Anar al contingut

Expedició Transglobe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ranulph fiennes

L'expedició Transglobe (en anglés: Transglobe Expedition) va ser una expedició polar que va conseguir realisar la primera circumnavegació circumpolar —és dir, passant per abdós pols terrestres— usant sol mijos de transport de superfície.[1] En 1979, els aventurers britànics sir Ranulph Fiennes (1944) i Charres R. Burton (1942–2002), en un ampli grup de respal que va viajar a bordo del M. H. Benjamin Bowring, es varen propondre fer la primera navegació circumpolar, viajant al voltant del món en «vertical», travessant els d'els pols. Partint de Greenwich, en el Regne Unit, varen ser al sur, aplegant al Pol Sur el 17 de decembre de 1980. Durant els següents 14 mesos varen ser de nou al nort, fins a alcançar el Pol Nort l'11 d'abril de 1982. Viajant al sur una volta més, estaven de tornada en Greenwich el 29 d'agost de 1982.[2]

La ruta d'uns 160 000 km va dur a l'equip de l'Expedició Transglobe, a creuar per terra Àfrica —a través del Sahara i Tombouctou, pels pantans i selves de Mali i Costa d'Ivori fins a Abidjan—, despuix varen seguir per mar pel Atlàntic fins a Ciutat del Cap i despuix fins a l'Antàrtida —que varen creuar a peu sobre els enormes camps de clavills sense explorar passant pel pol Sur— de nou per mar pel Pacífic —en etapes en Auckland, Sídney, els Àngeles i Vancouver— fins a la desembocadura del riu Yukón, despuix en una travessia continental per Norteamérica —remontant en una llancha el Yukón i descendint el riu Mackenzie— fins al mar de Beaufort, despuix recorrent l'inhòspit Pas del Noroest, cementeri de tants partícips famosos, per a aplegar a peu al Pol Nort i retornar per les Svalbard despuix d'haver superat els perills impredictibles de l'oceà Àrtic.

Oliver Shepard (1946), un atre aventurer britànic, va prendre part en l'etapa d'anada de l'expedició antàrtica.

L'etapa del Pas del Noroest

Com una de les etapes partix de l'expedició, Fiennes i Burton varen completar la travessia del Pas del Noroest. Varen deixar Tuktoyaktuk, en la costa canadenca del mar de Beaufort, no llunt de la delta del riu Mackenzie, el 26 de juliol de 1981, en una embarcació oberta de 18 peus Morgan Stanley i varen alcançar 36 dies despuix, el 31 d'agost de 1981, el fiort Tanquary, en la part centrooccidental de l'illa Ellesmere. El seu viage va ser el primer trànsit en pot del Pas del Noroest d'oest a est, i va comprendre uns 4800 km, prenent una ruta a través del estret Dolphin i Unió i seguint la costa sur de les illes Victoria i King William, despuix cap al nort, a través del estret Franklin i el Peel Sound, fins a Resolute Bay (en el costat sur de l'illa Cornwallis). Varen seguir al voltant de les costes sur i est de l'illa Devon, per mig de l'Hell Gate (prop del estret Cardigan) i varen creuar la Norwegian Bay fins a la base d'Eureka, Greely Bay i el cap del fiort Tanquary.

Entre Tuktoyaktuk i el fiort Tanquary varen viajar a una velocitat mija d'al voltant de 80 km/dia (70 milles nàutiques). Una volta que varen aplegar al fiort Tanquary varen tindre que caminar 240 km per terra, a través del llac Hazen, fins a la base d'Alert, en la costa septentrional de l'illa Ellesmere en aigües del mar de Lincoln, abans d'establir el seu campament base d'hivern per a afrontar la travessia fins al Pol Nort.

Notes

  1. ↑ (en anglés) Transglobe Expedition Trust, UK Registered Charity
  2. ↑ Guinness Book of World Records 1997

Bibliografia

  • (en anglés) Ranulph Fiennes, To the ends of the earth: transglobe expedition, 1979–82, 1983.