L'expedició Pike (en anglés: Pike expedition) (15 de juliol de 1806-1 de juliol de 1807) va ser una campanya de reconeiximent dirigida pel capità del Eixèrcit dels Estats Units Zebulon Pike (1778-1813) per a explorar el sur i l'oest dels recent adquirits territoris de la compra de Luisiana (1803). Aproximadament contemporànea de l'expedició de Lewis i Clark, l'expedició Pike va ser el primer esforç per a explorar l'oest de les Grans Planures i les Montanyes Rocoses en l'actual estat de Colorat. En ella es va descobrir el pico Pikes (4302 m), que du el seu nom en reconeiximent a la seua llabor.

Expedició de Pike

Objectius de l'expedició

 
Retrat de Zebulon Pike, el director de l'expedició (c. 1810).

baix les órdens del governador del recentment creat territori de Luisiana, James Wilkinson, l'expedició Pike tenia varis objectius evidents i per lo manco un objectiu secret. El més prosaico d'ells era dur de tornada a la seua pàtria a 50 membres de la nació osage que havien segut capturats i mantinguts com a rehens per una tribu rival, els potawatomi i que havien segut lliberats per l'Eixèrcit nortamericà. Més ambicioses i vagues eren les órdens de negociar un assentament pacífic dels kansas en les terres dels pawnee i establir relacions en els comanches. Per últim, l'expedició devia explorar les fonts del riu Arkansas i del riu Rojo (Ret River) i estudiar el curs del ric Ret fins a la seua desembocadura en el Mississipi.

L'objectiu secret de la missió era determinar els forts i les posicions dels espanyols en la regió, o que ara són els estats de Colorat, Kansas, Nou Mèxic i nort de Texas. La compra de la Luisiana als francesos havia conclós i grans àrees del territori en el suroest estaven en disputa entre els Estats Units i Espanya. Pike i la seua partida devien determinar el potencial espanyol per a defendre els seus interessos en cas de conflicte.

Wilkinson no tenia l'aprovació dels seus superiors en Washington per a la major part dels punts més importants d'esta missió. Alguns objectius, com la repatriació dels presoners es trobaven entre les competències d'un governador territorial, i els més importants com l'exploració i els fins militars, superaven la seua autoritat. Despuix de l'eixida de l'expedició, Wilkinson va presentar l'expedició al Departament de la guerra com un fet consumat i va rebre després l'aprovació oficial.

Exploració

Erro al crear miniatura:
Fotografia d'un marcador de carretera de Colorat, ubicat a on la primitiva Médano Pass Primitive Road (CR 599) s'unix a la Ruta 69, al sur de Westcliffe:"1806-07 Lt. Zebulon Pike Southwestern Expedition", que mostra un mapa de les rutes seguides pel grup de Pike.
 
Mapa dibuixat en 1810 de l'expedició Pike («Zebulon Pike's Expedition (1806-1807): A Chart of the Internal Part of Louisiana» de An Account of Expeditions to the Sources of the Mississippi and through the Western Parts of Louisiana... Philadelphia: C. & A. Conrad, 1810).

Pike va partir de Fort Bellefontaine, prop de Sant Luis (Misuri) el 15 de juliol de 1806, al front d'un destacament de 20 soldats i 50 presoners lliberats. Varen seguir el riu Misuri i el riu Osage fins al llogaret dels osage en l'actual frontera de Kansas i Misuri. Allí, varen tornar als rehens i parlamentaron en els natius. Seguint al noroest, el grup va travessar el territori pawnee a la vora del riu Republican, en el surest de l'actual Nebraska. En un llogaret pawnee, el 29 de setembre, Pike es va reunir en el consell pPawnee i els va anunciar el nou protectorat del govern dels Estats Units sobre eixe territori. Els va donar instruccions per a llevar una bandera espanyola i fer onejar en el seu lloc la bandera de les «Stars and Stripes».

La força expedicionaria es va encaminar cap al sur i en tota la praderia del riu Arkansas. Varen aplegar al riu el 14 d'octubre, i el grup es va dividir en dos. Una partida, dirigida pel tinent James Wilkinson Biddle, va viajar riu avall a lo llarc del curs del riu Arkansas fins a la seua desembocadura i va retornar pel Mississipi fins a Sant Luis. Pike va dirigir l'atra partida ric dalt, en direcció oest, remontant cap a les fonts.

Decepcionat pel paisage, en les seues memòries Pike va cridar a eixes praderies que havia creuat el «Gran Desert Americà» (Great American Desert), un terme que va fer fortuna i desalentó nous assentaments durant décades.

El 15 de novembre Pike va vore per primera volta l'ombra d'una montanya distant que va cridar «pico Gran» (Grand Peak), i que des de llavors ha segut conegut com pico Pikes («Pikes Peak»), o lo que molts pensaven, ya que més vesprada es va descobrir que Pike havia pujat una montanya que no era l'actual pic Pikes en absolut. Pike va fer un intent d'escalar eixe pico, pero no estava equipat per a alcançar els 14.000 peus del cim. A pesar de l'arribada de l'hivern, Pike va continuar alvance seguint el riu Arkansas, i el 7 de decembre la partida va alcançar la gola Real («Royal Gorge»), un espectacular canó en l'Arkansas en la base de les Montanyes Rocoses.

El següent objectiu del grup era aplegar a les fonts del riu Rojo (Mississipi) i tornar de tornada aigües avall fins al Mississipi relativament segurs. No obstant, el rumbo de la companyia es trobaven en este punt massa ladeado i varen fer varis intent errats per a trobar el riu. Ademés, no estaven preparats per a una expedició de montanya, ni per al dur hivern. En direcció nort, el grup va trobar el ramal Sur del riu Platte, i seguint-ho aigües dalt varen aplegar a lo que pensaven era la capçalera del ric Ret. Tornant aigües avall, varen retornar al punt en el que havien abandonat en un principi el riu Arkansas. De fet, havien realisat un llarc bucle que els va ocupar semanes.

Famolencs, en fret i agotats, el grup es va dirigir cap al sur sobre les montanyes. Varis hòmens varen quedar arrere per agotament, pero Pike obstinadamente els va pressionar fins al 30 de giner, quan varen aplegar a lo que ell va pensar que era el riu Gran en un punt prop d'Alamosa, Colorat. Pike va confondre el riu Gran, a on estava, en el riu Rojo, que era lo que havia vingut buscant. Ací, va construir un fort i va tractar de reagrupar als seus hòmens, dispersos a través dels quilómetros de montanyes darrere d'ell.

Vore també

Bibliografia

  • Elliott Coues, The Expeditions of Zebulon Montgomery Pike, Nova York, 1895, 3 vols.;
  • Stephen Harding Hart i Archer Butler Hulbert, eds., Zebulon Pike's Arkansaw Journal, Denver, 1932.

Notes i referències

La Wikipedia en anglés no cita referències, pero si ho fa la francesa:

  • (en anglés) After Lewis and Clark; The Library of Congress
  • (en anglés) zebulonpike. org
  • Following Pike's Expedition From the Smoky Hill to the Solomon; Theodore H. Scheffer; 1947; (Vol. 14 No. 3), pages 240 to 247.[1]