Euphorbia serrata

lechetrezna serrada (Euphorbia serrata)

La lechetrezna serrada, tártago de full serrat o higuera de l'infern (Euphorbia serrata (L.) S.G.Gmel.) és una planta herbàcea anual nativa d'Europa, a on creix de manera selvada en les praderias i a la vora dels camins. El seu llacor conté un làtex ric en #éster, que s'ha utilisat tradicionalment en Espanya com catalisador del quallat de la llet.

Característiques

Euphorbia serrata és una herba monoica, anual, d'uns 40 cm d'altura, erecta i sense ramificacions. En el seu únic talle es distribuïxen fulls alternes, serrades i ovales; la característica vora serrada de fulls i bràctees permet distinguir-la fàcilment d'atres euforbios. Les flors, de color vert molt lluent, apareixen a mitan de la primavera; són hermafroditas. La polinisació està normalment a càrrec de dípters. El frut és una menuda càpsula dehiscente. Totes les parts de la planta contenen un làtex blanc i molt viscós, d'a on pren el seu nom comú.

Hàbitat i distribució

Euphorbia serrata és europea. Requerix sols llaugers o mijos, molta llum i poca humitat per a germinar; apareix en freqüència espontàneament en eriales, planures, a la vora de camins i en l'exterior de l'orla boscosa en les regions templades d'Europa. També és coneguda en cultius, en especial de vinya (Vitis vinifera), a on és considerada mala herba.

Costums

Es diu que en alguns pobles de la zona d'Andalusia, les chiquetes extreen la seua llet per a poder "pintar-se" llunars en els seus rostres a modo de joc infantil. Aplicaven una menuda cantitat d'eixa substància en les seues cares, i la mateixa els produïa una cremada que simulava ser un menut llunar que les embellia.

A modo de travesura entre amics, els hòmens jóvens subjectaven forçosament a un atre i li posaven el làtex de la planta en el glant. D'esta forma, en l'inflamació d'eixa part, la víctima conseguia una erecció que durava dies.

Ecologia

La palometa Oxicesta serratae posa els seus ous en esta euforbiácea per a més tarde servir d'aliment als seus larvas.

Paisagisme

S'usa com a espècie d'interés migambiental i d'enriquiment del paisage en jardins d'urbanisacions costeres. És una planta agraïda i molt resistent. Les mates de la planta queden molt be en les rocallas i al peu de murs. La seua necessitat d'aigua és mínima.

Toxicitat

Com unes atres del seu gènero. és una planta prou tòxica. La seua resina blanca o 'làtex', conegut popularment com a 'llet', pot irritar la pell i els ulls severament. També es va usar per a eliminar barrugues i durees de la pell.

Taxonomia

Euphorbia serrata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 459. 1753.

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.

serrata: epítet llatí que significa serrat, aludint a esta característica de les fulls i bràcteas de la inflorescència en esta planta.

Sinonímia

• Tithymalus serratus (L.) Hill
• Tithymalus serratus (L.) Hill (1768).
• Galarhoeus serratus (L.) Haw. (1812).
• Chylogala serrata (L.) Fourr. (1869).
• Tithymalus denticulatus Moench (1794).
• Euphorbia truncatara (Pers.) Loudon (1832).

• 
  Hàbitat.
• 
  Flores.

Nom comú

• Castellà: asmaballo, asnaballo, cañamones purgantes, catapucia menor, chirigüela, chiriguela, chirrigüela vora, chirrihuela, esulas, grans ratero, herba de la porga, herba lletera, herba topera, higuera de l'infern, llet de gat, llet eterna, lecheintena, lecheinterna, llet interna, lletera, lecherina, lecheterna, lechetierna, llet tendra, lechetrezna, lechetrezna serrada, lechinterna, lechiterna, lechitierna, lechitrezna, lechosa, letrichernas, letricheznas, lletetresa, manzanetas, mataleche, mata lletera, piñoncillos, recheluera, rechigüela, rechigüela vora, rechilera vora, rechiruela, rechiruela vora, rechiruelas, rechitierna de parasol, rechitiernas, reicheruela, trichezna, tártago, tártago de full serrat.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Taxonomia de les Euforbiáceas
• Inflorescència en forma de Ciato
• Característiques de les euforbiáceas

Bibliografia

1. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
2. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Euphorbia serrata.
• Wikispecies té un artícul sobre Euphorbia serrata.

• El contenido de este artículo incorpora material de una Plantilla:Reemplazar entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada en español bajo la licencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0. Categoría:Wikipedia:Enciclopedia Libre Universal