Ferocactus wislizeni
Ferocactus wislizeni, coneguda comunament com biznaga o biznaga d'aigua,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Ferocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del suroest d'Estats Units fins al noroest de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Ferocactus wislizeni és una espècie de cactus barril d'hàbit principalment solitari, encara que en ocasions desenrolla ramificacions escasses des de la base. El cos presenta forma globosa a cilíndrica i alcança entre 1 i 2 m d'altura; alguns eixemplars superen els 3 m. El diàmetro varia de 45 a 80 cm i la epidermis mostra color vert. El sistema radicular resulta poc profunt i es concentra en les capes superiors del sol. Té una raïl principal de anclaje que s'estén fins a uns 20 cm i produïx vàries raïls laterals curtes. Des de la corona de la raïl partixen raïls horisontals molt superficials, la profunditat de les quals disminuïx en la distància respecte a la planta i oscila entre 1,5 i 3 cm.
Presenta de 20 a 30 costelles esmolades, en ocasions dispostes en espiral, poc tuberculadas i d'aproximadament 3 cm d'altura. Estes costelles formen plecs semblants a un acordeón en el cos del cactus. En abundant humitat, els plecs es mostren menys marcats; durant els periodos de sequia s'accentuen a mida que la planta consumix les seues reserves d'aigua. Sobre les costelles es disponen areolas grans, de forma oval a elíptica, en tomento marró en la joventut. En la zona florífera se separen entre 2 i 3 cm i en el temps queden molt pròximes entre sí.
Les espines són denses i atenuen llaugerament el color del talle. El seu número, tamany i tonalitat varien segons l'edat de la planta. En cultiu baix ombra es desenrollen més primes. Presenten bandes travesseres sobre la superfície aplanada. Es distinguixen per lo general quatre espines centrals dispostes en creu, a voltes més, de color gris cendra, blanc o rojós. Tres d'elles se situen en la part superior, en forma cilíndrica, rectes i de 3,8 a 5 cm de llongitut. L'espina inferior resulta més robusta, en freqüència aplanada lateralment, curvada cap a l'interior i ganchuda en l'àpiç; pot alcançar entre 8 i 10 cm de llarc i uns 5 mm d'ample. Ademés, desenrolla de 12 a 20 espines radials, variables des de setáceas fins a aciculares, en llongituts de 4,5 a 5 cm.
Les flors tenen forma d'embut i apareixen en la part superior del talle. El seu color varia del groc al groc anaranjado intens, a sovint en nervaduras centrals rojoses i puntes marrons o casi roges. Medixen entre 4 i 7 cm de llarc i ample. Els segments interns del periant presenten forma ovada a lanceolada, al voltant de 2 cm de llarc i de 5 a 10 mm d'ample, de color roig en màrgens grocs o en ocasions completament grocs. La floració ocorre de manera esporàdica a finals de primavera i s'intensifica en estiu i al començament d'autumne.
El frut és carnoso en madurar i recorda en la seua forma a una menuda pinya. Permaneix vert abans de la maduració i adquirix color groc despuix del pansiment de la flor. Pot alcançar fins a 5 cm de llongitut i es manté sobre la planta durant llarcs periodos, en alguns casos més d'un any. Constituïx un recurs alimentici important per a la fauna selvada.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des del suroest d'Estats Units fins al noroest de Mèxic. En Estats Units ocupa el centre i sur d'Arizona, el sur de Nou Mèxic i el suroest de Texas. En Mèxic es troba en els estats de Sonora, Sinaloa i Chihuahua, en regions contigües a la frontera.[2][3]
Viu en ambients àrits propis de deserts i xares seques,[4] dins d'un ranc altitudinal que va dels 200 als 1.400 m s. n. m. S'establix en sols ben drenados, de naturalea rocosa, arenenca o en abundant grava. Creix en ales i tossals, en planicies desérticas, en canons i en palmitos aluvials, aixina com en pasturages àrits a on predominen condicions d'alta insolación, escasses precipitacions i marcades oscilacions tèrmiques.[2][5]
Ecologia
[editar | editar còdic]L'esperança de vida de Ferocactus wislizeni oscila entre 50 i 130 anys. En el seu hàbitat natural, molts eixemplars adopten un inclinament cap al sur, en direcció a l'equador, lo que optimisa la captació de radiació solar. En el pas del temps, alguns individus s'inclinen de forma més pronunciada; en ocasions perden el anclaje i cauen, sobretot despuix de pluges intenses que afluixen el sol.
Les espines que cobrixen el talle complixen una funció defensiva front als herbívors. L'espècie prospera a ple sol i s'adapta be a climes càlits i àrits. Tolera gelades de fins a –15 °C, sempre que no es prolonguen de manera excessiva. Les flors atrauen principalment a abelles del gènero Lithurge, que actuen com polinizadoras. Diversos animals consumixen els fruts, entre ells el venado bura, vàries espècies d'aus i el pecarí de collar; les aus mostren especial preferència per les llavors.
En l'edat, la epidermis es torna més grossa, lo que incrementa la resistència dels eixemplars adults front al fòc. A pesar d'això, els incendis provoquen una mortalitat considerable, que alcança entre el 50 % i el 67 % durant els dos primers anys posteriors a l'event. En el seu entorn natural, esta espècie conviu en atres elements característics del desert, com Opuntia spp., Acacia spp., Fouquieria splendens, Yucca spp. i Carnegiea gigantea.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus wislizeni, publicada en 1848 pel botànic George Engelmann en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 96.[6]
Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Ferocactus, per lo que va passar a cridar-se Ferocactus wislizeni. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 127, publicat en 1922.[4][7]
- Ferocactus: nom genèric format a partir de la paraula llatina fĕrus (que significa 'salvage' o 'feroç') i la paraula grega kaktos (que es traduïx com a ‘penca’ o ‘planta espinosa’), en alusió a la forta espinación que presenten algunes espècies d'este gènero.[8]
- wislizeni: epítet específic otorgat en honor al mege, explorador i botànic alemà-americà Friedrich Adolph Wislizenus (1810-1889), amic i soci botànic de George Engelmann. Wislizenus és un nom latinizado que pren la forma genitivo Wislizeni. Per lo tant, l'epítet s'escriu correctament wislizeni en virtut de la recomanació 60C.1 del Còdic Internacional de Nomenclatura i no deu canviar-se a wislizenii.[9][10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Esta classificació indica que l'espècie enfronta un risc elevat d'extinció en estat selvat si continuen les pressions actuals sobre les seues poblacions i el seu hàbitat.
L'extracció d'eixemplars per al seu us en jardineria i paisagisme, tant per vies llegals com a illegals, representa una amenaça en determinades zones, ya que reduïx les poblacions naturals. Ademés, els canvis en el us del sol en àrees de terres baixes, en particular la expansió urbana i el desenroll d'infraestructures, disminuïxen i fragmenten el seu hàbitat, lo que afecta la regeneració i l'estabilitat de les seues poblacions a llarc determini.[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva en freqüència com planta ornamental en jardins xeròfits i coleccions especialisades. Requerix un substrat molt drenante que evite el encharcamiento i favorixca la aireación de les raïls. Durant el periodo de creiximent estival necessita recs abundants i regulars, sempre en bon drenage. Convé evitar que l'aigua permaneixca sobre el cos de la planta quan rep sol directe, ya que la combinació d'humitat i radiació intensa pot causar cremades, cicatrius i inclús infeccions fúngicas que comprometen la seua salut. Precisa exposició a ple sol per a desenrollar-se de forma adequada. En hivern convé mantindre-la en condicions seques i en temperatures entorn a 10 °C.[2]
Us tradicional
[editar | editar còdic]Diverses parts de la planta varen formar part de l'alimentació en époques passades. L'ètnia seri va utilisar les flors per a elaborar pintura facial i va amprar les espines centrals com a hams. En la regió del desert de Sonora, les comunitats locals també aprofiten el frut per a preparar dolços i #gelea, lo que reflectix el seu valor com a recurs alimentici estacional.[3]
Atres usos
[editar | editar còdic]En el seu entorn natural, esta espècie pot servir com a referència d'orientació. Els eixemplars adults solen inclinar-se cap al sur o suroest en resposta a la major intensitat de llum solar. Este patró de creiximent, constant i visible en plantes de gran tamany, permet utilisar-les com a guia aproximada de direcció en el paisage desértico.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en Arizona, Estats Units
-
Planta inclinada cap al sur, en busca de major intensitat de llum solar
-
Planta en floració
-
Detall dels fruts
-
Detall de les llavors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biznaga d'aigua (Ferocactus wislizeni)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ferocactus wislizeni». www.llifle.net. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 298. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Ferocactus wislizeni (Engelm.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ferocactus wislizeni: Burquez Montijo, A. & Felger, R.S.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152037A121519210».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152037A121519210.en.Consultat el 2026-02-12.
- ↑ «Echinocactus wislizeni Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ «Ferocactus wislizeni | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ «Ferocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-01-24.
- ↑ «Ferocactus wislizeni» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-02-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 258. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferocactus wislizeni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.