Eurocódigo 7
Aparència
El eurocódigo 7 (EN 1997) és l'una de les normes europees publicades pel Comité Europeu de Normalisació per a unificar els criteris i normatives europees en relació en el proyecte geotécnico d'estructures en edificació i obra civil.
S'organisa en tres parts, enumerant-se els temes tractats a continuació:
Partix 1: Regles generals.
- Les bases generals dels aspectes geoténicos del disseny d'edificis, evaluació de senyes geotécnicos, usos per a la millora del terreny, reforços del terreny, drenages i farcidures.
- Disseny geotécnico de fonamentacions superficials (com zapatas o lloses de fonamentació) i profundes, (com pilotes), estructures de contenció, pantalles, desmontes i dics. Regles de càlcul per a les accions originades pels terrenys i pressions d'aigua, ampliant els criteris de la NBE-AE-88.
Partix 2: Disseny assistit en ensajos de laboratori.
- Requisits per a l'eixecució, interpretació i us dels resultats de laboratori en el proyecte geotécnico.
Partix 3: Disseny assistit en ensajos de camp.
- Requisits per a l'eixecució, interpretació i us dels resultat dels ensajos de camp en el proyecte geotécnico.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eurocódigo 7» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.