Anar al contingut

Feijoa sellowiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Feijoa sellowiana .jpg
feijoa (Feijoa sellowiana)
Per a atres usos d'este terme vore guayabo.


La feijoa (com se li coneix en Colòmbia), guayabo, guayaba, guayabo del Brasil, guayabo del país (Acca sellowiana), goiabeira serrana, goiabeira do mate, goiaba do camp (sense. Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg ), és una espècie arbustiva o arbre menut, que alcança fins a 4-8 m d'altura; fullage perenne, grisáceo, de tronc tortuoso en corfa escamosa de color castany rojosa,[1] És nativa principalment de les terres altes de Colòmbia , el sur de Brasil i els tossals del noreste d'Uruguay , encara que també es troba en l'est de Paraguai i el nort d'Argentina. [2][3]En el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va començar a ser utilisada com a planta ornamental, en eixos fins va ser duta a Europa. Actualment és cultivada com frutal en EE. UU., Nova Zelanda, Austràlia, Palestina, Itàlia i uns atres.[1][4] En Veneçola.

Descripció

[editar | editar còdic]
Frut

Espècie monoica, tronc tortuoso en corfa escamosa de color castany rojosa, asprosa o alguna cosa escamosa. Fullage persistent i ramillas rígides. Fulls simples, opostes, en pecíols de 4 a 8 mm, ovoides o elíptiques, coriáceas, vert obscur i lluents en el fes, lanoso-tomentosas en el envés.[5] Florés solitàries, hermafroditas, en 4 sàpia-hos i 4 pétals de color blanc-róseos; estams numerosos en anteras de color groc intens o roig, ornamentals.[1] Florix en octubre i novembre, fructificant en l'estiu.[5] La polinisació és realisada per aus (en Brasil) i per insectes, especialment abellas.[1]

El frut és una baya comestible, oblonga vert obscur en la madurea, de 3-5cm de llarc, coronada pel cáliz persistent.La polpa del frut és carnosa i aromàtica.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

En l'Uruguay habita naturalment serranías i quebrades en el noreste del territori. Es desenrolla en llocs solejats en sols humits i rocosos, no forma agrupamientos. Temperatura anual mija d'al voltant de 16-18 °C; en amplitut tèrmica de -8 a 40 °C. Es desenrolla en sols variats, en general de fertilitat baixa. Precipitacions entre 1350 a 1700 mm per any. Els valors nutricionals obtinguts de les frutes són alts, destacant-se la riquea d'oligoelementos que no són tan freqüents en atres frutes.[1]

Les flors són visitades per un ampli ranc d'insectes, encara que els polinisadors principals en Brasil són aus que s'acosten a menjar els pétals i en Uruguai varis tipos d'insectes, entre els que es destaquen les abelles.

Cultive

[editar | editar còdic]

Les principals àrees de cultiu no es localisen en la seua regió original, sino que es troben en Nova Zelanda, Estats Units (Califòrnia) i Colòmbia, entre atres països. Alguns cultivares de A. sellowiana, àmpliament distribuïts internacionalment, deriven d'un menut número d'introduccions de plantes de “tipo uruguayà”. En 1890, el professor Edouard André va introduir en França un eixemplar o uns pocs eixemplars de l'espècie provinents d'Uruguay, que varen anar l'orige de les plántulas introduïdes en Califòrnia, i que després varen aplegar a Nova Zelanda. Posteriorment, Colòmbia va introduir materials provinents de diverses parts del món.[6]

Contes en el cultiu

[editar | editar còdic]
  • Pot mantindre's des de ple sol a semisombra en contacte freqüent de lluminositat.
  • Soporta el fret pero no la fredor extrema (-10/-12 °C).
  • En regions en les que l'hivern és molt fret es deu cultivar en tests i resguardar de la fredor en un hivernàcul o dur en l'interior de la casa.
  • A ampara del vent.
  • Soporta els sols salinizados i #atmòsfera marines, requerint sols ben drenados.
  • Rec semanal
  • No soporta be la poda, encara que es pot portar a terme. Les seues conseqüències poden ser la desocupació en la producció de fruta de fins a dos anys.
  • Propagació per mig de llavors, pero la multiplicació per esqueje proporciona resultats ràpits. També per acodo en primavera.

Usos i propietats

[editar | editar còdic]
Archiu:Folhas dona Feijoa sellowiana, a goiaba-serrana, ou guarobi (do guarani 'frut vert') em Bagé, RS, Brasil.jpg
Fulls

El frut generalment es consumix fresc sent molt apreciat pel seu sabor i aroma, encara que també es preparen conserves, #gelea, melades, sucs i fruts secs. Posseïx un alt contingut de vitamina C (25-30 mg/100 g), antioxidants, flavonoides, yodo (3 mg/100 g) i atres composts que presenten activitat antibacteriana, antioxidant i antialérgica promovent l'activitat immunològica i auxiliant en el control de processos inflamatorios.[4] La polpa del frut és carnosa, blancuzca o groguenca, i fragant: és comestible, rica en vitamina C i en ella es preparen begudes, #gelea, gelats i melades.[1]

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

Acca sellowiana va ser descrita per (O.Berg) Burret, 1941 i publicat en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 50(1231–1235): 59. 1941.[7] L'epítet específic sellowiana se li va otorgar en honor del botànic alemà Friedrich Sellow quí colectó l'espècie per primera volta en 1819.[1]

Sinonímia
  • Orthostemon sellowianus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 467 (1857).
  • Feijoa sellowiana (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 615 (1859).
  • Orthostemon obovatus O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 468 (1857).
  • Feijoa obovata (O.Berg) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 616 (1859).
  • Feijoa schenckiana Kiaersk., Enum. Myrt. Bras.: 186 (1891).
  • Feijoa sellowiana var. rugosa Mattos, Loefgrenia 70: 4 (1976).
  • Acca sellowiana var. rugosa (Mattos) Mattos, Loefgrenia 99: 3 (1990).
  • Feijoa sellowiana f. elongata Voronova, Sborn. Nauchn. Trudov Prikl. Bot. Genet. Selekts. 139: 79 (1991).[8][9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Acca sellowiana Berg Burret». PROCISUR,Institut Interamericano de Cooperació per a l'Agricultura (IICA), Edició 2018. Consultat el 24/08/2024.
  2. ↑ «Flora i Funga do Brasil». reflora.jbrj.gov.br. Consultat el 2024-08-24.
  3. ↑ «FEIJOA Fruit Facts». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2003. Consultat el 2024-08-24.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Determinació d'alguns atributs de calitat en fruts de guayabo del país [Acca sellowiana (Berg) Burret en diferents estats de maduració»].Agrociencia (Uruguay).19(1)
    24–30.ISSN 2301-1548.Consultat el 2024-08-24.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Acca sellowiana | Museu Jardí Botànic Prof. Atilio Lombardo». jardinbotanico.montevideo.gub.uy. Consultat el 2024-08-24.
  6. ↑ Rivas, M., Puppo, M., Baccino, I., Quezada, M., Franco, J., & Pritsch, C. (2024). Phenotypic and Molecular Diversity of Wild Populations of Acca sellowiana (Berg.) Burret in the Southern Area of Natural Distribution. Horticulturae, 10(4), 360. https://doi.org/10.3390/horticulturae10040360
  7. ↑ «Acca sellowiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'octubre de 2012.
  8. ↑ «Acca sellowiana». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 28 d'abril de 2010.
  9. ↑ Acca sellowiana en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Feijoa_sellowiana&oldid=603854»