Euphorbia segetalis
Euphorbia segetalis L. és una espècie de fanerógama pertanyent a la família de les euforbiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]
Es tracta d'una planta herbàcea o leñosa en la base, anual o perenne, en fulls linear-lanceoladas de color vert. Creix solament fins a una altura d'entre 10 i 40 cm sent una de les lechetreznas més menudes. El talle és glabra i recta. Els fulls tenen forma oval i són llargues i estretes. L'inflorescència té molts fulls en les bràctees molt amples. Les bràcteas dicasiales són deltoideas, ròmbic-deltoideas o semicirculares. Els nectarios posseïxen apèndixs corniculados i les coques són granuloses en les quillas, en llavors reticuladas. Els fruts són una càpsula plana i les llavors estan solcades transversalmente.
Distribució
[editar | editar còdic]És d'àmplia distribució en Macaronesia, regió mediterrànea, centre sur d'Europa i provablement nativa en les Illes Canàries.
Hàbitat
[editar | editar còdic]
Esta planta viu en els camps de cultiu, les vinyes, olivares, baldíos, màrgens de camins, sembrats i prats anuals. És una planta ruderal i molt resistent, que pot viure en zones alluntades del freàtic.[1]
El nom "tártago de camp" prové del fet de que esta plantita és típica dels camps i frutales de seca, a on es considera una mala herba. Es pot confondre en facilitat en una atra tártago, la Euphorbia medicaginea que viu en els mateixos llocs, i de la que solament es pot diferenciar per la textura de les llavors. Mentres que Euphorbia segetalis té les llavors solcades, I. medicaginea les té rugosas.[2]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Com atres plantes similars del gènero Euphorbia el tártago de camp produïx una resina blanca o làtex molt tòxica. Coneguda vulgarmente com "llet" s'utilisava antigament com verí, com laxante, com antiséptico i per a tractar barrugas en la herboristería tradicional.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Euphorbia segetalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.[4]
Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.[5]
segetalis: epítet llatí que significa "dels camps de dacsa".[6]
- Euphorbia linifolia L.
- Euphorbia longibracteata DC. in Lam. & DC.
- Euphorbia pinea L.
- Euphorbia tetraceras Lange
- Tithymalus leptophyllus Bubani[7]
- Tithymalus segetalis (L.) Hill (1768).
- Esula segetalis (L.) Haw. (1812).
- Keraselma segetale (L.) Raf. (1838).
- Keraselma segetalis (L.) Raf. (1838). [8][9]
Castellà: beñiña, beniña, campanilla, euforbia, llet interna, lletera, lechetrezna, lechetrezna de vinya, lechetrezna fina, lechintenna, lechinterna, lechiterna, lechiterna amarga, lichenteznas, llechinterna, lletrera.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Espècies d'habitats allunyades del freàtic
- ↑ Herbari Virtual - UIB
- ↑ Lletereses
- ↑ «Euphorbia segetalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de juliol de 2012.
- ↑ (Spec. Pl. [ed. 1]: 450)
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ 7,0 7,1 «Euphorbia segetalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ Euphorbia segetalis en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Euphorbia segetalis.- http://www.floradecanarias.com/euphorbia_segetalis.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia segetalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.