Expedició de Vancouver

L'expedició Vancouver (1791-1795) va ser un viage d'exploració i diplomàcia organisat per la Marina Real Britànica que va ser comandado pel capità George Vancouver i va prendre cinc anys. L'expedició circunnavegó el món, va tocar cinc continents i va canviar, provablement, el curs de l'història de vàries nacions. L'expedició estava composta, segons les etapes, entre dos i quatre bucs, i fins a 153 hòmens, i tots ells, menys sis, varen retornar fòra de perill a casa.

Des del punt de vista geopolític, l'expedició va ajudar a eliminar a Espanya com a potència en el Pacífic Nort i a definir les fronteres del conflicte anglo-nortamericà allí. També va ajudar a l'unificació del regne d'Hawái i va establir ademés la dominació britànica d'Austràlia i Nova Zelanda. L'expedició també va nomenar centenars, potser mills, d'accidents geogràfics i espècies botàniques i animals i es varen descobrir dos grups d'illes en el Pacífic, les illes Snares i les illes Chatham.

Orige

Una recreació del barco HMS Discovery.

El valor estratègic i comercial de l'exploració del Pacífic, tant per la seua riquea en ballenes i pells, com per ser una ruta comercial cap a l'Orient, ya havia quedat establit en varis expedicions d'exploració, en particular els tres viages que va realisar James Cook (1728-1779). Gran Bretanya estava especialment interessada en millorar el seu coneiximent de la peixca de les ballenes del Pacífic Sur, i en particular, en l'ubicació de les estratègicament situades Austràlia, Nova Zelanda, el Pas del Noroest i la fictícia illa Gran. Es va adquirir un nou barco, que despuix de ser acondicionat i adaptat, es va batejar com HMS Discovery, el mateix nom d'un dels barcos de Cook. Es va nomenar com a capità a Henry Roberts (1757-1796) i Vancouver va ser designat com ORD tinent.

Els plans varen canviar quan l'aventurer irlandés John Pixares (c. 1756–1809) va informar de que els espanyols havien confiscat les seues possessions en l'illa de Nutca, adquirides abans de 1789 als indígenes locals, aixina com centenars de mils de lliures de mercaderies. Espanya en defensa dels seus interessos, havia desestajat a Pixares, pero això va donar peu a una confrontació entre Espanya i el Regne Unit coneguda com Crisis de Nutca, que va amenaçar en una guerra pel control del Pacífic i en la pràctica, d'Amèrica del Nort. Rússia era també una part interessada, per la seua presència comercial en la costa d'Alaska i les seues reclamacions s'estenien fins a Califòrnia, sent la principal raó per la que els espanyols varen intentar consolidar les seues possessions en la zona.

Encara que ara se sap que les afirmacions de Pixares sobre les pèrdues eren una miqueta exagerades, Gran Bretanya havia derrotada recentment a Espanya en guerra i semblava estar llista per a una atra oportunitat. El Parlament va preparar la flota en la crisis de Nutca, i Roberts i Vancouver varen deixar el HMS Discovery per a servir en la flota del Canal (Channel Fleet) mentres que el HMS Discovery es va convertir en un barco de respal per a transportar a les víctimes de l'allistament. Els espanyols i anglesos finalment varen aplegar a un acort pacífic i l'ara coneguda com Primera Convenció de Nutca va ser firmada en Madrit el 28 d'octubre de 1790 pel comte de Floridablanca (1728-1808) i Alleyne FitzHerbert, primer baró de St Helens (1753–1839). Espanya devia tornar les edificacions i terrenys (exigien la totalitat de les ensenar de Nutca i de Clayoquot), indemnisar als britànics pels bens expropiats i reconéixer la lliure navegació i peixca en el Pacífic i en les mars del Sur. Varen ser enviats a Nutca, com comissionats, per Espanya, Juan Francisco del Celler i Quadra (1743–94) i, pel Regne Unit, Vancouver, per a materialisar l'acort en el lloc, encara que les seues instruccions no eren del tot compatibles: els britànics situaven els llímits de les possessions espanyoles a l'altura de Sant Francisco i els espanyols ho feyen en Nutca o en l'estret de Juan de Fuca i tampoc hi havia acort sobre els terrenys adquirits per Pixares als indígenes.

Vancouver va retornar al HMS Discovery com a comandant de l'expedició. D'acort en les seues órdens, anava «a recuperar en forma de restitució els territoris en que els espanyols s'havien assentat, i també per a fer un estudi exacte de la costa, des del grau 30º de latitut nort al noroest cap al riu Cook; i, ademés, obtindre totes les informacions possibles que pogueren arreplegar respectant l'estat natural i polític d'eixa regió» [«to receive back in form a restitution of the territories on which the Spaniards had seized, and also to make an accurate survey of the coast, from the 30th degree of north latitude northwestward toward Cook's River; and further, to obtain every possible information that could be collected respecting the natural and political state of that country»]. Estes exploracions eren en part descobrir la comunicacions navegables en l'interior d'Amèrica del Nort (ya anara el pas del Noroest o, més provablement, rius navegables), i facilitar les investigacions botàniques d'Archibald Menzies, un naturaliste i cirugià que acompanyava l'expedició que estava molt ben relacionat políticament .

Despuix del gresca del Bounty (1789), el Almirantazgo havia adoptat la precaució de que els bucs britànics no feren llarcs viages sols; per això, varen armar un segon barco, el HMS Chatham, comandado pel tinent William Robert Broughton, i ho varen assignar a l'expedició. El HMS Daedalus devia incorporar-se un any despuix en suministraments en l'estret de Nutca. L'expedició devia durar dos o tres anys.

Tripulació

L'embarque de l'expedició llista una tripulació de 153 hòmens. La majoria eren oficials navals o mariners, molts d'ells coneguts ya que es distinguirien en servicis futurs, com Peter Puget, Joseph Baker, Joseph Whidbey, William Broughten, Zachary Mudge i Robert Barrie. Hi havia un gran destacament d'infants de marina, sense que s'informara sobre si el seu comés era ajudar a l'exploració en territori hostil o, més be, desalentar qualsevol rebelió. Dos jóvens aristócrates de 16 anys, l'honorable Thomas Pitt (nebot del primer ministre) i l'honorable Charles Stuart (fill d'un marqués), anaven a bordo com a mariners, i la seua presència seria problemàtica.

Entre els supernumeraris estava Menzies (que duria un meticuloso diari de l'expedició) i el seu sirviente John Ewin (o Ewing). Un hawaiano cridat Towereroo, a qui el capità Charles Duncan havia dut a Anglaterra, anava en el HMS Discovery de tornada a casa. Per últim, l'embarque incloïa l'habitual en aquella época «Widow's Man», l'home de la viuda, un mariner nominal inexistent que la seua paga anava destinada a les viudes dels marins que havien perdut la vida i que en la seua majoria quedaven en la misèria.

Vore també

• (en anglés) Robert Gray's Columbia River expedition L'expedició de Gray en el riu Columbia.

Referències

L'artícul de la Wikipedia en anglés cita les següents referències:

• The Captain Cook Encyclopaedia, by Robson, John. London: Chatham Publishing, 2004. 1861762259. GBP 30.00. From Chatham Publishing
• Meany, Edmond Stephen. «Vancouver's discovery of Puget Sound». Mystic Seaport. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 13 d'abril de 2007.