Anar al contingut

Explosió de Halifax

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Explosió de Halifax

La explosió de Halifax és com es denomina al desastre ocorregut en el matí del 6 de decembre de 1917 en el port d'Halifax, Nova Escòcia, Canadà, provocat per la colisió entre el buc de càrrega francés SS Mont-Blanc (carregat d'explosius de guerra) i el barco de vapor noruec Plantilla:Barco.[1][2][3] L'accident va causar la mort d'al voltant de 2000 persones, 9000 varen quedar ferides i va provocar danys en tota la ciutat.[4] L'explosió va ser la major provocada per l'home en l'història fins a eixe moment.[5][6]

Desastre

[editar | editar còdic]
Archiu:SSMont Blanc, in 1899.png
El carguero SS Mont Blanc en 1899.

El 6 de decembre de 1917 al voltant de les 07:30 a. m., el buc carguero francés SS Mont-Blanc va deixar el seu lloc de anclaje fòra de la bocana del port d'Halifax per a unir-se a un comboi que s'estava formant en un atre port propenc en la baïa Bedford Basin, a on es formava a tots els combois abans d'eixir rumbo a Europa. Estava carregat en 2300 tonelladas d'àcit pícrico, 200 de trinitrotolueno (TNT), 10 de cotó pólvora i 35 de benceno, és dir, una càrrega formada per explosius, substàncies altament inflamables i substàncies comburentes. El barco duya part de la càrrega estibada en coberta.

Al mateix temps, el barco de vapor noruec SS Imo eixia de Bedford Basin en destí a Nova York per a carregar aliments cap a Bèlgica. Encara que se li havia donat autorisació per a eixir el dia 5 de decembre, la seua eixida es va retardar fins a ben entrada la vesprada degut a que la seua càrrega de carbó no va aplegar a temps. Estava previst que este viajara solament, ya que era capaç d'alcançar major velocitat, sent forçat a traslladar-se a un extrem del canal, provablement per anar massa ràpit. Allí va prendre contacte visual en el buc francés a ¾ de milla (uns 1350 metros aproximadament).

Devastación en Halifax dos dies despuix de l'explosió. El SS Imo és visible a l'atre costat de l'estret.

El vapor Imo va rebre autorisació per a eixir del port a les 7:30 a. m. del 6 de decembre en el pilot William Hayes a bordo, el barco va entrar en Narrows per damunt del llímit de velocitat del port provablement per a compensar el retart experimentat per la càrrega de carbó, trobant-se en el vapor nortamericà SS Clara que estava sent pilotat pel costat equivocat del port, lo que li va obligar a acostar-se més a la costa.

El barco noruec SS Imo, va encallar en el costat de Dartmouth del port despuix de l'explosió.


En l'atre barco implicat en el desastre, el Mont Blanc, el pilot Francis Mackei havia preguntat per la possibilitat d'aplicar proteccions especials, donada la càrrega que transportava, pero no va rebre o no es va implementar cap. El Mont Blanc va ser el segon barco en moure's a les 07:30 a. m. dirigint-se cap a Bedford Basin. No perdent de vista el tràfic, va divisar al Imo per primera volta a 1.21 km i va fer sonar el silbato per a donar senyal de que el seu barco tenia preferència de pas, trobant-se com a resposta en dos chiulits curts del Imo, indicant-li de que no cedia la seua posició. ya que el buc noruec estava en un curs de intercepción, el capità del Mont-Blanc va dur la seua embarcació cap a la costa de Dartmouth, reduint la seua velocitat al mínim, ordenant, minuts despuix parar les màquines, en espera de vore qué maniobra realisava el Imo. Al voltant de les 8:40 a. m., al no donar pas el Imo, el Mont-Blanc va tractar de canviar el seu rumbo per a que abdós bucs es creuaren pel seu estribor, pero va anar massa vesprada per a eixa maniobra i la proa del barco noruec es va empotrar contra el buc carguero obrint-li una important via d'aigua en estribor de dimensions considerables. Encara que en principi el dany estructural no va ser sever, per la colisió partix del benceno es va derramar i va començar a ardir. Conscients del perill i sense tindre aparats antiincendios a bordo, el capità va ordenar abandonar el barco tement que explotara de colp i repent. En les proximitats, un número creixent de ciutadans de Halifax, atrets per l'accident, varen començar a reunir-se per a presència el transcórrer dels fets, al mateix temps que els bombers escomençaven a aplegar, junt en atres barcos que acodien a prestar ajuda, ignorant les advertències dels tripulants del Mont Blanc de que el seu barco podia explotar en qualsevol moment.

Edificis destruïts per l'explosió.

A les 09:04:35 a. m. el fòc ya estava fora de control en el Mont Blanc, afectant al seu carregament d'explosius d'alta potència, produint-se l'inevitable explosió, lo que va provocar una potent ona expansiva que va alcançar una velocitat estimada en més de 1000m/s i temperatures en el foc de l'explosió de 5000 graus. La pressió generada per l'ona expansiva va alcançar varis de mils de atmòsfera, destrossant totes les instalacions portuàries i edificis pròxims, generant una enorme ona quan l'aigua va omplir el buit. En conseqüència, un àrea d'1.6 km² va quedar completament arrasada per l'explosió i més de 1600 persones varen morir a l'instant. Alguns fragments del buc sinistrat es varen trobar a 5.6 km de distància.

Els primers grups de rescat organisats varen provindre dels barcos militars de la Royal Navy ancorats prop, les travessies mercants armades HMS Highflyer, el HMS Chamginola, HMS Knight Templar i HMS Calgarian varen enviar pots a terra en grups de rescat i personal mèdic i pronte varen començar a dur ferits a bordo. A ells se'ls varen sumar atres bucs, El USS Tacoma va aplegar a la zona junt en el USS Von Steuben, cridant-se a totes les guarnicions del port per a ajudar.

En l'investigació posterior, la culpa va recaure sobre el Imo encara que també el Mont Blanc era igualment culpable d'eixos mateixos errors encara que ningú va ser processat o condenat per això.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Flemming, 2004, p. 25.
  2. Kitz, 1989, pp. 22–23.
  3. Mac Donald, 2005, p. 49.
  4. «Halifax Explosion Remembrance Book». Public Archives of Nova Scotia. Archivat des d'el original, el 2021-11-13.
  5. Knauer, 2012, p. 56.
  6. Ruffman y Howell, 1994, p. 276.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]