Anar al contingut

Fòrmules de Newton-Cotes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis numèric les fòrmules de Newton-Cotes (nomenades aixina per Isaac Newton i Roger Cotes) són un grup de fòrmules d'integració numèrica de tipo interpolatorio, en les quals s'evalua la funció en punts equidistants, per a aixina trobar un valor aproximat de l'integral.

Este método és eficient si es coneixen els valors de la funció en punts igualment separats. Si es poden canviar els punts en els quals la funció és evaluada atres métodos com la quadratura de Gauss són provablement més eficients.

Introducció

[editar | editar còdic]

Per a l'integració numèrica de abf(x)dx utilisant les fòrmules de Newton-Cotes es subdivide l'interval [a,b] en n intervals iguals. Aixina s'obtenen n+1 punts a on s'evaluarà la funció:

ax0<x1<<xnb.

Si a=x0 i b=xn es denominen fòrmules tancades de Newton-Cotes ya que els intervals dels extrems estan inclosos en l'integral, si pel contrari no es tenen en conte es denominen fòrmules obertes de Newton-Cotes. Per al càlcul s'utilisarà la següent funció:

p(x)=k=0nf(xk)Ln,k(x)

a on:

Ln,k(x)=i=0,iknxxixkxi=(xx0)(xxk1)(xxk+1)(xxn)(xkx0)(xkxk1)(xkxk+1)(xkxn)

és el polinomi de Lagrange, per lo tant es deduïx que

abp(x)dx=(ba)i=0nf(xk)1(ba)abLn,k(x)dx.

Esta funció s'expressa de la següent forma

abf(x)dxabp(x)dx=(ba)k=0nwkf(xk)

A on els "pesos" wk estan definits per

wk=1(ba)abLn,k(x)dx

Fòrmules tancades de Newton-Cotes

[editar | editar còdic]

Estes són algunes de les fòrmules tancades de Newton-Cotes.

La notació fi és una abreviatura de f(xi), en   xi=a+ih,   h=ban   i   n el grau.

Regla del trapezi

[editar | editar còdic]
Artícul principal → regla del trapezi.
Erro al crear miniatura:
Ilustració de la regla del trapezi.

La regla del trapezi consistix en trobar l'integral aproximada d'una funció a través d'un polinomi de primer grau, és dir unint per mig d'una recta els punts en a on s'evaluara la funció.

abf(x)dxh2(f0+f1)

I l'error és:

h312f(2)(ξ)

Sent ξ un número entre a i b.

Regla de Simpson

[editar | editar còdic]
Artícul principal → regla de Simpson.
Erro al crear miniatura:
Ilustració de la regla de Simpson.

La regla de Simpson (nomenada aixina per Thomas Simpson) troba l'integral aproximada d'una funció per mig d'un polinomi de segon o tercer grau.

Regla de Simpson 1/3

[editar | editar còdic]

La regla de Simpson 1/3 utilisa tres punts consecutius en a on s'evalua la funció a través d'un polinomi de segon grau.

abf(x)dxh3(f0+4f1+f2)

I l'error és:

h590f(4)(ξ),

sent ξ un número entre a i b.

Regla de Simpson 3/8

[editar | editar còdic]

La regla de Simpson 3/8 utilisa quatre punts consecutius en a on s'evalua la funció a través d'un polinomi de tercer grau.

abf(x)dx3h8(f0+3f1+3f2+f3).

I l'error és:

3h580f(4)(ξ),

Sent ξ un número entre a i b.

Regla de Boole

[editar | editar còdic]

La regla de Boole (cridada aixina per George Boole) utilisa cinc punts consecutius igualment separats per a calcular l'integral aproximada de la funció utilisant un polinomi de quart grau.

abf(x)dx2h45(7f0+32f1+12f2+32f3+7f4)

I l'error és:

8h7945f(6)(ξ)

Sent ξ un número entre a i b.

Regla de quint orde

[editar | editar còdic]

La regla de quint orde utilisa sis punts consecutius igualment separats per a calcular l'integral aproximada de la funció utilisant un polinomi de quint grau.

abf(x)dx5h288(19f0+75f1+50f2+50f3+75f4+19f5)

Regla de Sext orde

[editar | editar còdic]

La regla de sext orde utilisa sèt punts consecutius igualment separats per a calcular l'integral aproximada de la funció utilisant un polinomi de sext grau.

abf(x)dxh140(41f0+216f1+27f2+272f3+27f4+216f5+41f6)

Error per al n-ésimo orde

[editar | editar còdic]

Si f𝒞n+1[a,b] per a una partició a=x0<...<xn=b, a on h=xnx0n i xk=x0+kh para tot k{0,...,n} i n impar es complix que:

abf(x)dx=k=0nwkf(xk)+fn+1(ξ)(n+1)!x0xnπn+1(x)dx

per a algun ξ(x0,xn), a on πn+1(x)=k=0n(xxk) i wk=x0xnLn,k(x)dx.

Per a realisar l'integral x0xnπn+1(x)dx=x0xn(xx0)(xx1)...(xxn)dx utilisant el fet de que xk=x0+kh para tot i{0,...,n}, deu aplegar-se a l'integral de la forma:

x0xnn(xx0n)(n(xx0n)h)(n(xx0n)2h)...(n(xx0n)nh)dx

Després, substituïxca's u=xx0n per a obtindre

0hn(nu)(nuh)(nu2h)...(nunh)du,


despuix deu efectuar-se la substitució y=nu la qual transforma l'integral en

0nhy(yh)(y2h)...(ynh)dy.

De lo anterior, substituïxca's t=yh per a obtindre

hn+20nt(t1)(t2)...(tn)dt=hn+20n(t)n(tn)dt,

a on (t)n és el factorial descendent . Observe's que si n=2 i [2]={1,2} es té que l[2]t(ttl)=t(tt1)(tt2)=t3(t1+t2)t2+t1t2, i si n=3, obtenim per a [3]={1,2,3}l[3]t(ttl)=t(tt1)(tt2)(tt3)=t4(t1+t2+t3)t3+(t1t2+t1t3+t2t3)t2t1t2t3, els coeficients dels térmens del polinomi poden escriure's com:

X([3]1)iXti=i{1}ti+i{2}ti+i{3}ti=t1+t2+t3

X([3]2)iXti=i{1,2}ti+i{1,3}ti+i{2,3}ti=t1t2+t1t3+t2t3

X([3]2)iXti=i{1,2,3}ti=t1t2t3

a on es definix (Xk)={YX:|X|=k} i [n]={1,2,...,n} per a algun n. Per lo tant, per a qualsevol l[n] es complix que

l[n]t(ttl)=l=0n((1)lX([n]l)iXti)tnl+1

Si prenem ti=i, es reescriu l'integral com

hn+20n(t)n(tn)dt=hn+20nk=0n(tk)dt=hn+2k=0n((1)kX([n]k)iXi)0ntnk+1dt,

d'açò s'obté

hn+2k=0n((1)kX([n]k)iXi)nnk+2nk+2=hn+2k=0n((1)k[n+1nk+1])nnk+2nk+2

a on [nk] és el número de Stirling de primera espècie. Considerem que el número de Stirling de primera espècie en signe s'escriu com s(n,k)=(1)nk[nk], de manera que si (1)(n+1)(nk+1)=(1)k s'obté que

hn+2k=0n(1)k[n+1nk+1]nnk+2nk+2=hn+2k=0ns(n+1,nk+1)nnk+2nk+2

aixina, per a n impar la fòrmula de Newton-Cotes tancada queda

abf(x)dx=k=0nwkf(xk)+(k=0ns(n+1,nk+1)nnk+2nk+2)hn+2fn+1(ξ)(n+1)!

Si f𝒞n+2[a,b] per a una partició a=x0<...<xn=b, a on h=xnx0n i xk=x0+kh para tot k{0,...,n} i n parell es complix que:

abf(x)dx=k=0nwkf(xk)+fn+2(ξ)(n+2)!x0xnxπn+1(x)dx

per a algun ξ(x0,xn), procedint en un raonament anàlec al cas a on n és impar, l'anterior expressió queda de la forma

abf(x)dx=k=0nwkf(xk)+(k=0ns(n+1,nk+1)nnk+3nk+3)hn+3fn+2(ξ)(n+2)!.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Programació i Métodos Numèrics: Integració Numèrica, Fòrmules de Newton-Cotes, Fòrmules de Gauss. Prof. Carlos Comte Lázaro Prof. Arturo Hidalgo López Prof. Alfredo López. Març de 2007. Departament de Matemàtica Aplicada i Métodos Informàtics – ETSIM - UPM