Falàcia de la conjunció

La falàcia de la conjunció és una falàcia llògica que consistix en assumir que una situació específica és més provable que la situació general.

L'eixemple més citat d'esta falàcia es va originar en Amos Tversky i Daniel Kahneman:

Lindo té 31 anys d'edat, fadrina, inteligent i molt lluenta. Es va especialisar en filosofia. Com a estudiant, estava profundament preocupada pels problemes de discriminació i justícia social, participant també en manifestacions anti-nuclears.

¿Que és més provable?

1. Lindo és una caixera de banc.
2. Lindo és una caixera de banc i és activiste de moviments feministes.

El 85 % dels enquestats va elegir l'opció 2. No obstant, la provabilitat de que els dos events ocórreguen junts (en «conjunció») és sempre menor o igual que la provabilitat de que cada u ocórrega per separat, per a la desigualtat dels events A i B podria escriure's com:

$Pr(A)\ge Pr(A\wedge B)\le Pr(B)$

Per eixemple, si es tria la més baixa provabilitat de que Lindo és una caixera de banc, es diu Pr (Lindo és una caixera de banc) = 0,05; i, una alta provabilitat que ella pot ser feminista, diria Pr (Lindo és una feminista) = 0,95, llavors assumint en forma independent, Pr (Lindo és una caixera de banc i Lindo és una feminista) = 0,05 x 0,95 = 0,0475, menor que Pr (Lindo és una caixera de banc).

Tversky i Kahneman argumenten que la majoria de les persones tenen este tipo de problemes, perque usen la representativitat heurística per a fer estos juïns: L'opció 2 és la més «representativa» basada en la descripció de Lindo; açò és matemàticament menys provable.

Com en este cas, algunes persones poden estar confoses per la diferència entre «i» i «o». Tals confusions són freqüents en casos que no han segut estudiats de forma llògica; i la provabilitat d'estos pronunciaments usant «o» en lloc de «i» és completament diferent. Ells poden assumir la condició N.º 1 que Lindo no necessàriament és activista d'un moviment feministe.

S'han estudiat moltes atres demostracions d'este problema. En un atre experiment, per eixemple, es va enquestar a policies experts sobre la provabilitat de que l'Unió Soviètica invadixca Polònia, i que els Estats Units trenque relacions diplomàtiques a l'any següent. El 4 % va concloure sobre la provabilitat de que açò ocórrega. Un atre grup d'experts varen ser enquestats sobre la provabilitat de que els Estats Units trenque relacions en l'Unió Soviètica en el següent any, ells varen donar un promig de provabilitat de l'1 % de que açò ocórrega. Els investigadors varen argumentar que un escenari específic és més segur per la representativitat heurística pero cada detall que s'afigga a este context, seria menys acceptable. D'esta manera, podria ser similar a arguments falsos o pensaments esquivos de la falàcia, encara que és possible que les persones minimisen la possibilitat general de que un event ocórrega quan no existixca un escenari possible de raonar.

Bibliografia

• Tversky, A. i Kahneman, D. (octubre de 1983). "Extensió versus raonament intuïtiu: La Conjunció de la Falàcia és una provabilitat de sentència". Psychological Review 90 (4): 293-315. doi: 10.1037/0033-295X.90.4.293. https://archive.today/20130223193247/http://content2.apa.org/journals/rev/90/4/293.
• Tversky, A. i Kahneman, D. (1982) "Sentències d'i per representativitats". En D. Kahneman, P. Slovic i A. Tversky (Eds.), Sentència d'incertitut: Heurística i biaix. Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press.