Euphorbia oxyphylla és una espècie fanerògama pertanyent a la família de les euforbiàcees. És originària de la península ibèrica.[1]

Euphorbia oxyphylla

Descripció

És una planta perenne, rizomatosa, glabra, glauca. Rizoma gros, fins a de 30 mm de diàmetro. Tallos de 20-45 cm, herbáceos, lignificados en la base, erectes o ascendents, robusts, simples, ocasionalment en 1-3 branques fèrtils laterals, molt foliosos en la mitat superior, defoliados en l'1/2-1/3 inferior. Fulls crasiúsculas, consistents, sèssils, sanceres, apinyades, aguzadas, ± involuta en l'àpiç; les miges (30)35-55 x 8-13 mm, linear-elíptiques, agudes, paleses –les inferiors d'ordinari reflectixes-; les superiors la mitat més curtes, subagudas, elíptic-oblongas, erecto-palesos. Pleocasio en 9-16 radis fins a de 45 mm, simples o una volta bifurcados; bràctees pleocasiales anchament elíptiques, subobtusas, mucronadas; bràctees dicasiales ovades o suborbiculars, apiculadas o romas, lliures. Ciati de 4,5 x 5 mm; nectaris ataronjat-rojosos, apendiculats, obtrapezoidales, ± crenados en el marge, en dos apèndixs laterals, inserts baix el nectari, capitados, divergents, ambarinos, acompanyats a sovint per atres 2-6 intermijos i d'igual forma pero menors. Frut 7-8 x 7-7,5 mm, ovoide, trígono, poc sulcado; coques obtusament aquilladas, planes –escabriúsculas a c. 40 auments–. Llavors 4-5 x 2,5-3 mm, subcilíndricas, irregularment rugosas, grisàcees; carúncula 1-1,5 x 1,75-2 mm, estipitada, hemisfèrica, terminal. Té un número de cromosomes de 2n = 20, 32, 36.[2]

Distribució i hàbitat

Es troba en talussos, clars de escobonales, jarales i rouredes alguna cosa degradats, a sovint en berrocales i sols més o menys solts; silicícola; a una altitut de 300-1700 metros en el centre oest de la península ibèrica.

Referències