Festa de Sant Blas (Ateca)
La Festa de Sant Blas se celebra en Ateca, municipi de la comunitat de Calatayut, situada en la província de Saragossa de la comunitat autònoma d'Aragó, Espanya i de la que es té notícia escrita des de l'any 1460.[1]
Història i descripció
[editar | editar còdic]La festa té lloc els dies 2 i 3 de febrer en honor a Sant Blas i conte, com a original ingredient, en la presència de «la Caraça».[2] Este és l'element més singular de la festa, un personage semigrotesco vestit en trage a ralles roges i grogues a l'estil dels bufons. Es llança al carrer armat en un sabre i un chicotet escut redó o corbetera, en l'intenció de perseguir als chicons mentres estos li insulten intentant arrancar-li els cascabeles del seu vestit, que queda destrossat en acabar la festa. Als adults, simplement els posa la corbetera sobre el cap a modo de bendició. La nit del dia 2, festivitat de la verge de les caneles, festivitat dedicada a la llum, es fa una gran foguera en la plaça d'Espanya de la localitat i els jóvens del poble i la caraça es dediquen a botar l'hoquera. L'acte que se celebra el dia 3, despuix de la missa i de la processó que conduïx al sant a la seua ermita és l'acte més esperat per tots, a on la Caraça deu pujar el cerro que hi ha despuix de l'ermita de Sant Blas ajudat per un escut, esta volta més gran que el del dia anterior per a cobrir-se dels llançaments que els chiquets realisen des de lo alt del cerro tractant d'evitar la pujada. En l'actualitat se li llancen pomes guardades per a l'ocasió, encara que fins als anys 1990 se li llançaven pedres. Una volta que conseguix coronar el cerro, la Caraça, en companyia de chiquets i majors fan un enorme roglada i canten la cançó del pont de Alcolea terminant en això la festa.
Si be, tal com hui es coneix, el seu orige és de el XV, es creu que l'orige de la festa es remonta a l'época paleocristiana o inclús a época visigoda.[3] Es considera una antesala del carnestoltes.
Reconeiximents
[editar | editar còdic]Va ser declarada d'interés turístic d'Aragó el 05-09-1995[4] per la seua antiguetat, tradició i fidelitat des de l'orige.[5]
Bibliografia sobre el tema
[editar | editar còdic]- El cult a Sant Blas i la Caraça de Ateca, de Francisco José Martínez García.- Calatayut, Centre d'Estudis Bilbilitanos, 1994, 24 p. : il. ISBN 84-7820-188-2
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El cult a Sant Blas i la Caraça de Ateca». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «La Caraça de Ateca». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «La Caraça va pujar al cerro». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «La festa de Sant Blas». Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 12 de decembre de 2017.
Vore també
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Festa de Sant Blas (Ateca).- Video de la pujada al cerro de "la caraça"
- La caraça 2014 en Heralt d'Aragó
- Ajuntament de Ateca (La caraça)
- La caraça: Antesala del carnestoltes
- a-despullar-mastegara-ateca-les seues-cascabeles-1157041-2091035.html La caraça es despedix del hivern
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta de San Blas (Ateca)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.