Eurocódigo

Logo dels eurocódigos.

Els Eurocódigos estructurals són un conjunt de normes europees per a l'ingenieria de caràcter voluntari, redactades pel Comité Europeu de Normalisació (CEN) i que pretenen unificar criteris i normatives en les matèries de disseny, càlcul i dimensionado d'estructures i elements prefabricar per a edificació.

Aplicació

Els Eurocódigos poden ser utilisats en els països europeus en substitució de les normatives nacionals. Per a això deu complir-se el Eurocódigo i ademés un Document Nacional d'Aplicació (DNA) que indica les particularitats que deu seguir-se en cada país per a aplicar-ho. Per eixemple, encara que el Eurocódigo 2 permet soports verticals de formigó en una vora de 200 mm, en Espanya el Document Nacional d'Aplicació del Eurocódigo 2 no permet vores menors a 250 mm. En Espanya és el Comité Tècnic 140 d'AENOR l'encarregat de la seua incorporació com a normes UNE.

Llista de Eurocódigos

Els Eurocódigos redactats són els següents:

• Eurocódigo 0: Bases de Disseny Estructural (EN 1990).
• Eurocódigo 1: Accions sobre les Estructures (EN 1991).
• Eurocódigo 2: Disseny d'Estructures de Formigó (EN 1992).
• Eurocódigo 3: Disseny d'Estructures d'Acer (EN 1993).
• Eurocódigo 4: Disseny d'Estructures Mixtes d'Acer i Formigó (EN 1994).
• Eurocódigo 5: Disseny d'Estructures de Fusta (EN 1995).
• Eurocódigo 6: Disseny d'Estructures de Fàbrica (EN 1996).
• Eurocódigo 7: Disseny Geotécnico (EN 1997).
• Eurocódigo 8: Disseny Sísmic d'Estructures (EN 1998).
• Eurocódigo 9: Disseny d'Estructures d'Alumini (EN 1999).