Fido (gos italià)
Fido (1941 - 9 de juny de 1958) va ser un gos italià que va botar a la fama en 1943 per la seua increbantable llealtat al seu amo fallit. Objecte d'artículs en moltes revistes i periòdics italians i internacionals, va aparéixer en noticieros de tota Itàlia i va rebre varis honors, inclosa una estàtua pública erigida en el seu honor.[1]
Vida
Fido provablement va escomençar la seua vida en algun moment de l'autumne de 1941 com un gos galliponter en Luco vaig donar Mugello, una chicoteta ciutat en el municipi de Borgo Sant Lorenzo, en la Província de Florencia (Toscana, Itàlia). Una nit de novembre de 1941, un treballador d'un forn de rajoles en Borgo Sant Lorenzo cridat Carlo Soriani, de camí a casa des de la parada d'autobús, va trobar al gos tirat ferit en una sanga al costat de la carretera. Com no sabia a quí pertanyia, li'l va dur a casa i ho va cuidar fins que es va recuperar. Soriani i la seua esposa varen decidir adoptar al gos i ho varen cridar Fido ("fidel", del llatí "fidus").[1]
En acabant de que Fido es recuperara, seguia a Soriani fins a la parada d'autobús en la plaça central de Luco vaig donar Mugello i ho vea pujar l'autobús cap al seu treball. Quan l'autobús retornava de nit, Fido saludava a Soriani i ho seguia a la seua casa. Este patró es va repetir tots els dies laborals durant dos anys.
Vigília
El 30 de decembre de 1943, els aliats varen bombardejar Borgo San Lorenzo durant la Segona Guerra Mundial i Soriani va resultar mort.[2] Eixa nit, Fido es va presentar com de costum en la parada d'autobús, pero no va vore a Soriani baixar. El gos va retornar a casa més vesprada, pero durant els catorze anys següents (més de 5.000 voltes),[3] fins al dia de la seua mort, va ser tots els dies a la parada, esperant a que Soriani baixara de l'autobús.
L'interés públic per Fido va créixer durant la seua vida. Les revistes italianes Gent i Grand Hotel varen publicar el història del gos, que també va aparéixer en varis noticieros del Institut Lluïx.[4][5][6] Molts llectors varen quedar impressionats per l'extraordinària fidelitat de Fido, inclós l'alcalde de Borgo Sant Lorenzo, qui, el 9 de novembre de 1957, li va otorgar una medalla d'or en presència de molts ciutadans, inclosa la commoguda viuda de Soriani. La revista Clave va escriure un artícul sobre Fido en abril de 1957.
Mort
Fido va morir mentres esperava al seu amo el 9 de juny de 1958. La notícia de la seua mort va ser anunciada al públic pel periòdic en una història de portada de quatre columnes en La Nazione.[7] El 22 de juny, el Dominical del Correguera della Sera va commemorar a Fido en una emotiva portada. L'image de la portada, presa per Walter Molino, mostra a Fido en la cuneta de la carretera, en l'autobús esperant al fondo. El gos va ser enterrat fòra del cementeri de Luco vaig donar Mugello junt al seu amo, Carlo Soriani.
Vore també
- Cas del gos marró
- El Gos en la fiambrera, una estàtua erigida en Austràlia com a homenage al gos nomenat en un poema popular
- Ret Dog, un gos australià conegut pels seus viages a través de la regió de Pilbara en la década de 1970
- Bob el gos ferroviari, acompanyant dels maquinistes del Ferrocarril del Sur d'Austràlia
- Owney el gos del correu, una mascota nortamericana de finals del sigle XIX
- Station Jim, un gos utilisat en les colectes per al Fondo de Viudes i Òrfens del Great Western Railway en el Regne Unit
- Gossos galliponters de Moscou, que es colen en els trens de la ciutat
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «ITALY: Fido».Consultat el 24 de decembre de 2011.
- ↑ Staff writers. 'What's All the Fuss About?'.
- ↑ «educazione cani» (en it). Dallapartedelcane.it. Consultat el 13 de març de 2013.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Archivio Storico Istituto Lluïx – home» (en it). Archivioluce.com. Archivat des d'el original, el 05 d'abril de 2012. Consultat el 6 de decembre de 2011.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Archivio Storico Istituto Lluïx – scheda» (en it). Archivioluce.com. Archivat des d'el original, el 04 de març de 2016. Consultat el 06 de decembre de 2011.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Archivio Storico Istituto Lluïx – scheda» (en it). Archivioluce.com. Archivat des d'el original, el 04 de març de 2016. Consultat el 6 de decembre de 2011.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«donar-fido-li-foto-i-una-canzone-depoca.html La storia vaig donar Fido: li foto i una canzone d'epoca». Okmugello.it. Archivat des d'el donar-fido-li-foto-i-una-canzone-depoca.html original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 06 de decembre de 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fido (perro italiano)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.