Fíbula de Bragança
La fíbula de Bragança és un fermall o imperdible d'or, del tipo "de llarc travesser" (perdut) utilisat per a unir la vestimenta. No podent-se demostrar que siga obra d'orfebres ibèrics, abans al contrari, la peça sembla, ser obra d'un bon artiste grec. Confeccionada, segurament, per encàrrec d'un príncip celta, puix no hi ha en ella cap concessió a lo clàssic, a l'art grec i, pel contrari, en la fíbula, tot, menys el programa iconográfico, és intencionadament celta, com es deduïx de la disposició plàstica i narrativa dels elements conservats.
Tot en la magnífica fíbula apareix representat pars pro toto, ex more cèltic, el javalí, les ones de la mar, el llom del gos erizado de serps, el llaç infinit, etc.
Provenint la peça de Portugal, i sent per les seues característiques una fíbula de llarc travesser, esta deu ser en atenció al principi de la seua procedència i sobretot per la temàtica representada, sense dubte el tema de Hércules molt popular en l'àmbit de Gallaecia i del suroest, restringida a l'àmbit galaico o lusitano.
El programa iconográfico segurament representa els treballs de Hércules (Pena Graña), ex more cèltica, pars pro toto, com ya hem dit. No tot es conserva i part del programa iconográfico original -possiblement els treballs representats en el llarc travesser-, es va poder haver perdut. El fermall en base, entre atres coses a la decoració lateniana de la baïna de la llarga espasa celta - no és ni pot ser la baïna d'una falcata ibèrica-, ha segut datat pels experts en el III
Lloc de la troballa
No tenint-se precises senyes del lloc, en Portugal, a on la fíbula es va descobrir, lo més prudent és abstindre's de llançar cap tipo de gratuïtes hipòtesis, obscura per obscuriora, i llimitar-se a pensar, pel fet de que en casi total seguritat la peça es va trobar en Portugal, per les característiques de la fibula i per la seua temàtica, representant, segurament, els treballs de Hércules, que, en bona llògica no sembla desgavellat, pero sí, en principi, lo més prudent, enquadrar-l'en l'àmbit celtoatlántico que li és propi i en lo Celta.
Simbologia
En la fíbula s'escenifica la lluita d'un jove héroe, segurament Hércules, nuet, armat com un príncip celta, en caixco tipo montefortino, com el del museu de la catedral de Tuy, scutato, és dir en el llarc escude celta, i en una espasa llarga celta típicament lateniana, el perdut full de la qual, com fàcilment es deduïx dels detalls de la baïna, idèntics als de les fongues espases del s. III i II aC del Museu Britànic, en cap cas podria correspondre a una falcata-, lluitant contra un monstruoso animal [el lleó original, sense dubte per estar trencat o deteriorat, va ser, com s'ha apuntat, substituït, en una tan bella com a desafortunada restauració realisada, sense dubte, en la Belle Époque, per un cánido]; també es representa alusivo, segurament, al X treball de Hércules, sempre pars pro toto, un gos, segurament Ortro, el gos de Euritrión, en doble cap.
El Ca Cerbero, corresponent a l'últim dels treballs, es representa en el seu erizado llom de serps, i també pars pro toto, per motius funcionals, en sengles caps en els extrems de l'arc de la fíbula. Les erisades serps del llom nos mostren clarament de qui es tracta.
No es representa en la fíbula cap mònstruo marí tan sol, de nou ex more celtico pars pro toto, les ones de l'Oceà, el Altántico, que Hércules va creuar en la copa de Heli, aludixen al X treball; El cap del javalí —solapando les ones de la mar, per estar en la peça restaurada mal situada sobre el seu estat original molt més alvançat— sense dubte representa el 4.º treball: la captura del famós javalí de Erimanto, sent des del punt de vista estilístic, com qualsevol pot apreciar, no ibèrica, més irreprochablement celta.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fíbula de Braganza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.