Expedicions espanyoles a les illes Salomón i Vanuatu

En el XVI i a principis del XVII varen ser realisades tres expedicions espanyoles en busca de la Terra Australis Incognita que varen partir des del port del Callao en el Perú i que varen realisar el descobriment del archipèlec de les illes Salomón i l'archipèlec de les Vanuatu (abans conegut com Noves Hébridas), ademés d'atres archipèlecs, sense poder conseguir la seua colonisació.

Antecedents

Els espanyols del Perú varen conéixer de boca dels inces una llegenda que dia que cap a l'oest es trobaven unes illes plenes d'or. Immediatament varen comparar estes illes en la Terra d'Ofir a on es trobaven les mines d'or del rei Salomón. Atres històries relatades per l'indígena Chepo parlava de les illes Coatu, Quen, Cabana, Uquenque i Camanique. L'espanyol Juan Montañez referia també una illa a la que va arribar forçat quan viajava de Chile al Perú. Com el càrrec de virrey del Perú estava vacant, el president de la Real Audiència de Lima, Lope García de Castro, eixercia les funcions de virrey del Perú i va encarregar la direcció d'una expedició al seu nebot de 25 anys Álvaro de Mendaña i Neyra en contra de les aspiracions de Pedro Sarmiento de Gamboa que reivindicava l'iniciativa de l'expedició.

Primer viage d'Álvaro de Mendaña i Neyra

Artícul principal → Primera expedició espanyola a les Salomón.

L'expedició va partir del Callao (port de Llima), el 20 de novembre de 1567, composta per dos barcos: Els Reis i Tots els Sants en una tripulació de 150 hòmens. Pedro Ortega Valéncia era el maestre de camp i capità de la nau almiranta; Pedro Sarmiento de Gamboa anava al mando de la nao capitana i com cosmógrafo i Hernán Gallego era el pilot major.

Erro al crear miniatura:

Activitat espanyola en les illes Salomón i Santa Creu.

Despuix de travessar lo que varen cridar Golf de la Concepció i Golf de la Candelaria (mar entre el Perú i les Tuvalu), varen passar el 15 de giner de 1568 per davant de la poblada illa Jesús (illa Nui), en les illes Tuvalu, i, després d'avistar els Baxos de la Candalaria (Ontong Java) l'1 de febrer, varen aplegar sense escals a la primera de les illes Salomón (l'Illa de Santa Isabel) el 7 de febrer de 1568 en a on una part de l'expedició va explorar l'illa i una atra part va construir un bergantín en el que Pedro Ortega i Hernán Gallego la circunnavegaron confirmant que era una illa.

Després l'expedició exploraria les illes propenques: Illa de Ramos (Malaita), Sant Jorge (al sur de Santa Isabel), les illes Florides, Galera, Buenavista, Sant Dimas, i Guadalupe (grup d'illes Florida o Nggela Sule), Guadalcanal, Sesarga (Savo), illes Sant Nicolás, Sant Jerónimo i Secs (grup Nova Geòrgia), Sant Marcos (Choiseul), Sant Cristóbal (Makira), Treguada (Ulawa), Tres Marías (Olu Malua), Sant Joan (Uki Ni Masi), Sant Urbán (Rennell), Santa Catalina i Santa Ana aplegant el 25 de maig de tornada a Santa Isabel. El 28 de maig es varen establir en Guadalcanal en l'idea de fundar allí un poblat, pero al més deuen abandonar-la davant l'hostilitat dels seus habitants i la falta de víveres, dirigint-se a l'illa de Sant Cristóbal. Durant els sis mesos que varen permanéixer en les Salomón, no varen trobar or pero el nom d'illes Salomón va perdurar fins a hui. El viage de regrés ho varen fer per la ruta utilisada pel Galeón de Manila fins a Acapulco (en Mèxic), passant pels Baxos de Sant Bartolomé (atolón Maloelap, illes Marshall) i la illa de Sant Francisco (illes Wake), aplegant al Callao el 22 de juliol de 1569.

Referències

• Robert Greus, Les illes de l'imprudència.
• Luis Pancorbo (2006): "Les illes del rei Salomón. En busca de la Terra Austral". Barcelona, Laertes. ISBN 84-7584-585-1
• Revista Espanyola del Pacífic [1] archivat en Wayback Machine.
• Bibliografia detallada d'Álvaro de Mendaña i Neyra (en francés)