Extinció de Olson

La Extinció de Olson va ser un event d'extinció que va ocórrer fa aproximadament 270 millons d'anys, al començament del Guadalupiense, durant el Pérmico. Este event va representar una important pèrdua de biodiversitat, i va precedir a dos grans extincions posteriors: l'Extinció Capitaniense i l'Extinció massiva del Pérmico-Triásico.

Patrons de l'extinció

La primera evidència d'esta extinció prové de la brecha que Everett C. Olson va notar entre la fauna predominant de pelicosaurios durant el Pérmico Inferior i la fauna dominada per terápsidos durant el Pérmico Mig i Superior. Inicialment es va considerar una brecha per la conservació deficient del registre fòssil.

No obstant, durant la década de 1990 i la del 2000 les investigacions varen recopilar evidència d'un event extintivo en la biodiversitat de plantes, organismes marins i tetrápodos anterior a la gran extinció del Pérmico-Triásico, que va tindre un profunt impacte sobre la vida en la Terra. Sahney i Benton varen confirmar un descens significatiu en la biodiversitat dels vertebrats durant l'extinció de Olson a escala global.

Recuperació

La fauna no es va recuperar per complet despuix de l'extinció de Olson fins a l'Extinció massiva del Pérmico-Triásico. Els estimats del temps transcorregut per a portar-se a terme varien i alguns autors indiquen que la recuperació va ser prolongada, prenent fins a 30 millons d'anys en fer-ho, fins al Triásico.

Alguns events importants varen tindre lloc durant este periodo d'extinció, el més notable va ser l'orige dels terápsidos, un grup que inclou els ancestros evolutius dels mamífers. Investigacions adicionals sobre els terápsidos primitius descoberts recentment en la formació Xidagou en China, que varen existir durant el Roadiense, poden proporcionar més informació sobre este aspecte.