Estruvita
La struvita o estruvita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la estruvita”. Va ser descoberta en 1846 en reconstruir l'iglésia de Sant Nicolás, en Hamburc (Alemània),[1] sent nomenada aixina en honor d'Heinrich C. G. Struve, diplomàtic rus en Alemània. Sinònims poc usats són: guanita o struveíta.
Característiques químiques
És un fosfat hidratat d'amoni i magnesi. El grup de estruvita en que s'enquadra són tots fosfat en magnesi. És isomorfo en la struvita-K, l'anàlec en potassi en lloc d'amoni.
Formació i jaciments
Es va trobar en Hamburc en la terra de turba mesclada en femta de ganado vacú en un antic estercolero migeval, a on es va formar com a producte de la putrefacció de matèria orgànica per l'acció bacteriana. Típicament formada a partir del guano d'au o de rat penat en l'interior de coves o depòsits de superfície. S'ha trobat ocasionalment com un material de textura arenenca en llandes de tonyina. També apareix en fosses de purines, a voltes com a cristals relativament grans.[2]
Sol trobar-se associada a atres minerals com: newberyita, hannayita, brushita o stercorita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estruvita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.