Experiment de Melde

Rojo: Cresta Blava: Valle. Les ones es mouen dalt i avall en forces de partícules (electrons) i es mouen a 23 cicles per 23 segons. La força termodinàmica dona llum de rajos gamma baixos i dona ones de molt baixa freqüència (entre ones estacionarias baixes i mijanes).

Les ones mostren (+ i −) pels seus fotons de vibració de 70 hercios. Negre: Electró Blau: Neutró i Rojo: Protón. Se'ls crida de tubos magnètics d'ones més chiquitas. La força magnètica té una vora més llarga que el 23 MAT.G, i se li va descobrir els hercios més llarcs (20 a 20 000 hertz). Persones a penes poden vore ones més chiquitas. ¿Llavors, si no escoltem els electrons com els podem escoltar?

Model de l'experiment de Melde: un pulsador elèctric, unit a un cable, conduïx a una polea que subjecta una massa que causa tensió; cada nodo és propi de l'ona estacionaria.

El experiment de Melde va ser un experiment científic realisat pel físic alemà Franz Melde sobre les ones estacionarias produïdes en un cable tens unit a un pulsador elèctric. Melde va descobrir eixes ones estacionarias per volta primera i també va falcar el terme al voltant de 1860. Este experiment va poder demostrar que les ones mecàniques experimenten fenomens d'interferència. Ones mecàniques viajant en sentit contrari formen punts immòvils, denominades nodos. Estes ones varen ser denominades estacionarias per Melde ya que la posició dels nodos i les panches (punts de vibració) permaneix estàtica.

Història

Els fenomens ondulatorios en la naturalea han segut investigat durant sigles, sent alguns d'ells alguns dels temes més controvertits de la història de la ciència, tal és el cas de la naturalea ondulatoria de la llum. La llum havia segut descrita per Isaac Newton en el XVII per mig d'una teoria corpuscular. Posteriorment el físic anglés Thomas Young, va contrastar les teories de Newton, en el XVIII, i va establir les bases científiques que sustenten les teories sobre les ones. A finals de el XIX, en l'auge de la segona revolució industrial, l'entrada de l'electricitat com a tecnologia de l'época va brindar un nou aporte a les teories sobre les ones. Esta bestreta va permetre a Franz Melde reconéixer el fenomen d'interferència de les ones i la formació de les ones estacionarias. Més vesprada, en el XIX, el físic anglés James Clerk Maxwell, en els seus estudis de la naturalea ondulatoria de la llum, va poder expressar en un llenguage matemàtic les ones i l'espectre electromagnètic.

Principi

Ones estacionarias, cada punt immòvil representa un nodo.

Les ones travesseres mecàniques produïdes en una corda impulsades per un vibrador elèctric, viagen a una polea que conduïx a l'atre extrem del mateix, a on és produïda una determinada tensió mecànica sobre el cable. En trobar-se abdós ones viajant en direccions opostes es produïx un fenomen d'interferència d'ones. En tensar-se apropiadament la corda, mantenint la distància entre el pulsador elèctric i la polea, es produïxen ones estacionarias, en les quals existixen punts de la seua trayectòria denominats nodos que permaneixen immòvils.

Vore també

• Ona estacionaria
• Ona mecànica
• Ona travessera
• Radiació electromagnètica
• Eigenvectorés