Anar al contingut

Event d'extinció del Capitaniense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Complex

Archiu:Extinction Intensity caps block 0 .png
Gràfic que mostra l'extinció Capitaniense (Final P mig), comparant-la en les grans extincions dels periodos anteriors.

El event d'extinció del Capitaniense, també cridat extinció del final del Guadalupiense[1] o extinció massiva del Guadalupiense–Lopingiense,[2] va tindre lloc fa aproximadament 262–259 Ma al final de l'edat Capitaniense del Guadalupiense. Es considera la tercera gran crisis biòtica del Fanerozoico, despuix de les extincions ordovícica tardana i del Pérmico–Triásico.[3] Durant este interval va haver dos polsos principals separats per casi 3 Ma; el primer entorn a 262 Ma i el segon prop de 259 Ma, abdós vinculats al vulcanisme dels traps de Emeishan, canvis climàtics extrems, anoxia oceànica i acidificació massiva.[4] S'estima que va desaparéixer entre el 62 % i el 87 % dels gèneros marins, inclosos fusulínidos com Yabeina i Pseudoschwagerina, braquiópodos dels órdens Orthida i Productida, corals tabulados com Halysites i algues calcáreas dels Dasycladales.[5] Registres en China, Suràfrica, Spitsbergen, Canadà i la Cordillera Ibèrica confirmen que va afectar a tot el planeta.[6]

Identificació

[editar | editar còdic]

El llímit CapitanienseWuchiapingiense es definix per la primera aparició del conodonto Clarkina postbitteri postbitteri en el perfil de Penglaitan en Guangxi, China, datat en 259,51 ± 0,21 Ma per mig d'O–Pb en circones.[7] Lutitas negres de la Formació Maokou en Sichuan i de la Formació Madoupo en Guizhou mostren picos de mercuri de fins a 50 ng/g i anomalies de δ¹³C de −4 ‰, indicadors dels polsos volcànics i de destorbament del cicle del carbono.[8] Biomarcadores com allerano i gammacerano i capes riques en matèria orgànica documenten dos episodis d'anoxia oceànica (OAE-C1 i OAE-C2) en depòsits de Tetis occidental i Yangtsé.[9] Fòssils mostren extincions massives de fusulínidos (Schwagerina), corals rugosos (Lithostrotion) i braquiópodos (Spiriferida) en China i Tetis occidental; en terra, varen desaparéixer gran part dels Dinocephalia (Diictodon) i Anomodontia.[10]

El principal motor va ser el gran magmatismo dels traps de Emeishan, que va lliberar més de 106 km³ de basalt i entre 130 i 188 teratoneladas de CO₂ i SO₂. Açò va elevar la temperatura mija global fins a 5 °C i va provocar pluges àcides que varen dissoldre carbonat someros.[11] L'estratificació de la columna d'aigua, impulsada per metals pesats i nutrients volcànics, va generar euxinia i anoxia persistent en lutitas negres.[12] Fluctuacions eustáticas en caigudes del nivell de la mar de decenes de metros varen colapsar plataformes carbonatadas i secs d'Halysites i Waagenophyllidae.[13] Un impacte meteòric es descarta per la falta de cràters sincrónicos o esférulas d'impacte.[14] La configuració de Pangea va restringir la ventilació oceànica i va ampliar zones hipóxicas en latitut tropicals, agravant la mortalitat selectiva.[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Paleoecological and paleoenvironmental changes during the continental Middle–Clapix Permian transition at the SE Iberian Ranges, Spain” . Global and Planetary Change 94-95: 46–61. doi:10.1016/j.gloplacha.2012.06.008. Bibcode2012GPC....94...46D.
  2. Restoration of reef ecosystems following the Guadalupian–Lopingian boundary mass extinction: Evidence from the Laibin area, South China” . Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 519: 8–22. doi:10.1016/j.palaeo.2017.08.027. Bibcode2019PPP...519....8H.
  3. «Mass extinction event 260 million years ago resulted from climate change, studies say». Ars Technica. Consultat el 13 de maig de 2025.
  4. (2024).GSA Bulletin.136doi:10.1130/B37796.1.Consultat el 13 de maig de 2025.
  5. (2009).Paleobiology.35
    32–50.Consultat el 13 de maig de 2025.
  6. (2023).Earth and Planetary Science Letters.610doi:10.1016/j.epsl.2023.118128.Consultat el 13 de maig de 2025.
  7. (2006).Episodes.29(4)
    255–264.Consultat el 13 de maig de 2025.
  8. (2017).Geological Magazine.156
    931–944.Consultat el 13 de maig de 2025.
  9. (2021).Frontiers in Earth Science.9Consultat el 13 de maig de 2025.
  10. (2019).PLOS ONE.14Consultat el 13 de maig de 2025.
  11. (2009).Chemical Geology.263
    247–258.Consultat el 13 de maig de 2025.
  12. 12,0 12,1 (2023).Earth and Planetary Science Letters.610doi:10.1016/j.epsl.2023.118128.Consultat el 13 de maig de 2025.
  13. (2002).Journal of the Geological Society.159(4)
    667–676.Consultat el 13 de maig de 2025.
  14. «Capitanian Stage». Encyclopedia Britannica. Consultat el 13 de maig de 2025.