Fallopia japonica
La herba nudosa japonesa[1] (Fallopia japonica) és una espècie herbácea perenne de la família Polygonaceae nativa d'Àsia oriental en Japó, China, i Coreja. En Amèrica del Nort i Europa, l'espècie ha segut classificada com una espècie invasora en varis països.
Descripció
Fallopia japonica té brots buits en distints nodos plantejades que li donen l'apariència del bambú, encara que no està relacionat. Mentres que els brots poden alcançar un tamany de 3-4 m, és típic vore les plantes molt més chicotetes en llocs a on broten a través de clavills en el paviment o en repetides ocasions es tallen. Les fulles són amples ovalades en una base truncada, de 7-14 cm de llarc i 5-12 cm d'ample, en un marge sancer. Les flors són chicotetes, de color crema o blanc, produït en arracades erectos de 6-15 cm de llarc a finals d'estiu i principis d'autumne. Espècies propenques inclouen Fallopia sachalinensis i Fallopia baldschuanica.
Espècie invasiva
Està classificada per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea com una de les 100 pijors espècies invasoras del món.[2]
Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[1]
El seu sistema radicular invasivo i un fort creiximent poden danyar les bases de ciment, els edificis, defenses contra inundacions, carreteres, pavimentació, murs de contenció i llocs arquitectònics. També pot reduir la capacitat per a controlar l'aigua de les defenses contra inundacions en els canals.[3]
És un colonizador freqüent dels ecosistemes templats ribereños, vores de camins i llocs de residus. Forma grosses i denses colónies que completament desplacen a atres espècies herbàcees i ara està considerada com una de les pijors espècies exòtiques invasoras en zones de l'est dels Estats Units. L'èxit de l'espècie s'ha atribuït en part a la seua tolerància d'una molt àmplia gama de tipos de sol, el pH i la salinitat. Els seus rizomes poden sobreviure a temperatures de -35 °C ( i es pot estendre 7 m (23 peus) horisontalment i 3 m de profunditat, per lo que l'eliminació per excavació extremadament difícil.
La planta també és resistent al tall, pel rebrot vigoroso de les raïls. El método més eficaç de control és per mig de herbicida d'aplicació prop de la fase de floració a finals de l'estiu o en autumne. En alguns casos és possible erradicar en una estació de creiximent utilisant només herbicida. Els ensajos en l'Illes de la Reina Carlota (Haida Gwaii) de Columbia Britànica en aigua de mar rosada en el fullage han demostrat resultats prometedors, que poden aplegar a ser una opció viable per a l'erradicació, tenint en conte la preocupació per l'aplicació de herbicida és massa gran.
Dos agents de control biològic de plagues que semblen ser prometedors en el control de la planta són el psílido Aphalara itadori[4] i una taca del full de fongos del gènero Mycosphaerella.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «IUCN Global Invasive Species Database». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2015. Consultat el 26 d'octubre de 2013.
- ↑ «Article on the costs of Japanese Knotweed». Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 26 d'octubre de 2013.
- ↑ "Tell em, sweet little lice" Naturenet article on psyllid control of knotweed
- ↑ Morelle, R. Alien invaders hit the UK. BBC News October 13, 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fallopia japonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.