Anar al contingut

Expedició Raynolds

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Expedició Raynolds

L'expedició Raynolds (en inglés: Raynolds Expedition) va ser una expedició del Eixèrcit dels Estats Units d'exploració i cartografia que tenia com a fi alçar el territori sense explorar entre Fort Pierre —en la confluència del riu Misuri i el Bad— i les capçaleres del riu Yellowstone, en el llavors territori no organisat i en seguida futur Territori de Dakota (1861-1889). L'expedició va ser dirigida pel capità i ingenier topogràfic William F. Raynolds i va tindre lloc en 1859-1860.

L'expedició

Preparatius i fins

Erro al crear miniatura:
Retrat de William F. Raynolds, líder de l'expedició (c. 1859–1860)

A principis de 1859, Raynolds va ser encarregat de dirigir una expedició en la regió del riu Yellowstone —hui partix dels estats de Montana i Wyoming— per a determinar «en la mida de lo possible, tot lo relacionat en... els indis del país, els seus recursos agrícoles i mineralògics... la navegabilitat de les seues corrents d'aigua, les seues característiques topogràfiques, i les facilitats o obstàculs que este últim presenta per a la construcció del ferrocarril o carreteres comunes...».[1] L'expedició va ser portada a terme per un grapat de qualificats tècnics, incloent el geòlec/naturaliste F. V. Hayden —que va dirigir vàries expedicions posteriors a la regió de Yellowstone—, el fotógraf i topógrafo James D. Hutton i l'artiste i cartógrafo Anton Schönborn.[2][3] El segon al mando era el tinent Henry I. Maynadier. L'expedició va ser recolzada per un chicotet destacament d'infanteria de 30 hòmens i va ser finançada en $60.000 pel govern d'Estats Units. L'experimentat mountain man (home de la montanya) Jim Bridger va ser contractat per a guiar l'expedició.[1]

Desenroll de l'expedició

L'expedició va escomençar en Sant Luis, Misuri a finals de maig de 1859 quan la partida va ser transportada per dos barcos de vapor aigües dalt pel riu Misuri fins a New Fort Pierre, Dakota del Sur.[4] A finals de juny, l'expedició va eixir per terra de Fort Pierre, trobant-se en els indis crow, per a explorar el riu Tongue i després seguir en direcció al riu Yellowstone, en el sur de l'actual Montana. Raynolds va dividir la seua expedició, enviant un chicotet destacament al mando de Maynadier per a explorar el Tongue, un important afluent del riu Yellowstone. James D. Hutton i Zephyr Recontre, l'intérpret sioux de l'expedició, varen fer una batuda cap a un costat per a localisar una formació de roca aïllada que havia segut vista des de gran distància per una expedició anterior en 1857. Hutton va ser la primera persona d'ascendència europea que va aplegar a eixa formació de roca en el noreste de Wyoming, més vesprada coneguda com Devils Tower [Torre del Diable]; Raynolds mai es va referir a este event, mencionant-ho solament de passada.[3][5] El 2 de setembre de 1859, el destacament de Raynolds que havia seguit el riu Yellowstone, va aplegar fins a la confluència en el riu Bighorn, en el centre-sur de Montana.[4] Les dos partides al mando de Raynolds i Maynadier es varen tornar a reunir el 12 d'octubre i invernaron en Deer Creek Station [Estació de la riera del Cérvol], a la vora del riu Platte, en el centre de Wyoming.[3][6]

Erro al crear miniatura:
El Gran Bot del riu Misuri (1860), de James D. Hutton, és una de les poques fotografies que es conserven que varen ser preses durant l'expedició. Les tècniques fotogràfiques de plaques humides disponibles en el moment de l'expedició proporcionen solament imàgens de mala calitat.

En maig de 1860, l'expedició va recomençar les seues exploracions, en Raynolds encapçalant un grup que es va encaminar al nort i a l'oest remontant aigües dalt la part del riu Bighorn, que es coneix hui com el riu Wind, en l'esperança de creuar la cordillera Absaroka pel pas Togwotee, un pas de montanya que coneixia Jim Bridger, el guia de l'expedició. Mentrestant, Maynadier va conduir a la seua partida cap al nort fins al riu Bighorn per a explorar-ho més a fondo, aixina com els seus tributaris. El pla era que els dos grups es reuniren el 30 de juny d'eixe any 1860 en Three Forks (lloc de confluència dels rius Jefferson, Madison i Gallatin, considerat l'inici del riu Misuri, en l'actual Montana), per a que pogueren fer observacions d'un eclipse solar total previst per al 18 de juliol de 1860.[1][3] Obstaculisada per imponents tallats de basalt i profundes neus, Raynolds va intentar durant més d'una semana fer un reconeiximent dels cims del pas Togwotee, pero es va vore obligat a anar el sur per la data llímit del 30 de juny per a aplegar a Three Forks. Bridger va dur llavors la partida al sur sobre un atre pas que Raynolds va nomenar com Unió Pass, a l'oest de la qual es troba Jackson Hole i la cordillera Teton. A partir d'ahí l'expedició va ser al suroest, creuant la cordillera Teton per la seua banda meridional en Teton Pass i entrant en Pierre's Hole (en l'actual Idaho).[3] A pesar de que Raynolds i el seu grup varen conseguir aplegar a Three Forks en la data prevista, la partida de Maynadier duya varis dies de retart, massa vesprada per a permetre un destacament cap al nort per a observar l'eclipse solar.[1] L'expedició, ya reunida, es va dirigir a continuació de tornada a casa, viajant des de Fort Benton —l'últim lloc del comerç de pells en l'Alt Misuri establit en 1847 per Auguste Chouteau— fins a Fort Union, prop de la frontera Montana-Dakota del Nort via un barco de vapor. Després varen viajar per terra fins a Omaha (Nebraska), a on els membres de l'expedició varen ser dissolts en octubre de 1860.[3][6]

Erro al crear miniatura:
Mapa geològic d'Hayden de l'expedició que va ser publicat en 1869

Guanys

Encara que l'expedició Raynolds no va tindre èxit en l'exploració de la regió que més vesprada es va convertir en el parc nacional de Yellowstone, si varen ser la primera partida finançada pel Govern d'Estats Units en entrar en el Jackson Hole i observar la cordillera Teton.[7] L'expedició també va cobrir més de 4000 km i va explorar un àrea de prop de 650 000 km².[3] En un informe preliminar enviat a l'est en 1859, Raynolds va informar que els una volta abundants bisonts estaven sent caçats per les seues pells a un ritme tan alarmant, que pronte podrien convertir-se en extints.[8] L'esclat de la guerra civil americana, que opacó l'expedició, i una malaltia greu varen retardar despuix que Raynolds no presentara el seu informe sobre l'expedició fins a 1868.[1][3] Eclipsada pels acontenyiments posteriors, els objectius de la nació varen abandonar l'exploració i l'expansió a l'Oest i per això les condicions geològiques, cartogràfiques i l'importància històrica de l'expedició casi va passar desapercebuda. Les coleccions botàniques, aixina com els fòssils i les mostres relacionades que anaven a ser enviats per a ser estudiats a la Smithsonian Institution, es varen retardar i gran part de l'obra creada per Hutton i especialment de Schönborn es va perdre, encara que varis dels cromolitógrafos de Schönborn varen aparéixer en l'informe de 1883 de F. V. Hayden que es va presentar despuix d'expedicions posteriors.[3]

Estructura de mando

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Baldwin, Kenneth H. (2005). «II— TERRA INCOGNITA: The Raynolds Expedition of 1860», Enchanted Enclosure:The Army Engineers and Yellowstone National Park, University Press of the Pacific. ISBN 978-1-4102-2180-3. Consultat el 13 de juliol de 2014. «"as far as practicable, everything relating to... the Indians of the country, its agricultural and mineralogical resources... the navigability of its streams, its topographical features, and the facilities or obstacles which the latter present to the construction of rail or common roads..."»
  2. ↑ Harris (2003). Geology of National Parks, 6th edició, Kendall Hunt Pub Co, p. 649. ISBN 978-0-7872-9970-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 (15 de juny de 2012) Up the Winds and Over the Tetons: Journal Entries and Images from the 1860 Raynolds Expedition, University of New Mexico Press. ISBN 978-0-8263-5097-8.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Raynolds Expedition 1859–60 and Bighorn Canyon Part 1». National Park Service. Consultat el 13 de juny de 2014.
  5. ↑ «The First Fifty Years - Early Exploration». History and Culture. National Park Service. Consultat el 15 de juny de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution». Smithsonian Institution. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  7. ↑ Chittenden, Hiram M. (2005). «Chapter VII. Raynolds' Expedition», The Yellowstone National Park Historical and Descriptive, Kessinger Publishing, LLC, p. 57. ISBN 978-1-4179-0456-3.
  8. ↑ «Historical Vignette 092 – Engineers Warned of Extinction of the "Noble" Buffalo». O. S. Army Corps of Engineers. Consultat el 13 de juliol de 2014.

Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Expedició_Raynolds&oldid=1471789»