Europeización

Europeización o europanización es referix a un número de fenomens socials i culturals relacionats en canvi dins d'un procés d'assimilació cultural en el centre de la qual es troba la cultura europea com a patró dominant (en poques paraules és un tipo d'occidentalización). Per fòra de les ciències socials, este es referix també al creiximent d'una identitat continental en la mateixa Europa, que està per damunt de les identitats nacionals i polítiques. En este cas, europeización té que vore en el procés per mig del com la Comunitat Europea en les seues dinàmiques polítiques i econòmiques dona una llògica a la seua organisació.

En el continent

La europeización en ciències polítiques es referix de manera general a ser més europeu, no obstant, existixen múltiples i més complexes definicions al respecte. Una de les més antigues definicions és presentada per Ladrech i allí 1994 qui definix la europeización simplement com un procés paulatí de reorientació de la direcció i la forma de les polítiques, a la política extensiva de la Comunitat Europea i les dinàmiques econòmiques que apleguen a formar part llògica de les polítiques i estratègies nacionals.

Este émfasis, que és conegut com la màxima aproximació al concepte de europeización en canvis emanats des de l'impacte de l'Unió Europea en les polítiques nacionals, veu l'estat com un organisme reactivat cap als canvis pertinents en l'Unió.

Des d'una aproximació diferent, la europeización ocorre quan els estats comencen a afectar les polítiques de la Comunitat Europea en una determinada àrea.

L'interacció institucional dels actors polítics dels diferents nivells de la governabilitat europea du a una redefinició del nacionalisme, el regionalisme i l'identitat cultural dins del context europeu, mentres els múltiples nivells de gobernanza en Europa són vists com necessàriament en oposició mútua. Un representant elegit pugues, per eixemple, vore la seua llealtat i responsabilitats vinculades a Sevilla, Andalusia, Espanya i Europa. Alguns estudiosos, inclós Samuel Huntington, argumenten que els ciutadans dels estats europeus estan aumentant la seua identitat d'europeus més que de francesos, alemans, etc.

Un àrea d'obvi canvi és el de les institucions d'Europa, l'ampliació de l'Unió Europea i l'adquisició gradual d'autoritat sobre els Estats membres en numeroses àrees, per a aumentar una política de federalisme europeu. L'economia i la moneda unitària europea són eixemples d'açò. En este cas, quan els Estats utilisen l'euro, passen de controlar les seues pròpies monedes nacionals a deixar dit control en mans del Banc Central Europeu.

És un tema d'intens debat anticipar si la europeización serà un procés continu que eventualment conduiria a un govern europeu total, o si pel contrari este intent de centralisació no conseguirà superar les persistents identitats nacionals i el creixent interés localista i regional.

Fòra del continent

Europeización és també el procés d'assimilació cultural iniciat en atres continents fòra d'Europa. Dit procés significa que una cultura no europea propon a la societat europea com a model cultural i social a imitar. La europeización és una part del procés d'occidentalización. Les primeres societats europeizadas varen ser sobretot les colónies europees en atres continents. Despuix de l'independència de les colónies, especialment aquelles d'Amèrica, les noves nacions varen tractar de continuar a Europa en les seues sistemes polítics i socials. Per eixemple, moltes constitucions polítiques varen ser fetes sobre la base de la Constitució Política de França, en el cas dels països llatinoamericans o del Dret Britànic, en el cas de Canadà i Estats Units.