucleasa per a escindir el 5’ coberta metilada per a usar com cebador per a la #síntesis de ARNm i com una forma de seqüestrar la maquinària de traducció del hospedador[4]
DMBs i LFPs
[editar | editar còdic]L'infecció en FMV dona com a resultat a cossos o partícules de doble membrana distints, cridats DMBs o DMPs, 90-200 nm de diàmetro en el citosol de cèlules de parènquima infectades.[5][6][9] Estos cossos units a la membrana doble estan rodejats per una matriu de fibrilla i es troben solament en els fulls que mostren els síntomes del mosaic a un nivell macro, mai en el teixit no infectat utilisat com a control.[9]
Alguns cultivares també han mostrat partícules paregudes a virus (LFP) llargues, flexibles i en forma de bastó en teixits que mostren signes de necrosis. Estos tampoc es veuen en els teixits de control no infectats.[9] Cap dels tipos té una funció determinada.
Síntomes
[editar | editar còdic]El FMV dona com resultat una varietat de síntomes, alguns dels quals podrien tindre un fort detriment agrícola, com la disminució del rendiment de la fruta. Els síntomes inclouen l'aparició d'un patró de mosaic del full, defoliació, disminució del rendiment de la fruta, vena bandes, punts en anells, distorsió i clorosis dels fulls, i taques grogues en les frutes.[5][7]
Desconeguts i investigacions futures
[editar | editar còdic]Encara hi ha molts aspectes de l'estructura i funció molecular d'este virus que són desconeguts. La proteïna codificada pel quart segment en el genoma viral, RNA4, encara té una funció desconeguda.[4] Ademés, els mecanismes moleculars exactes de la replicació de FMV i la replicació de "Emaravirus" en general, encara no estan confirmats.[3] L'investigació actual també està treballant per a deprendre més sobre la naturalea dels DMB / DMP, ya que són difícils d'aïllar de les plantes infectades.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fig mosaic virus» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ «Complete nucleotide sequence of four RNA segments of fig mosaic virus».Archives of Virology.154
- 1719–1727.doi:10.1007/s00705-009-0509-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Fig mosaic emaravirus p4 protein is involved in cell-to-cell movement».Journal of General Virology.94(3)
- 682–686.doi:10.1099/vir.0.047860-0.
- ↑ 3,0 3,1 «First report of fig mosaic virus infecting common fig (Ficus carica) in Japan».Journal of General Plant Pathology.78
- 136–139.doi:10.1007/s10327-012-0359-9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Fig mosaic virus mRNAs show generation by cap-snatching».Virology.426(2)
- 162–166.doi:10.1016/j.virol.2012.01.035.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Partial Sequence and Survey Analysis Identify a Multipartite, Negative-Sense RNA Virus Associated with Fig Mosaic».Plant Disease.93(1)
- 1–10.doi:10.1094/PDIS-93-1-0004.
- ↑ 6,0 6,1 «A multipartite single-stranded negative-sense RNA virus is the putative agent of fig mosaic disease».Journal of General Virology.90(5)
- 1281–1288.doi:10.1099/vir.0.008649-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Identification and characterization of two novell genomic RNA segments of fig mosaic virus, RNA5 and RNA6».Journal of General Virology.93(7)
- 1612–1619.doi:10.1099/vir.0.042663-0.
- ↑ «Viral Movement Proteins as Probes for Intracellular and Intercellular Trafficking in Plants».The Plant Cell.11(4)
- 535–548.doi:10.1105/tpc.11.4.535.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Putative agents of fig mosaic disease in Turkey».Turkish Journal of Agriculture & Forestry.33
- 469–476.doi:10.3906/tar-0807-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virus del mosaico de la higuera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.