Experiment de Galileo en la torre de Pisa
Entre 1589 i 1592,[1] el científic italià Galileo Galilei (llavors professor de matemàtiques de l'Universitat de Pisa) va deixar caure dos esferes de distintes masses des de la part alta de la torre inclinada de Pisa per a demostrar que el temps de descens és independent de la massa del cos que cau, segons la biografia de l'alumne de Galileo, Vincenzo Viviani, realisada en 1654 i publicada en 1717.[2]
D'acort en l'història, Galileo va descobrir a través d'este experiment que els objectes cauen en la mateixa acceleració, provant que la seua predicció era certa, i al mateix temps negant la teoria gravitatoria aristotèlica (que enunciava que els objectes caïen a una velocitat proporcional a les seues masses). Molts historiadors consideren que va ser un experiment mental més que una prova física.[3]
L'experiment de Galileo
[editar | editar còdic]En el temps quan Viviani assegura que va tindre lloc l'experiment, Galileo encara no havia formulat la versió final de la seua llei de caiguda lliure. No obstant Galileo ya havia formulat una versió prèvia que predia que els cossos del mateix material caent a través del mateix mig ho farien a la mateixa velocitat.[4] Açò era contrari a lo que Aristóteles havia pensat: que els cossos més pesats cauen més ràpit que els llaugers, en directa proporció al seu pes.[4] Si be esta història ha segut contada fins als nostres dies, no hi ha cap registre escrit del propi Galileo relatant que fera tal experiment, i és acceptat per la majoria dels historiadors que va anar un experiment mental i que mai va tindre lloc. Una excepció és Stillman Drake, que defén que sí va tindre lloc, més o menys com Viviani descriu, com a demostració per als seus estudiants.[4]
Galileo va expondre les seues idees sobre cossos en caiguda lliure, i sobre proyectils en general, en el seu llibre Dos noves ciències. Les dos noves ciències eren la ciència del moviment, que es convertiria en la pedra angular a on arrancaria la física, i la ciència dels materials de construcció, una important contribució a l'ingenieria. Galileo va aplegar a l'hipòtesis per un famós experiment mental que va escriure en el seu llibre En moviment. L'experiment consistiria en: imagine dos objectes, un pesat i un atre més llauger que estan conectats per una corda. Es deixa caure el sistema d'objectes des de lo alt d'una torre. Si assumim que els objectes més pesats cauen més ràpit que els llaugers (i a la seua volta els més llaugers cauen més llent), la corda per tant tirarà de l'objecte més llauger retardando la caiguda de l'objecte més pesat. Pero el sistema considerat com un conjunt és més pesat que l'objecte més pesat per sí solament, lo que supon que cauria més ràpit. Esta contradicció nos aplega a concloure que l'afirmació és falsa. val?
Experiments similars
[editar | editar còdic]
- Un experiment similar es va portar a terme varis anys despuix en Delft, Països Baixos, a on el matemàtic i físic Simon Stevin i Jan Cornets de Groot (el pare d'Hugo de Groot) varen realisar l'experiment des de lo alt de la Nieuwe Kerk. L'experiment és descrit en un llibre de Stevin de 1586: De Beghinselen der Weeghconst (Els principis de l'Estàtica), un manual sobre l'estudi de l'estàtica:
- Anem a prendre (tal com Jan Cornets de Groot, diligent investigador dels misteris de la Naturalea, i yo hem fet) dos boles de plom, una d'elles dèu voltes més gran i pesada que l'atra, i les deixarem caure juntes des d'una altura de 30 peus d'alt i açò nos mostrarà, que la bola més pesada no s'alvança dèu voltes a la més llaugera, sino que cauen juntes al mateix temps en el sol. (...) Açò nos permetrà comprovar que Aristóteles estava equivocat.[5][6][7]
- L'astronauta David Scott va realisar una versió de l'experiment en la Lluna durant la missió del Apolo 15 en 1971, deixant caure una ploma i un martell de les seues mans. Per la falta d'atmòsfera llunar, no hi havia cap resistència en la ploma, que va tocar el sol al mateix temps que el martell.
- En la série de televisió britànica Human Universe el físic de partícules Brian Cox va realisar l'antic experiment de Galileo en una cambra de buit de l'Instalació d'energia espacial (Space Power Facility) de la NASA, deixant caure unes plomes i una bola de birles. En eliminar tot l'aire de la cambra tots els objectes varen caure al mateix temps.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Some contemporary sources speculate about the exact dona't; i.g. Rachel Hilliam gives 1591 (Galileo Galilei: Father of Modern Science, The Rosen Publishing Group, 2005, p. 101).
- ↑ Vincenzo Viviani (1717), Racconto istorico della vita vaig donar Galileo Galilei, p. 606: [...dimostrando ciò en replicate esperienze, fatte dall'altezza del Campanile vaig donar Chafa en l'intervento delli altri lettori i filosofi i vaig donar tutta la scolaresca... [...Galileo showed this [all bodies, whatever their weights, fall with equal speeds] by repeated experiments made from the height of the Leaning Tower of Chafa in the presence of other professors and all the students...].
- ↑ «tindre-lloc-111650 L'experiment més famós de Galileo provablement mai va tindre lloc». Consultat el 17 de maig de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Drake, Stillman. Galileo at Work: His Scientific Biography, Facsim. edició, Mineola (N.Y.): Dover publ.. ISBN 9780486495422.
- ↑ In: Simon Stevin, De Beghinselen der Weeghconst, 1586.
- ↑ Asimov, Isaac (1964). Asimov's Biographical Encyclopedia of Science and Technology. ISBN 978-0385177719
- ↑ E. J. Dijksterhuis, ed., The Principal Works of Simon Stevin. Amsterdam, Netherlands: C. V. Swets & Zeitlinger, 1955 vol. 1, pp. 509, 511.
- ↑ «Bowling ball and feathers dropped at same clave in giant vacuum chamber» (en en). ABC11 Raleigh-Durham. Consultat el 2023-06-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Experimento de Galileo en la torre de Pisa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.