Europeana
Europeana és la biblioteca digital europea, d'accés lliure, el prototip del qual va començar a funcionar el 20 de novembre de 2008,[1] que reunix contribucions ya digitalisades de reconegudes institucions culturals dels 27 Estats membres de l'Unió Europea. Els seus fondos inclouen llibres, películes, pintures, periòdics, archius sonors, mapes, manuscrits i atres archius.
Des del punt de vista tècnic, Europeana és el portal del patrimoni cultural europeu que va començar en dos millons d'objectes digitals i la colecció dels quals va alcançar els 29 millons de documents[2] en 2013, aportats per unes 2300 institucions formades per biblioteques, archius, galeries i museus. La colecció està formada per una gran varietat de documents de 45 idiomes: llibres, periòdics, revistes, cartes, diaris, documents d'archiu, quadros, pintures, mapes, dibuixos, fotografies, música, tradició oral gravada, emissions de radi, películes i atres programes televisius.
Història
[editar | editar còdic]L'orige d'esta biblioteca digital està arraïlat en la denominada Agenda de Lisboa. En març de l'any 2000, els caps d'Estat de l'Unió Europea acorden fer d'Europa “la més competitiva i dinàmica economia basada en el coneiximent”[3] abans de 2010, considerant que un dels pilars d'esta economia serien les biblioteques digitals.
En este context, el 28 d'abril de 2005 sis caps d'Estat (de França, Polònia, Alemània, Itàlia, Espanya i Hongria) envien una carta[4] a la Comissió Europea en la que soliciten la creació d'una biblioteca digital europea a on arreplegar i donar accés al patrimoni cultural d'Europa. El president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, respon positivament a la demanda el 7 de juliol de 2005 i comunica la voluntat de la UE de coordinar el proyecte. Posteriorment, el 30 de setembre de 2005 la CE publica la seua estratègia i2010 per a impulsar l'economia digital en la que s'inclou l'Iniciativa de Biblioteques Digitals, que va anar l'impuls definitiu per a la preservació del patrimoni digital europeu.
En 2007 la Ret Europea de Biblioteques Digitals (EDLnet) comença a crear un prototip, finançat per l'iniciativa i2010, que culmina en la posada en marcha de Europeana el 20 de novembre de 2008 per Viviane Reding, Comissària europea de Societat de l'Informació i Mijos de Comunicació, i el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso. En el primer dia d'inauguració es va produir un número de visites superior al que els servidors podien respondre, lo que va provocar un colapse del servici.[5]
La colecció de Europeana va alcançar els 5 millons de documents en 2009 i en el 2010 un informe del Parlament Europeu, que es va aprovar per unanimitat, demanava més contingut i la finançació de Europeana.
Despuix de la finalisació de l'Agenda de Lisboa, va nàixer l'Agenda Digital per a Europa (vigent fins a 2020), promoguda i redactada durant el semestre de la presidència espanyola de l'Unió Europea, en la que el proyecte Europeana va rebre el seu impuls definitiu en propondre un model sostenible per a la seua finançació.
La Comissió Europea, a través de diferents programes, ha finançat tant la creació del portal únic de Europeana com el desenroll tecnològic per a l'agregació de continguts en dit portal, mentres que els distints Estats membres de l'Unió Europea han finançat, per lo general, la digitalisació dels seus patrimonis culturals nacionals.
El seu desenroll actual és supervisat i coordinat per l'Europeana Foundation, i seguirà finançat a través del programa marque Horizon2020, sent considerada com a part fonamental en l'Agenda Digital Europea. En el seu pla estratègic 2011-2015 inclou els detalls de la finançació, en un presupost anual que es troba al voltant de 5M d'euros en proyectes de la Comissió Europea,[6] directament per a Europeana i ministeris de cultura i educació dels països involucrats.
El prototip de plataforma[7] és accessible en 30 idiomes europeus: alemà, bosnio, búlgar, català, chec, danés, eslovaco, eslové, espanyol, estonio, finés, francés, grec, neerlandés, hongarés, anglés, irlandés, islandés, italià, letó, lituà, maltés, noruec, polac, portugués, rumà, rus, suec, ucranià, vasc.
Objectius
[editar | editar còdic]La funció principal de Europeana és facilitar l'accés al patrimoni cultural i científic europeu. Tots els continguts conten en informació sobre la llicència d'us[8] i varis recursos conten la llicència Creative Commons Public Domain (CCO), lo que significa que queden sense drets reservats i poden utilisar tot el material per a reproduir-ho en qualsevol soport o per a desenrollar nous continguts.[9] Els objectius estan arreplegats en el seu Pla Estratègic 2011-2015:[10]
- Agregar contingut cultural europeu per a construir una font oberta i confiable del patrimoni europeu, representant de la diversitat cultural europea.
- Facilitar la transferència de coneiximent recolzant al sector cultural a través de l'innovació i la representació, compartint coneiximents entre professionals de diferents àmbits culturals.
- Comprometre als usuaris en noves formes per a que la gent participe en el domini del patrimoni cultural i promoure la participació dels usuaris d'una manera senzilla.
- Distribuir els bens posant a disposició dels ciutadans europeus el patrimoni allí a on estiguen i quan vullguen, actualisar i millorar permanentment el portal, personalisar els servicis, facilitant l'obtenció dels continguts.
Vore també
[editar | editar còdic]- Biblioteca digital
- Biblioteca digital mundial
- Biblioteca digital de l'Unió Europea
- Biblioteca virtual
- Proyecte Gutenberg
- Llengües d'Europa
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Europeana - background to the Digitisation Initiative». Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2014.
- ↑ «Europeana Professional». Archivat des d'el original, el 14 de març de 2014. Consultat el 21 de març de 2014.
- ↑ Martínez-Comte, María Luisa. «El proyecte Europeana Local : els continguts regionals i locals en Europeana». VI Congrés Nacional de Biblioteques Públiques.
- ↑ «[1]», L'iniciativa de crear una biblioteca digital europea és la reacció al proyecte anunciat per Google en decembre 2004, per a posar 15 millons de títuls en la ret lliures de drets, procedents de cinc prestigioses biblioteques anglosaxones, 'El Món'.
- ↑ «[2]», 'El País'.
- ↑ «a-els-pr%C3%B3ximos-a%C3%B1vos Estratègia de Europeana per als pròxims anys». Consultat el 21 de març de 2014.
- ↑ «Descobrix el patrimoni cultural digital europeu» (en és-es). www.europeana.eu. Consultat el 2024-08-30.
- ↑ Gutiérrez De la Torre; Quadros-Sánchez, Miguel D. (30 d'abril de 2020). «Digital Resources: The Digital Library of Ibero-American Heritage», Oxford Research Encyclopedia of Latin American History (en en), Oxford University Press. doi:10.1093/acrefore/9780199366439.013.798. ISBN 978-0-19-936643-9.
- ↑ Comissió Europea. Representació en Espanya. «Europeana: la fabulosa biblioteca digital oberta a tots». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2014. Consultat el 21 de març de 2014.
- ↑ Méndez, Eva. «Europeana és un proyecte exitós». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2014. Consultat el 21 de març de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Europeana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.