Festa Nacional del Sol
La Festa Nacional del Sol o Festa del Sol és una celebració, event o festival que es porta a terme anualment en la Província de Sant Joan (Argentina) durant l'última semana del més de febrer, a lo llarc de cinc dies. Donant a través d'ella una mostra itineraria de les activitats econòmiques, costums, cultura, personages i fets històrics de dita província i el país.
La primera Festa del Sol es va portar a terme en 1972, i va rebre denominacions com Ferisol en 1978, o Exposol en 1992. En 1993, al categorizarla com a nacional, es va començar a denominar Festa Nacional del Sol.[1]
L'event inclou desfilades de carruages i importants exposicions temàtiques acompanyades d'espectàculs en artistes locals, nacionals i internacionals. La festa finalisa una exposició, a on lo teatral, variades coreografies, llums i sons, són els protagonistes principals.
Esta festa junt a atres festivals nacionals forma part del cicle "Festival País", que a través de la Televisió Pública Nacional transmet les celebracions populars de l'estiu a tot el país.
Una festa en honor al Sol
editarLa Província de Sant Joan presenta característiques climàtiques marcades per sequetat, l'aridez i alts índexs d'heliofanía. Es tracta d'una de les jurisdiccions argentines a on es registren els menors índexs de caiguda de precipitacions anuals. Açò genera ambients poc vegetados en una marcada escassea del recurs hídric i obstáculizando la possibilitat ocupar i/o organisar el territori.
En estos ambients secs solquen rius permanent de llimitat cabal producte de la fusió glacio-nival generada per la radiació solar en la Cordillera dels Vages. Estos cursos fluvials són les úniques fonts d'aigua per a Sant Joan i brinden i han brindat la possibilitat de construir oasis en les valls o bolsones com: el del Tulum, Ullum, Zonda, Calingasta i Jáchal.
En eixos oasis, a on la radiació solar és molt poc obstaculisada, per l'escassa nuvolositat, permet la maduració primerenca de cultius com la vinya, duraznos, codonyers, melons, meló d'Algers, etc. aportant cultius primícia en els mercats.
Ademés, Sant Joan ha començat a produir energia solar en les últimes décades gràcies als alts índexs de heliofanía, convertint-se en una província pionera en l'Argentina.
El Sol és per a la Província de Sant Joan un recurs i per açò en forma anual es realisa la Festa Nacional del Sol.
Existixen atres events que fan honor al sol com l'Inti Raymi, d'orige incaico, o la Festa Nacional del Sol i la Família en Sant Bernardo, Província de Buenos Aires i la Festa Nacional del Sol i l'Amistat en Coronel Arnold, Província de Santa Fe.
Des de l'any 2007 cada festa portada a terme ha seguit un argument o guion diferent que ha estructurat cada u dels events que la constituïxen. El següent quadro mostra cada u dels diferents guions que va tindre la festa:
Guions de la Festa Nacional del Sol
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
-
La radiació solar genera la fusió glacio-nival en els Vages, este procés origina gran part dels recursos hídrics en Sant Joan. Vista dels Vages en Calingasta.
-
La sistematisació del caixers per a on escurre l'aigua, resultant de la fusió, permet regular la disponibilitat d'aigua. Vista de la Represa Els Caragols en el riu Sant Joan.
-
La sistematisació de rius dinamisa rets de rec que distribuïxen l'aigua possibilitant el desenroll de múltiples activitats. Vista d'un canal de rec en Zonda.
.jpg){kind=link}
Actes o events festius
editarLa Festa Nacional del Sol, es porta a terme en diferents dies i llocs de la província de Sant Joan, distinguint-te events centrals i atres events secundaris i complementaris dels anteriors.
Actes o events principals
editarEls events centrals s'estenen normalment a lo llarc de cinc dies a partir del desenroll d'exposicions, fires, desfilades de carros alegóricos i espectàculs coreogràfics. Dits events són: la Fira temàtica, Carrusel del Sol i l'Espectàcul final o de tancament.
Events centrals de la Festa Nacional del Sol
| |||||||||||||
Fira temàtica
editarLa fira temàtica es tracta d'una exposició gastronòmica, agroindustrial i turística, principalment de la Província de Sant Joan, per mig del montage d'una série de stands. Ademés se suma un escenari a on cada nit hi ha artistes locals, nacionals i internacionals.
Este event s'estén a lo llarc de tres o quatre dies i es va realisar en diferents llocs de la ciutat de Sant Joan com el Predio ferial, la Plaça Espanya i el Parc de Maig fins a 2018, des de 2019 es realisa en el Costanera complex ferial Sant Joan en Chimbas.
En l'escenari han actuat artistes locals com: Claudia Pirán i el Chango Huaqueño entre uns atres. A la seua volta no han faltat cantants de renom nacional com León Gieco, Charly García, Marcela Morelo, Gustavo Rojas, Chaqueño Palavecino, Soledad Pastorutti i el grup de humoristes Midachi. Atres artistes de reconeiximent internacional com: José Luis Rodríguez, Marco Antonio Solís, Carlos Baute i Ricardo Montaner també han actuat en l'escenari de la fira temàtica.
-
Escenari major de la Fira Temàtica 2009 desenrollada en el predio ferial de l'ex Estació de Ferrocarril Belgrano de la ciutat de Sant Joan.
-
Ingrés a la Fira temàtica en l'edició 2010.
-
Ingrés a fira temàtica en la seua edició 2018 desenrollada en el Parc de Maig
.jpg){kind=link}
Carrusel del Sol
editarÉs una manifestació popular, que es porta a terme el quart dia de la festa, demandant un enorme treball de producció i reunix entre 120.000 a 200.000 mil persones a lo llarc d'un recorregut. Fins a 2018 es va portar a terme en Avinguda José Ignacio de la Rosa (àrea central de la ciutat de Sant Joan), des de 2019 es desenrolla en carrer Fernández en voltants del Costanera complex ferial Sant Joan, a on cada u dels dèneu departaments de la província i a les colectivitat estrangeres assentades en Sant Joan presenten un carro alegórico.
En la desfilada es presenten els carros alegóricos decorats en motius dels paisages, el potencial econòmic, les llegendes, costums i personages de cada regió. Ademés, en els carruages, desfilen les reines departamentals, que d'esta forma fan gala de la seua bellea en vistes a la futura elecció de la reina nacional del sol i circulen pels carrers cèntrics de la ciutat.
La desfilada està sempre encapçalat per un carruage en la reina i la virreina nacional eixints. Dit carruage té la forma d'un jagantesc sol, que representa l'inici del carrusel, seguit pels carros departamentals, en les seues respectives reines que aspiren al ceptre nacional, les colectivitat i finalment circula un carro la forma del qual representa a una lluna, indicant el final del carrusel.
Este acte és seguit per més de 150.000 espectadors, que es localisen en les vores dels carrers i la vereda i als que se'ls obsequia en regals que són tirats des de les carrosses, com a frutes o alguns presents.
També es destaca la naya central, a on és precedit per les màximes autoritats i els invitats especials que apleguen a la festa.
-
Carruage que va representar a la Colectivitat boliviana en 2015.
-
Carruage que va representar al departament Capital en l'any 2009.
-
Carruage de Reines Nacionals en 2007.
-
Carro alegórico que va representar a Albardón, any 2009.
-
Carro de Rawson en el 2010.
-
Carruage de la colectivitat Valenciana 2010.
-
Carruage que va representar a Capital en 2015.
-
Carruage de Jáchal en 2010.
_Sant_Joan_Arg.jpg){kind=link}
,_Sant_Joan.jpg){kind=link}
Espectàcul final
editarEstiga acte consistix en un impactant espectàcul de llum i sò, en artistes en escena en un gran escenari que finalisa en una impressionant exhibició de fòcs artificials, i danses durant casi 40 minuts al compàs de la música.
Tant l'escenografia com el llibret de l'acte estan basats no solament en Sant Joan, les seues activitats econòmiques, les costums i fets històrics entre uns atres, sino també, en ser un festa nacional i commemorar tot lo que baix el sol creix i viu, s'obri el palmito per a commemorar fets del país, de Llatinoamèrica i el món. En 2010, per eixemple, l'espectàcul es va portar a terme a lo llarc de 6 escenes en una hora i mija de duració, a on la Sesta, La Montanya, el vent Zonda i l'autumne varen ser els protagonistes, el show dels quals va dur el nom de Veus de llibertat. Va estar emmarcat en una posada vanguardista -que va incloure teatre aéreu, dansa teatre i clown-, per a dur a escena este guion va ser necessari un gran desplegament escenogràfic, de vestuari i caracterisació. El resultat va ser una série d'imàgens surrealistes que varen conseguir commoure, sense dubtes, a l'espectador. Més de 80.000 espectadors varen assistir a la celebració eixe any, i en l'any 2014 va seguir superant les seues pròpies sifres i aplegar a concentrar en una sola nit front a un escenari ( Nit Central) més de 100.000 espectadors, convertint a dita celebració en una de les més grans del país. En eixa edició, ademés, la Festa Nacional de el SOL va ingressar als Guinness World Records, el que va guanyar per proyectar, en la nit de tancament, el mapping més gran del món sobre un cerro, eixa nit que va marcar récorts, l'eix temàtic va ser "Raïls de Llibertat", Llatinoamèrica la Pàtria Gran.
L'escenari fins a 2018 es va ubicar en la Quebrada de Zonda i en totes les edicions adquiria formes i tamany diferents. Des de 2019 es va començar a desenrollar en un escenari montat en Costanera complex ferial Sant Joan. En 2024 es va portar a terme en el més de novembre en les instalacions de la Ciutat Deportiva, específicament, en el Velòdrom Vicente Allunte Chancay.
-
Espectàcul final en la seua edició 2011
-
Espectàcul final en l'edició 2020 en el Costanera, complex ferial Sant Joan
.JPG){kind=link}
Atres events
editarAtres events de la Festa Nacional del Sol
| ||||||||||||||||
Nit sobirana
editarEste event es realisa a mitan de febrer. És la presentació de les 19 candidates a Reina Nacional del Sol, el mateix consistix en una desfilada per una passarela, a on assistixen el jurat, mandataris i públic en general.
La nit sobirana es va començar a realisar en el 2011 precisament en el Teatre Sarmiento de la Ciutat de Sant Joan, no obstant en les successives edicions s'ha desenrollat en diferents llocs, per eixemple en el 2012 es va portar a terme en les instalacions del Celler Jaled en Pocito.
En 2023, degut a que l'elecció d'embaixadores o reines no va continuar fent-se este event va desaparéixer.
Eleccions de candidates departamentals
editarDit event consistix en la selecció i elecció de les candidates a Reina i Virreina Nacional del Sol que representaran a cada u dels dèneu departaments de la província. En la foto adjunta es pot apreciar la Bellea de Romina P.Serrano, una de les 19 candidates al ceptre de el SOL.
La jove és seleccionada per un jurat que està conformat per personalitats dels respectius departaments i la comissió de reines. Prèviament es realisa una desfilada de les aspirants, generalment en les instalacions de les respectius municipis, o places o espais verts principals de les localitats o viles capçaleres dels departaments.
Este event es porta a terme des de l'any 2007 i es realisa en els mesos d'octubre i setembre.
En 2013 es va realisar per primera volta el vot electrònic per a l'elecció de la Reina i Virreina. Per a això es va utilisar un sistema per a Tablets desenrollat per l'empresa de tecnologia mòvil Argentina, [enllaç trencat].
Des del 2023 deixarà de ser part de l'event.
Referències
editarVore també
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiesta Nacional del Sol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.