Anar al contingut

Estructura de Kripke

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Este artícul descriu les estructures de Kripke com s'usen en Verificació de models. Per a una descripció més general, vore semàntiques de Kripke.

Una estructura de Kripke és una variació del sistema de transició, originalment proposta per Saul Kripke,[1] usada en Verificació de models.[2] per a representar el comportament d'un sistema. És bàsicament un grafo els nodos del qual representen estats alcanzables del sistema i les arestes del qual representen transicions d'estats. Una funció d'etiquetage mapea cada nodo a un conjunt de propietats que es complix en l'estat corresponent. Les llògiques temporals són interpretades tradicionalment en térmens d'estructures de Kripke.

Definició formal

[editar | editar còdic]

Siga A un conjunt de proposicions atòmiques , i.i. expressions booleanas sobre variables, constants i predicats. E. M. Clarke, O. Grumberg i D. A. Peled (1999)[3] definixen una estructura de Kripke sobre A com una 4-tupla M=<S,I,R,L> a on:

  • S és un conjunt finito d'estats.
  • IS, un conjunt d'estats inicials .
  • RS×S és una relació de transició tal que, sS,tS:(s,t)R.
  • una funció d'etiquetage (o interpretació) L:S𝒫(A).

Ya que R és total, sempre és possible construir una sendera infinita a través de l'estructura de Kripke. La funció d'etiquetage L definix per a cada estat sS el conjunt L(s) de totes les proposicions atòmiques que són vàlides en s.

Una sendera de l'estructura M és una seqüència d'estats p=s1,s2,s3..., tal que per a cada i>0, es complix R(si,si+1). La traça sobre la sendera ρ és la seqüència de conjunts de proposicions atòmiques w=L(s1),L(s2),L(s3)..., que és una ω-traça sobre l'alfabet 𝒫(A).

En esta definició, una estructura de Kripke pot identificar-se en una Màquina de Moore en un alfabet d'entrada unitari, i en la funció d'eixida sent la seua funció d'etiquetage.[4]

Eixemple

[editar | editar còdic]
Archiu:Estructura de Kripke.jpg
Eixemple senzill d'una estructura de Kripke.

Siga AP={p,q,r} el conjunt de proposicions atòmiques.

La figura de la dreta ilustra una estructura de Kripke M=(S,I,R,L), a on

  • S={s1,s2,s3}.
  • I={s1}.
  • R={(s1,s2),(s2,s3)(s3,s2),(s3,s1)}.
  • L={(s1,{p}),(s2,{p,q}),(s3,{r})}.

M pot produir la sendera p=s1,s2,s3,s2,s3,s1. w={p},{p,q},{r},{p,q},{r},{p} és la traça d'eixecució sobre dit sendera. M pot produir paraules pertanyents al llenguage ({p},({p,q},{r})*)ω.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1963).Acta Philosophica Fennica.(16)ISSN 0355-1792.
  2. Clarke, Edmund (2008). «The Birth of Model Checking», O. Grumberg i H. Veith (Eds.) (ed.). The Birth of Model Checking, Berlín - Heidelberg: Springer, pp. 1-26. ISBN 978-3-540-69850-0.
  3. Clarke; Grumberg, O. (1999). Model Checking, MA: The MIT Press, p. 14. ISBN 9780262032704.
  4. Schneider, Klaus (2004). Verification of reactive systems: formal methods and algorithms, Springer, p. 45. ISBN 978-3-540-00296-3.


Referències

[editar | editar còdic]