Event d'extinció del Capitaniense
El event d'extinció del Capitaniense, també cridat extinció del final del Guadalupiense[1] o extinció massiva del Guadalupiense–Lopingiense,[2] va tindre lloc fa aproximadament 262–259 Ma al final de l'edat Capitaniense del Guadalupiense. Es considera la tercera gran crisis biòtica del Fanerozoico, despuix de les extincions ordovícica tardana i del Pérmico–Triásico.[3] Durant este interval va haver dos polsos principals separats per casi 3 Ma; el primer entorn a 262 Ma i el segon prop de 259 Ma, abdós vinculats al vulcanisme dels traps de Emeishan, canvis climàtics extrems, anoxia oceànica i acidificació massiva.[4] S'estima que va desaparéixer entre el 62 % i el 87 % dels gèneros marins, inclosos fusulínidos com Yabeina i Pseudoschwagerina, braquiópodos dels órdens Orthida i Productida, corals tabulados com Halysites i algues calcáreas dels Dasycladales.[5] Registres en China, Suràfrica, Spitsbergen, Canadà i la Cordillera Ibèrica confirmen que va afectar a tot el planeta.[6]
Identificació
[editar | editar còdic]El llímit Capitaniense–Wuchiapingiense es definix per la primera aparició del conodonto Clarkina postbitteri postbitteri en el perfil de Penglaitan en Guangxi, China, datat en 259,51 ± 0,21 Ma per mig d'O–Pb en circones.[7] Lutitas negres de la Formació Maokou en Sichuan i de la Formació Madoupo en Guizhou mostren picos de mercuri de fins a 50 ng/g i anomalies de δ¹³C de −4 ‰, indicadors dels polsos volcànics i de destorbament del cicle del carbono.[8] Biomarcadores com allerano i gammacerano i capes riques en matèria orgànica documenten dos episodis d'anoxia oceànica (OAE-C1 i OAE-C2) en depòsits de Tetis occidental i Yangtsé.[9] Fòssils mostren extincions massives de fusulínidos (Schwagerina), corals rugosos (Lithostrotion) i braquiópodos (Spiriferida) en China i Tetis occidental; en terra, varen desaparéixer gran part dels Dinocephalia (Diictodon) i Anomodontia.[10]
Causes
[editar | editar còdic]El principal motor va ser el gran magmatismo dels traps de Emeishan, que va lliberar més de 106 km³ de basalt i entre 130 i 188 teratoneladas de CO₂ i SO₂. Açò va elevar la temperatura mija global fins a 5 °C i va provocar pluges àcides que varen dissoldre carbonat someros.[11] L'estratificació de la columna d'aigua, impulsada per metals pesats i nutrients volcànics, va generar euxinia i anoxia persistent en lutitas negres.[12] Fluctuacions eustáticas en caigudes del nivell de la mar de decenes de metros varen colapsar plataformes carbonatadas i secs d'Halysites i Waagenophyllidae.[13] Un impacte meteòric es descarta per la falta de cràters sincrónicos o esférulas d'impacte.[14] La configuració de Pangea va restringir la ventilació oceànica i va ampliar zones hipóxicas en latitut tropicals, agravant la mortalitat selectiva.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Paleoecological and paleoenvironmental changes during the continental Middle–Clapix Permian transition at the SE Iberian Ranges, Spain” . Global and Planetary Change 94-95: 46–61. doi:. Bibcode: 2012GPC....94...46D.
- ↑ “Restoration of reef ecosystems following the Guadalupian–Lopingian boundary mass extinction: Evidence from the Laibin area, South China” . Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 519: 8–22. doi:. Bibcode: 2019PPP...519....8H.
- ↑ «Mass extinction event 260 million years ago resulted from climate change, studies say». Ars Technica. Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2024).GSA Bulletin.136doi:10.1130/B37796.1.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2009).Paleobiology.35
- 32–50.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2023).Earth and Planetary Science Letters.610doi:10.1016/j.epsl.2023.118128.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2006).Episodes.29(4)
- 255–264.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2017).Geological Magazine.156
- 931–944.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2021).Frontiers in Earth Science.9Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2019).PLOS ONE.14Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2009).Chemical Geology.263
- 247–258.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 (2023).Earth and Planetary Science Letters.610doi:10.1016/j.epsl.2023.118128.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ (2002).Journal of the Geological Society.159(4)
- 667–676.Consultat el 13 de maig de 2025.
- ↑ «Capitanian Stage». Encyclopedia Britannica. Consultat el 13 de maig de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evento de extinción del Capitaniense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.