Expedició d'Umana i Leyba

La coneguda com a expedició d'Umana i Leyba, va ser una expedició no autorisada a les Grans Planures, realisada en 1594 o 1595, liderada per dos colon espanyols, Umana i Leyba. Un indi, Jusepe Gutiérrez, va anar l'únic supervivent de l'expedició, que va participar sis anys més tarde com a guia pel mateix territori de l'expedició de Juan d'Oñate (1601).

L'única font d'informació d'esta expedició és el relat que hauria fet Jusepe a Oñate anys més vesprada, i que va ser arreplegat en la narració que un dels seus capitans, Gaspar Pérez de Villagrá, va relatar de la crònica de la conquista d'Oñate de Nou Mèxic en la seua èpica Història de Nou Mèxic (1610).

Antecedents

En 1593, Antonio Gutiérrez d'Umana (també escrit Humana) va reclutar a Jusepe en Culiacán, Mèxic per a que s'unira a ell en una entrada (expedició) a lo que es convertiria en Nou Mèxic. En eixe moment, el virrey de la Nova Espanya tenia l'intenció d'autorisar una expedició oficial de colonisació de Nou Mèxic. L'expedició d'Umana i el seu companyer, Francisco Leyba de Bonilla (també deletreado Leyva) era, per tant, illegal, i segurament els va atraure els relats sobre l'existència de riques ciutats i regnes, la mítica Quivira.

Despuix de reclutar a Jusepe, Umana i Leyba varen trobar alguns soldats i sirvientes espanyols i indis en Santa Bàrbara, Chihuahua i varen procedir en l'expedició viajant al nort en la futura província de Santa Fe de Nou Mèxic (fundada en 1598 per Oñate). Varen permanéixer allí prop d'un any entre els indis poble prop del riu Gran. En eixe moment no hi havia colon espanyols en Nou Mèxic, a pesar de que pot haver hagut atres buscadors de fortuna i esclavista que viurien entre els poble.

L'expedició

Jusepe va contar l'història de l'expedició a Juan d'Oñate.

Umana i Leyba i un número desconegut de soldats i sirvientes espanyols i indis varen deixar Nou Mèxic per a explorar cap a l'est, presumiblement en busca de rics regnes que es rumoreaba existien no llunt. La seua ruta els va dur pel poble indi en Pecos i varen eixir a les Grans Planures de Texas, a on es varen trobar en els indis vaquers (apaches). Varen trobar numeroses rancherías, algunes d'elles abandonats, i raberes de bisonts, el búfalo americà. Jusepe va dir que varen trobar aigua en abundància en molts pantans, manantials i rieres, aixina com grans cantitats de ciruelos i nogals. En algun moment es varen tornar cap al nort i quant més alvançaven, més abundància havia de bisonts. Despuix de viajar 45 dies, varen creuar dos grans rius i més allà varen trobar un gran assentament indi de dèu llegües de llarc (uns 40 km) i dos llegües d'ample. Un dels dos rius fluïa a través de l'assentament.

Jusepe va fer una breu descripció del gran assentament. Les cases estaven construïdes sobre una armassó d'estacas en sostres de palla. Estaven construïdes juntes, separades per camins estrets i, en alguns llocs, entre les cases hi havia camps de dacsa, carabasses i frijoles. Els habitants de l'assentament varen rebre als espanyols pacíficament i els varen proporcionar aliments. Ells depenien de la caça del bisont, aixina com de l'agricultura.

Deixant l'assentament, tres dies cap al nort es varen trobar en una multitut de búfalos, pero cap assentament indi més. En eixe moment va esclatar la discòrdia entre els líders. Umana va passar una vesprada i el matí en la seua tenda, segons pareix redactant la seua visió de la controvèrsia i després va enviar a un soldat, Miguel Pérez, a convocar a Leyba. Leyba va aplegar a la tenda d'Umana, vestit sol en una camisa i pantaló. Umana «va traure un gavinet de carnicero que duya en la bojaca, desenvainó, i va apunyalar al capità Leyba dos voltes». Leyba va morir i va ser enterrat ràpidament. Llavors Umana va mostrar uns papers als seus hòmens. Va dir que degut a que Leyba li havia amenaçat en donar-li una tana en un pal li havia matat.

L'expedició va continuar, alcançant un riu molt gran dèu dies més allà del gran assentament. El riu tenia un quarto de llegua d'ample (més de 1 km), profunt i llent i no es varen atrevir a creuar-ho. Ací cinc dels indis, entre ells Jusepe, varen desertar. Tres es varen perdre en les planures i els indis varen matar a un atre. Jusepe va ser pres presoner pels apaches i va viure en ells durant un any fins que es va escapar, o va ser posat en llibertat, i es va dirigir de tornada a Nou Mèxic. En eixe moment (1596) Oñate i un gran grup de colon havien aplegat a Nou Mèxic i Jusepe va fixar la seua residència en el Poble de Sant Joan Batiste. El 16 de febrer de 1599, Oñate ho va entrevistar en relació en la entrada d'Umana i Leyba.

Segons relats posteriors que varen fer alguns indis, Umana i els demés membres de l'expedició varen ser assessinats pels indis 18 dies despuix d'estar en el gran assentament.

Vore també

• Juan d'Oñate
• Jusepe Gutierrez (en la Wikipedia en anglés)
• Rayado Indians (en la Wikipedia en anglés)