Feline leukemia virus

Virus de la leucèmia felina (Feline leukemia virus)

El virus de la leucèmia felina (VLFe, FeLV en anglés) és un retrovirus que infecta als gats. El VLFe es transmet cap als gats no infectats a través de la saliva o les secrecions nassals. Este virus causa un tipo de càncer de les cèlules sanguínees, els limfocits, és dir, una leucèmia.

Signes i síntomes

Els signes i síntomes de l'infecció del virus de la leucèmia felina són prou variats. Inclouen:

• Pèrdua de gana
• Deficiències en el pelaje
• Infeccions de la pell, la bufa i el tracto respiratori
• Malalties bucodentales
• Convulsions
• Linfadenopatía (aument de tamany dels ganglis limfàtics)
• Lesions en la pell
• Fatiga
• Febra
• Pèrdua de pes
• Estomatitis
• Gingivitis
• Deixar d'usar la caixa d'arena
• Pancitopenia
• Netea pobra
• Malalties bacterianes i virals recurrents
• Anèmia
• Diarrea
• Aliacrà

Transmissió

Ilustració dels possibles resultats despuix de l'exposició d'un gat a l'infecció per FeLV

Els gats infectats en VLFe poden ser focs de l'infecció. Els gats es poden transmetre el virus entre ells a través la saliva, el contacte sexual, les mordeduras entre gats, a través d'una caixa d'arena o un plat de menjar usat per un gat infectat (rarament ocorre). Ademés la gata pot transmetre el virus als seus cadells durant la gestació i per mig de l'alletament. La transmissió està relacionada en el subgrup al que pertanyga el virus.

Inicialment es creïa que el virus VLFe podria sobreviure només 2 hores en una ambient sec i 48 hores en un ambient humit (per eixemple, la caixa d'arena). Una nova ponència publicada pels veterinaris d'universitat Cornell, titulada "¿Pot el virus VLFe sobreviure en l'ambient?" va establir una relació entre el VLFe i el VIH (Virus que pot sobreviure durant numeroses semanes i és estructuralment similar al VLFe). Per l'absència d'alguna investigació d'importància respecte a la supervivència del virus en l'ambient, es té que anar en conte encara que la supervivència no siga molt llarga. La leucèmia felina és intransmisible als humans.

El VLFe causa l'inmunosupresión en gats domèstics, i hi ha també evidències de l'existència del virus en grans poblacions de felinos salvages (per eixemple el gat cerval, el guepardo, i el lleó). Marejants evidències epidemiológicas sugerixen que VLFe no es transmet als humans ni als gossos. Esta afirmació es basa en el fet de que un gos domèstic de cada cinc viu en un gat, aproximadament, i tots els gats domèstics viuen en humans (uns 60 millons de gats domèstics en els EE. UU.) i no es coneix cap infecció. És un virus específic dels felinos i no infecta a atres animals, tals com a gossos (de fet, segons pareix no hi ha cap versió canina d'esta malaltia).

Aproximadament el 0,5 % dels gats domèstics porten permanentment el VLFe, encara que molts més gats (>35%) tenen anticossos IgG específics la qual cosa indica que han estat exposts anteriorment al virus i ha desenrollat immunitat en lloc de l'infecció. La transmissió del VLFe es produïx principalment a través de la saliva durant els comportaments agressius (mordiscos/lluites) o els intercanvis de decorreguts corporals en els contactes sexuals. Es creu que els demés contactes socials tals com compartir comederos o els bols de l'aigua i la netea mútua, representen un baix risc de transmissió. Els gatets poden nàixer en el virus, havent-ho contret de la seua mare en l'úter.

L'incidència de l'infecció és molt major en els gats de ciutat, galliponters o mascotes, que en els gats rurals. Açò es deu a la densitat de població i la cantitat de contactes que els gats tenen uns en uns atres.

Existixen quatre subgrups de VLFe: A, B, C i T, pero solament el subgrup As transmet entre els gats. Els atres subgrups sorgixen de novo i com a resultat de la recombinació en una seqüència d'ADN felino endógena. Lo que indica que este virus és molt antic i pot haver-se adaptat als gats fa més de 10 millons d'anys.

Els subgrups es definixen basant-se en l'interferència viral i en la gama in vitro d'hostes. Les diferències es deuen al polimorfisme en la glicoproteína gp70 en el més alt nivell de divergència situat en la regió de gp70 que es creu és el que interactua en el receptor celular. En una cèlula infectada, es creu que el gp70 bloqueja els receptors virals, per lo que prevé de noves infeccions del mateix subgrup.

Progressió

La malaltia pot produir una àmplia gama d'efectes. El gat pot lluitar contra l'infecció i tornar-se totalment immune, convertir-se en portador sà que mai emmalaltirà pero sí pot infectar a atres gats, o emmalaltir. El desenroll de limfomes es considera l'última etapa de la malaltia. Una volta que el virus ha entrat en el gat, hi ha sis fases en una infecció de VLFe:

• Fase 1: El virus entra en el gat, per lo general a través de la faringe. Infecta les cèlules epiteliales, els B-limfocits i macròfecs. Estos glòbuls blancs es filtren als ganglis limfàtics i comencen a replicar-se.

• Fase 2: El virus entra en el torrent sanguíneu i comença a distribuir-se per tot el cos.

• Fase 3: El sistema limfàtic (que produïx anticossos que ataquen les cèlules infectades i canceroses) és infectat, en major difusió per tot el cos.

• Fase 4: És el punt principal de l'infecció, a on el virus pot prendre el control del sistema immunològic del cos i causar viremia. Durant esta etapa s'infecta el sistema hemolinfático i els intestins.

Si el sistema immunològic del gat no elimina el virus, llavors es progressarà a:

• Fase 5: S'infecta la mèdula òssea, per lo que el virus es quedarà en el gat per al restant de la seua vida. En esta fase, el virus es replica i es lliberaran de quatre a sèt dies despuix neutrófilos infectats (glòbuls blancs), i en ocasions limfocits, monocits (glòbuls blancs formats en la mèdula òssea) i eosinòfils (un atre glòbul blanc).

• Fase 6: El cos del gat queda a merced de l'infecció i cèlules de les mucosas i les glándulas epiteliales són infectades. El virus es replica en els teixits epiteliales: les glándulas salivals, la orofaringe, l'estòmec, l'esòfec, els intestins, la tráquea, la nasofaringe, els túbuls renals, la bufa, el pàncrees, els conductes alveolars i els conductes sebáceos del hocico.

Els gats diagnosticats en infecció persistent per les proves ELISA poden morir en pocs mesos o permanéixer asintomáticos durant més temps. Les malalties mortals són #leucèmia, limfomes i #anèmia no regeneratives. Encara que no es coneix cura per a l'infecció d'este virus, en 2006 el departament d'agricultura dels Estats Units va aprovar un inmunomodulador dels limfocits T com una ajuda en el tractament d'infeccions del VLFe i el VIF.

Encara que es creïa que la proteïna del virus té que estar present per a induir limfomes en els gats, les noves senyes mostren que hi ha un alt percentage de limfomes antígeno VLFe negatius contenen ADN de VLFe, lo que indica un mecanisme "colp i fuga" de desenroll dels tumors induïts pel virus.

Prevenció

Existixen vacunes contra el VLFeLV (Còdic ATCvet Plantilla:ATCvet i vàries vacunes combinades), encara que cap de les vacunes actualment disponible oferixen una protecció del 100 % contra el virus. També s'han registrat efectes secundaris greus com a conseqüència de la vacunació contra el VSFe, en particular, un menut percentage de gats que varen rebre vacunes del VLFe varen desenrollar posteriorment sarcomas associats a la vacuna, un tumor agressiu, en el lloc de l'injecció. El desenroll de sarcomas en l'us de l'antiga vacuna contra la VLFe i unes atres pot deure's a l'inflamació causada per adyuvantes d'alumini de les vacunes. Cal senyalar que no s'ha demostrat la causalitat entre els sarcomas i la vacunació, i que hi ha cap diferència estadística demostrada entre la prevalença de sarcomas en els animals vacunats en les vacunes adyuvadas o les no adyuvadas, i que l'incidència dels sarcomas és significativament més baixa en Europa i gran Bretanya que en els EE. UU., a pesar d'usar vacunes similars.

Merial produïx una vacuna recombinante que consistix en virus de la pigota del canari en gens gag i env de VLFe. Es creu que és més segura que l'antiga vacuna, ya que no requerix un adyuvante per a ser eficaç. Encara que es tracta d'un virus viu, en ser el seu amfitrió original un au no es replica en mamífers. No obstant, no ha demostrat reduir l'incidència de sarcomas en qualsevol estudi clínic o de camp.

Ya que el virus de la leucèmia felina és molt dèbil i mor a les dos hores en un ambient sec, l'incidència de transmissió es reduirà considerablement si la caixa d'arena es manté sense restants humits entre usos. Un método consistix en llevar tots els restants humits despuix de cada us, no obstant, açò a voltes no és pràctic. Una atra opció és un arenero especialisat de tres parts que utilise o be un substrat de mazorca de dacsa o arena de llavor de cártamo en una unitat ranurada en la part superior, que permet que el líquit drene en un depòsit que es buide en regularitat. El material del llit se seca ràpidament a l'aire, matant al virus ràpidament. Este arenero va ser originalment dissenyat per als gats diabètics, per a permetre les inspeccions periòdiques dels nivells de sucre en el sistema del gat. Per coincidència la caixa també ajuda a previndre l'infecció per VLFe entre els gats domèstics.

Estructura viral

Artícul principal → Retrovirus.

El Virus de la Leucèmia Felina (FeLV) és un retrovirus de ARN o oncornavirus descrit per primera volta per W. Jarrett (et al., Nature 202:566) en l'Universitat de Glasgow, en l'escola de medicina veterinària, en 1964. El virus consta de LTRs 5′ i 3′ i tres gens: Gag (estructural), Pol (enzimes) i Env (envoltura i transmembrana); el genoma total és d'aproximadament 9600 parells de bases.

Tractaments aprovats

En Estats Units

La primera vacuna per a VLFe es va posar en circulació en 1985.

En 2006 el Departament d'Agricultura dels Estats Units va emetre una llicència condicional per a un nou tractament d'ajuda cridat Modulador Immune dels Limfocits T. El Modulador Immune dels Limfocits T és de T-Cyte Therapeutics, Inc.

El modulador immune dels limfocits T pretén ser una ajuda en el tractament dels gats infectats en el virus de la leucèmia felina (FeLV) i / o el virus de la inmunodeficiencia felina (FIV), i els síntomes associats de linfocitopenia, infeccions oportunistes, anèmia, granulocitopenia, trombocitopenia. L'absència d'events adversos observats en vàries espècies animals sugerix que el producte té un perfil de toxicitat molt baix.

El modulador immune dels limfocits T és un potent regulador de la producció de limfocits CD-4 i de la seua funció. S'ha demostrat que aumenta el número de limfocits i la producció d'interleuquina 2 en animals.

El modulador immune dels limfocits T és un polipèptit de cadena única. És una glucoproteína fortament catiónica, i és purificada en resina d'intercanvi catiónico, que es diluïx per a ser suministrada per mig d'injecció subcutànea.

En Europa

En Europa es ven interferón-ω (omega) a lo manco en el nom de Virbagen Omega i fabricat per Virbac. Quan s'utilisa en el tractament de gats infectats en FeLV en fases clíniques no terminals (majors de 9 semanes) s'han produït millores substancials en les taxes de mortalitat; en gats no anémicos, la taxa de mortalitat del 50 % es va reduir en aproximadament un 20 % despuix del tractament.

El medicament és prou car, sent la dosis depenent de pes corporal, pero serà cobert per la majoria de companyies de segurs per a mascotes.

Comparació en el VIF

El virus de la inmunodeficiencia felina i el VLFe són de mateixa família, i a voltes es confonen. No obstant, abdós virus es diferencien en molts aspectes. Les seues formes són molt diferents: el VLFe és més circular, mentres que el VIF és allargat. Els dos virus són també prou diferents genèticament, i les seues capes de proteïnes diferixen en tamany i composició. Encara que moltes de les malalties causades pel VLFe i VIF són similars, les formes específiques en les que són causades també diferixen. Ademés mentres que el virus de la leucèmia felina generalment causa una malaltia sintomàtica en un gat infectat, el gat infectat per VIF pot permanéixer completament asintomático tota la seua vida.

Enllaços externs

• Feline Leukemia Virus (FeLV) from Veterinary Partner
• Tractament i respal a la leucèmia felina (en anglés)