Anar al contingut

Fòrmula esqueletal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Escitalopram.svg
Fòrmula esqueletal del fàrmac antidepressiu escitalopram, mostrant representacions esqueletales dels heteroátomos, un enllace triple, anells de benceno i la estereoquímica

En química orgànica, la fòrmula esqueletal d'un compost orgànic és una representació abreviada de la seua estructura molecular. Les fòrmules esqueletales són ubiqües en química orgànica, degut a que mostren estructures complicades d'una forma clara, i són ràpides i senzilles de dibuixar. Els composts orgànics es poden classificar d'acort al tipo molecular.

Esquelet de carbono

[editar | editar còdic]

El terme "esqueletal" es referix al esquelet de carbono d'un compost orgànic —açò és, les cadenes, branques i/o anells d'àtoms de carbono que formen la base de l'estructura d'una molècula orgànica—. L'esquelet pot tindre atres àtoms o grups d'àtoms, units als seus àtoms de carbono. L'hidrogen és l'àtom diferent de carbono més comú, que està enllaçat a un àtom de carbono, i no se li dibuixa explícitament. Atres àtoms són coneguts com heteroátomos, i els grups definits d'àtoms es denominen grups funcionals, ya que li donen una funció a la molècula. Els heteroátomos o grups funcionals són coneguts colectivamente com sustituyentes, ya que es consideren com a substituts del àtom d'hidrogen que estaria present en el hidrocarbur pare del compost orgànic en qüestió.

Àtoms d'hidrogen i carbono implícits

[editar | editar còdic]

Per eixemple, en l'image inferior, es mostra la fòrmula esqueletal del hexano. L'àtom de carbono etiquetat com a C1 té només un enllaç mostrat, aixina que deu haver tres àtoms d'hidrogen enllaçats a ell, en la finalitat de fer que el número total d'enllaços siga quatre (vore regla de l'octet). L'àtom de carbono etiquetat com a C3 té dos enllaços a atres àtoms de carbono, i en conseqüència està enllaçat a dos àtoms d'hidrogen. En fins comparatius, es mostra un model de barres i esferes de l'estructura molecular real del hexano, segons com és determinada per una cristalografia de rajos X, en el que els àtoms de carbono estan representats per boles negres, i els àtoms d'hidrogen per boles blanques.

Archiu:Skeletal-formulae-example-1-hexane.svg
Fòrmula esqueletal del hexano, en els àtoms de carbono enumerats, i tres d'ells etiquetages
Archiu:Hexane-from-xtal-1999-at-an-angle-3D-balls.png
Representació de boles i barres del hexano, en els àtoms de carbono (negre) i hidrogen (blanc) mostrats explícitament.

Qualsevol àtom d'hidrogen enllaçat a àtoms diferents del carbono es mostren explícitament. En el etanol, C2H5OH, per eixemple, l'àtom d'hidrogen unit a l'àtom d'oxigen es mostra directament. Les llínees que representen enllaços heteroátomo-hidrogen se solen ometre per claritat i compactación, aixina que un grup hidroxilo freqüentment és escrit com −OH, en lloc de −O−H. Algunes voltes, estos enllaços són dibuixats totalment, en la finalitat d'accentuar la seua presència quan participen en mecanismes de reacció.

Per a comparació, es mostra avall un model de barres i boles de l'estructura tridimensional real de la molècula d'etanol en la fase gaseosa (determinada per espectroscòpia de microones, esquerra), la estructura de Lewis (mig) i la fòrmula esqueletal (dreta).

Archiu:Ethanol- caps block 3 -trans-3D-balls.png Archiu:Ethanol-structure.svg Archiu:Ethanol-2D-skeletal.svg


Referències

[editar | editar còdic]