Expedició franc-espanyola a Terranova
Plantilla:Campanya Primera Coalició L'expedició franc-espanyola a Terranova va ser una série de maniobres navals i desembarcs amfibis en les coses de Terranova, Labrador i San Pedro y Miquelón portada a terme per un combinat de barcos espanyols i francesos durant la Primera Coalició de les guerres revolucionàries franceses i la guerra anglo-espanyola. Esta expedició, composta de sèt barcos de llínea i tres fragates baix les órdens de l'almirant Joseph de Richery va partir de Càdis en agost de 1796 acompanyada per un esquadró espanyol molt més fort, que tenia l'ànim d'escoltar-la fins a les costes de Terranova.
En el 28 d'agost de 1796 est combinat franc-espanyol de 20 naus, duent 1.500 tropes regulars, va aparéixer en les costes de Terranova. En Anglaterra es va ocasionar una forta alarma social per les primeres notícies d'estos events en Terranova, les notícies duya l'efecte de que els francesos havien realment desembarcat 1500 en Bay Bulls i 2000 en Portugal Cove, en Baïa de la Concepció, des d'a on ells havien marchat contra Sant Joan de Terranova.[1] En Sant Joan de Terranova la guarnició local del Real Regiment de Terranova, el Artillero Real, els Reals Voluntaris de Terranova, en l'ajuda dels hòmens disposts, varen establir un campament en el cim de Signal Hill a principis de setembre. Una bomba va ser construïda al voltant del port i tres barcos de fòc varen ser preparats. L'almirant francés Joseph de Richery va decidir no desembarcar despuix de vore les seues forces, i despuix de cernirse sobre l'àrea durant alguns dies, va triar en el seu lloc desembarcar en Bay Bulls, 18 milles al sur de Saint John's, el 4 de setembre.
El 4 de setembre l'expedició va entrar en la ciutat de Bay Bulls, i no varen ser trobades suficients forces per a protegir Terranova, que va ser devastada en fòc i destrucció, i es va fer un gran dany a la pesquería. Despuix de prendre dotzenes de presoners britànics, la flota combinada va salpar cap a San Pedro y Miquelón, que estava en mans dels britànics en eixe moment, i varen permanéixer prop de les illes durant dos semanes, prenent aigua i preparant-se per al viage de regrés a França i Espanya. L'expedició combinada va destruir uns 100 barcos de peixca de la flota de Terranova i va cremar les estacions de peixca a lo llarc de la costa de Terranova, incloent la base de la guàrdia anglesa en Placentia Bay.[2]
Trasfondo
El 10 d'agost un tractat d'aliança, ofensiu i defensiu, entre França i Espanya, el Segon Tractat de Sant Ildefons, firmat en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons, pel qual Espanya tenia que tindre una flota en disposició per a ajudar als francesos.[3]
El tractat va ser ratificat en París el 12 de setembre, i el 5 d'octubre una declaració de guerra per Espanya contra el Regne Unit de Gran Bretanya va ser emesa per Madrit.[3] La flota, baix el mando de Don Juan de Lángara, va salpar de Càdis.[3] Dèu navío de llínea baix el mando del contraalmirante Solano varen ser despachades per a unir-se en les forces franceses, consistents en sèt navío de llínea i tres fragates, baix el mando de l'almirant Richery, en una expedició contra els assentaments britànics en Terranova.[3]
En agost de 1796, Canadà i Nova Escòcia es varen alarmar per les notícies de que l'almirant Richery havia escapat de la vigilància de l'Almirant Robert Mann fòra de Càdis, i havia mamprés camí a Terranova en sèt navío de llínea i algunes fragates.[4] Contra esta força el vicealmirante Wallace en Sant Joan de Terranova va poder solament opondre el vell HMS Romney (1762) de 50 canons, dos del 32 i dos del 16. El capità Taylor, en el HMS Andromeda, de 32 canons, havia partit dels Grans Bancs de Terranova en órdens de creuar allí per a la protecció del mercat marítim. El 3 de setembre ell va parlar en una goleta, dient-li el principal de la nau que havia avistar la flota de l'enemic en la costa, consistent en alguns barcos de llínea i fragates.[4] Subsegüents informes varen incrementar l'alarma en la llínea principal per comentaris dels desembarcs francesos en Baïa Concepció.
Atac a Sant Joan de Terranova
Richery va fer estimacions per a Sant Joan de Terranova de que el seu superior poder de fòc podria sometre el Fort Amherst. En la bateria silenciada, ell va poder posar les seues forces de camí al port per a destruir la ciutat. Incontables en la mar, els britànics es varen retirar darrere de la protecció dels seus forts i bateries de Sant Joan de Terranova i es varen preparar per a opondre resistència.[5]
Era el matí del 2 de setembre de 1796 quan la flota francesa va ser avistar en la costa. Wallace no tenia una gran guarnició en Sant Joan de Terranova llavors, de modo que ell va intentar donar l'impressió de que la tenia. Açò va ser en l'intenció de fer creure als francesos que Sant Joan de Terranova podria ser costosa de prendre.[6]
Ell va tindre als seus hòmens en abdós costats de l'entrada a Narrows i llavors va marchar en elles cap a i front a Fort Amerst i entre Signal Hill.[6]
Richery va tindre l'inconvenient de no tindre fonts d'inteligència sobre les denfensas de Sant Joan de Terranova i no tenia pilots per a les aigües de Terranova.[7] Ell va tindre que dependre de l'informació de John Morridge, maestre d'un barco de peixca pertanyent al governador Wallace, que era un dels presoners presos en Bay Bulls.[7] La gran flota de Richery es va moure a Cap Spear per a observar durant un dia alguna cosa desalentador. Al matí següent, Richery va formar una llínea de batalla i la va conduir a l'entrada del port. Com ells varen ser sense l'alcanç de les 24 lliures a Forta Amherst, la seua solució es va debilitar.[8]
Prenent els grans barcos, ell va retornar a el mar.[8] El ardid va funcionar i la ciutat es va salvar.[8] L'amenaça de l'almirant Richery a Sant Joan de Terranova finalment no va ser a res front a les gestions del nou governador, l'almirant Sir Richard Wallace, que va reclutar voluntaris, va enfortir les defenses i va preparar noves bateries.[9]
En França, el públic va ser informat de que Richery havia forçat la derrota de Sant Joan de Terranova i havia capturat una gran cantitat de barcos i enviat més de cent navegants i presoners a Sant Dumenge. No va ser fins a octubre que va haver autèntica informació recaptada del Regne Unit, quan es va saber que l'almirant francés havia donat llargues al pla d'assalt de Sant Joan de Terranova i havia deixat la costa el 29 de setembre.[10]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expedición franco-española a Terranova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.