Evolució dels dinosauris
Els dinosauris varen evolucionar dels arcosaurios fa 232-234 Ma (millons d'anys arrere) en el Ladiniense, en l'última part de la mitat del Triásico. Dinosauria és un clado ben establit, en un 98% de bootstrap. Es caracterisen, entre unes atres, per la pèrdua de l'os postfrontal del cràneu i l'allargament de la cresta deltopectoral de l'húmer.[2]
De arcosaurios a dinosauris
[editar | editar còdic]La llínea evolutiva que va originar als dinosauris es pot seguir a través dels primers arcosaurios (com les famílies Proterosuchidae i Erythrosuchidae, i el gènero Euparkeria). Els seus fòssils tenen una antiguetat d'uns 250 Ma, en el Triásico Mig. També el arcosaurio Ticinosuchus, entre 232-236 Ma. Els cocodrils varen descendir també dels arcosaurios en el Triásico Mig.[2]
Els dinosauris es poden definir com l'últim antecessor comú d'aus (Saurischia) i Triceratops (Ornithischia) i tots els descendents d'eixe antecessor. En eixa definició, els pterosaurios i atres espècies de arcosaurios s'allunten per poc de la classificació de dinosauris. Els pterosaurios són famosos perque varen volar en els cels del Mesozoico. Entre les espècies d'arcosaurios que pràcticament perden l'oportunitat de classificar-se com dinosauris es troba Scleromochlus (220-225 Ma), Lagerpeton (230-232 Ma) i Marasuchus (230-232 Ma).
Primers dinosauris
[editar | editar còdic]
A partir d'esta figura s'observa que els saurisquios primitius s'assemblaven als ornitisquios primitius, pero no als moderns cocodrils. Els saurisquios (pelvis de reptil) es distinguixen dels ornitisquios (pelvis d'au) per posseir la configuració ancestral dels ossos pèlvics. L'atra diferència es troba en el cràneu: el de ornitisquios és més sòlit i l'unió en la mandíbula més flexible, característiques abdós de la dieta herbívora. Estos caràcters poden observar-se en Lesothosaurus.
Els primers dinosauris coneguts varen ser carnívors bípedos, en una llongitut estimada d'un a dos metros. Spondylosoma podria haver segut un d'estos primers representants. Els seus fòssils, tots postcraneales, tenen una antiguetat incerta, encara que s'estima que són de fa 230-232 millons d'anys.[2]
Els primers fòssils de dinosauris confirmats inclouen als saurisquios Saturnalia (225-232 Ma), Herrerasaurus (220-230 Ma), Staurikosaurus (possiblement 225-230 Ma), Eoraptor (220-230 Ma) i Alwalkeria (220-230 Ma). Saturnalia va poder ser un saurisquio o un prosaurópodo, mentres que el restant d'ells varen ser saurisquios basals.
Els primers ornitisquios inclouen a Pisanosaurus (220-230 Ma). Encara que Lesothosaurus té una antiguetat de fa 195-206 Ma, les característiques esquelètiques sugerixen que es va separar de la llínea dels ornitisquios a lo manco tan pronte com Pisanosaurus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Basat en l'enciclopèdia polaca Wielka Encyklopedia PWN (Gran Enciclopèdia). Tom 7, pág. 190, edició 2001-2005
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Weishampel, David B. (decembre de 2004). The Dinosauria, 2 edició, Califòrnia: University of Califòrnia Press, pp. 880. ISBN 978-0520067271.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evolución de los dinosaurios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.