Euphorbia matritensis és una espècie de fanerógama pertanyent a la família de les euforbiàcees. És originària de la península ibèrica.[1]

Descripció

És una planta perenne, multicaule, glabra o glabrescente, llaugerament glauca. Tallos de (15)20-50 cm, erecto-ascendents, herbáceos, per excepció alguna cosa lignificados en la base, robusts, simples o ramificats des de la base –ocasionalment intricado- ramosos–, a sovint en algunes branques estèrils basals i fins a en 15(12) branques fèrtils laterals laxa i regularment foliosas. Fulls 7-25(45) x 2-5(8) mm, lanceoladas, elíptiques o lineares, crasiúsculas, a voltes manifestament reflectixes, sésiles, per excepció cortament pecioladas, sanceres, redonejades o truncades en la base, agudes o subagudas, rarament apiculadas, les del terç inferior caedizas. Pleocasio en (3)5-10 radis fins a de 70 mm, 1-3 voltes bifurcados; bràctees pleocasiales ovado-lanceoladas o ròmbic-elíptiques, agudes, rarament apiculadas; bràctees dicasiales ovales, ròmbiques o reniformes, agudes, lleument denticulades en la seua mitat superior, lliures. Ciatio de 2 mm, glabro, subsésil; nectaris apendiculats, verdoso-parduscos, en dos apèndixs 0,4 mm corniculats. Frut 3,4-3,8 x 3-3,6 mm, ovoideo, glabro, poc sulcado; coques llaugerament aquilladas, planes. Llavors 2,2-2,7 x 1,8-2,1 mm, ovoideas, foveoladas en grau variable, blanquecinas o ± pàlides; carúncula 1-0,8 x 0,5-0,7 mm, cònica, llaugerament estipitada, subterminal. Té un número de cromosomes de 2n = 72.[2]

Distribució i hàbitat

Es troba en xaraés degradats, tossals pedregosas, màrgens de camins i guarets, en general és de llocs subnitrificados secs i àrits; indiferent al substrat; a una altitut de 200-900 metros en el centre i oest de la península ibèrica.

Referències