Anar al contingut

Ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Colós de Rhodes,[nota 1] Caricatura de Cecil John Rhodes, en acabant de que este anunciara els seus plans per a estendre una llínea telegràfica i un ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire.
Este mapa mostra la «cadena» de colónies des de Ciutat de la Veta a El Caire per la que discorreria el ferrocarril. En 1916 es va afegir Tanganica, lo que va completar el mapa.
Esquema de les rutes planificades. No totes les vies que es mostren en el mapa es varen aplegar a terminar.
Archiu:Missionaries and steam train, Congo, ca. 1900-1915 ( CAPS 0 ).jpg
Pujant al ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire en el Congo Belga, c. 1900-1915.
Creuant les Catarates Victoria.

El ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire és una llínea ferroviària que creua Àfrica de sur a nort, sent el ferrocarril més gran i important en eixe continent. Servix com a enllaç ferroviari entre Ciutat de la Veta (Suràfrica) i Port Saíd (Egipte).

Parts importants de la seua ruta proyectada per a creuar Àfrica estan incompletes o no funcionen per guerres, falta de capital financer, obstàculs geogràfics i geològics i baixa voluntat política.

El proyecte va començar a fins de el XIX, durant l'época del domini colonial occidental, en gran mida baixe l'influència de la visió de Cecil Rhodes, com un intent de conectar les possessions africanes adjacents del Imperi britànic, a través d'una llínea contínua des de Ciutat de la Veta, Suràfrica, a El Caire, Egipte.

Raons per a la seua construcció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Repartiment d'Àfrica.

El colonialisme britànic en Àfrica està estretament relacionat en el concepte del ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire. Cecil Rhodes va eixercitar un paper clau en assegurar els territoris del sur del continent per al Imperi britànic, i va imaginar una «llínea roja» contínua de dominis britànics de nort a sur. En este marc, una llínea de ferrocarril seria un element fonamental per a unificar les possessions, facilitar el govern dels territoris, permetre a l'eixèrcit moure's en rapidea cap a punts conflictius o entrar en guerra, ajudar a establir assentaments i permetre el comerç de bens dins i fòra del continent. La construcció d'este proyecte plantejava un enorme desafiu tecnològic.

França tenia una estratègia més o menys rival a finals de 1890 per a unir oest i est: Senegal en Djibouti. Sudan del Sur i Etiopia estaven en mig, pero França va enviar expedicions en 1897per a establir un protectorat en el sur de Sudan i per a trobar una ruta a través d'Etiopia. El pla va fracassar quan una floteta britànica en el ric Nilo es va enfrontar a l'expedició francesa en el punt d'intersecció de les rutes francesa i britànica, lo que va desembocar en el incident de Fachoda i l'eventual derrota diplomàtica de França.

El Imperi portugués va dissenyar una llínea de ferrocarril que unira Angola, a l'oest, en Moçambic, a l'est; açò va donar lloc al «Mapa rosat», en el que es representaven les seues reivindicacions territorials en Àfrica.

L'oposició al domini britànic en Suràfrica es va assentar despuix de la primera i la segona guerra bóer, la qual va terminar en 1902, pero els seus dos estats no varen constituir una república unitària fins a 1910.

Motius pels que no es va completar

[editar | editar còdic]

Els interessos britànics tenien que salvar obstàculs geogràfics i climàtics, aixina com els plans de tres imperis colonials rivals: el francés, el portugués i el alemà. En 1891, Alemània es va assegurar un territori estratègic clau: el Àfrica Oriental Alemana, que, junt en la montanyosa selva tropical del Congo Belga va tirar per terra un possible ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire.


En 1916, durant la Primera Guerra Mundial, els soldats britànics i de la Índia britànica varen arrebatar Tanganica als alemans, i, despuix de la guerra, els britànics varen mantindre este territori en el seu poder per un Mandat de la Societat de Nacions de 1922. L'Imperi britànic posseïa, puix, els poders polítics per a completar el ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire, pero problemes econòmics, com la Gran Depressió, varen paralisar el proyecte abans de la Segona Guerra Mundial.


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>