Expedició de castic de Riu Muni de 1918

L'expedició de castic de Riu Muni de 1918 va ser una operació punitiva portada a terme per l'administració espanyola de Bata, en la part continental de l'actual República de Guinea Equatorial, despuix de ser informada per Obama Nze, cap del llogaret de Vidoma, sobre una presunta trama rebel entorn al llogaret de Mawomo, abdós en la zona interior del territori.

Antecedents

Mapa de Riu Muni, la part continental de la Guinea Espanyola, any 1903.

En un informe publicat en 1950 per la revista el misionero (pertanyent a la congregació religiosa catòlica dels claretianos) en el volum Memòries d'un vell colonial i misionero sobre la Guinea continental espanyola, s'afirma que, per una enemistat personal entre Obama Nze i el cap del llogaret de Mawomo, cridat Be, el primer va fer aplegar a oïts de les autoritats espanyoles, representades pel destacament de la Guàrdia Colonial espanyola establit en Bata, la falsa notícia d'una suposta sublevació encapçalada per Be. Segons pareix, un dels motius del resentiment de Nze es trobaria en el paper dominant representat per la vila de Mawomo en la regió, i en les particularment fins a llavors bones relacions entre Be i l'administració espanyola. Per una atra part, el fet de que s'estigueren realisant trasllats forçosos d'hòmens d'ètnia fang cap a l'illa de Fernando Poo per a treballar en les plantacions insulars, aixina com la política de treballs forçats aplicada, per eixemple, pel tinent de la Guàrdia Colonial Julián Ayala, va resultar en distintes actituts de resistència entre algunes poblacions de la zona continental afectada, lo que explica que no hi haguera per part de les autoritats colonials estranyea davant la notícia de la teòrica insurrecció de Be.

Desenroll

L'expedició, organisada a inicis de setembre de 1918, pretenia acabar en els focs de resistència creats davant els trasllats forçosos portats a terme per llavors. L'objectiu era el llogaret de Mawomo, dins de l'actual Parc nacional dels Alts de Nsork, a la que s'atribuïa ser un dels núcleus principals d'irradiació del moviment rebel. L'operació es va desenrollar baix el mando del tinent Vicente Pereira i els vetes Antonio Riera i José Quintes.

Pereira va eixir en una columna militar de Bata travessant les localitats de Mokomo, Eyamayong, Okola i Bibogo, aplegant a Ekumanguma el 8 de setembre, mentres simultàneament Riera des de Punta Mbonda (Bata) va partir en una atra columna seguint el curs del riu Ekuku cap a Bibogo. Una tercera columna, dirigida per Quintes, es va dirigir també cap a Bibogo, eixint de Mbini, en la desembocadura del riu Benito, i passant per Mbilefalla, Meduma i Alum, aplegant al seu destí el 6 de setembre, a on es va integrar en el contingent de Riera, que va aplegar al sendemà, dirigint-se a continuació abdós a la trobada de Pereira.

Despuix d'unificar-se les columnes el 8 de setembre en Ekumanguma, la força expedicionaria va iniciar un atac fins al 12 de setembre sobre Mawomo i alguns poblats immediats, Nfulunkó, Makoga, Bañung, Mbaramberg i Alum, entorn al riu Birangon. La majoria de la població no va mostrar resistència, i si be durant tota l'expedició es varen produir aïllats intercanvis de dispars de menor importància, va anar en l'incursió cap a Mawomo a on es varen produir els majors enfrontaments. Enterats de l'imminent arribada de l'expedició atacant, gent de Mawomo es aprestó a la defensa. El dispar d'un soldat de la milícia colonial d'orige senegals va acabar en la vida de Be, despuix de lo que es varen rendir els grups hostils i va cessar l'enfrontament.

Vore també

• Espanya en la Primera Guerra Mundial

Referències

• El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.